Ciberseguridad en l'Unió Europea

Internet representa hui un element essencial en la vida de qualsevol ciutadà europeu. El seu creiximent exponencial aixina com l'increment d'usuaris en les rets han posat sobre la taula una qüestió que cada volta preocupa més a la societat, la seguritat.

Edifici Berlaymont, sèu de la Comissió Europea

Les violacions a la privacitat de les persones usuàries s'han repetit en el temps. Pero no són només estos atacs els únics que preocupen, els sistemes d'informació i les rets de comunicació de l'administració comunitària i nacional també són vulnerables. Un fallo en les mateixes posaria en perill el suministrament de numerosos servicis, alguns d'ells vitals, per a mantindre el benestar dels ciutadans de l'Unió Europea.

Cóm mig per a combatre les activitats ilícites en internet, la Comissió Europea ha desenrollat una política de ciberseguridad, un àmbit relativament recent, que està basat en l'importància a la protecció tant dels usuaris com de les rets de comunicació i els sistemes d'informació front a possibles atacs.

Esta política es veu reflectida en actuacions com la creació del programa “Safer Internet Plus” realisat durant 2005-2008 que buscava un internet més segur protegint a l'usuari front a continguts no desijats. Este programa va ser completat per un atre posterior cridat “Safer Internet” durant els anys 2009-2013 que proponia millorar la seguritat en llínea dels chiquets combatent tant els continguts ilícits com els comportaments nocius.

Junt en estos programes, s'han desplegat una série d'actuacions com la creació de l'Agència Europea de Seguritat de les rets i de l'informació (ENISA), l'elaboració d'una “Estratègia per a una societat de l'informació segura” o el “Pla de Ciberseguridad de l'Unió Europea”. En 2013 es va propondre, dins del Pla mencionat anteriorment, l'elaboració d'una Directiva de la Comissió Europea sobre la seguritat de les rets i de l'informació ––Directiva SRI––.

Dins d'estos actes realisats per la Comissió es troben eixemples com la comunicació de dita institució de 2009 sobre protecció d'infraestructures crítiques d'informació –”Protegir Europa de ciberataques i irrupcions a gran escala: aumentar la preparació, la seguritat i resistència”–, que arreplega una série de pautes a seguir i un pla d'actuació proposts per la Comissió Europea per a combatre els ciberataques. També cal mencionar la Decisió marque del Consell de 2005, relativa als atacs dels que són objectes els sistemes d'informació, en la que es propon una aproximació dels sistemes de Dret Penal i una millora de la cooperació entre les autoritats judicials en temes com l'accés ilícit a un sistema d'informació o el perjuí a l'integritat d'un sistema o de les senyes.

Agència Europea de Seguritat de les rets i de l'informació(ENISA)

L'Agència Europea de Seguritat de les rets i de l'informació (ENISA) va ser creada per mig del Reglament 460/2004 en 2004 per a lluitar contra les violacions de la seguritat de les rets i els sistemes d'informació.

L'objectiu principal de l'Agència és el de reforçar les capacitats de l'Unió Europea, els seus Estats membres i les empreses en relació en la prevenció, la reacció i la gestió dels problemes vinculats en la seguritat de les rets i l'informació. No és est l'únic objectiu, ya que també presta assistència i assessorament a la Comissió i als Estats de l'UE sempre que se li requerix, i es pot recórrer a ella per a ajudar a la Comissió en els treballs preparatoris de caràcter tècnic d'actualisació i desenroll de la normativa comunitària.

Deixant a un costat algunes rets administratives, no existix una cooperació transfronterer sistemàtica en esta matèria comuna a tots els Estat Membres. Per este motiu, l'Agència també facilita i fomenta la cooperació entre els agents dels sectors públic i privat, d'esta manera, es pretén conseguir un nivell de seguritat lo suficientment elevat en tots els Estats de l'Unió Europea.

L'Agència desenrolla una série de tasques per a poder portar a terme els objectius anteriorment mencionats. Entre les mateixes es troben la d'arreplegar informació necessària per a l'anàlisis dels riscs actuals i emergents, i proporcionar els resultats obtinguts a la Comissió i els Estats membres. També és l'encarregada de promoure evaluacions de riscs i métodos de gestió dels mateixos en la finalitat de millorar la capacitat de l'Unió Europea per a fer front a les amenaces de seguritat. També pot presentar les seues pròpies conclusions, orientacions i sugerències.

L'agència es compon de quatre parts:

•Consell administratiu. Conformat per representants dels Estats membres i de la Comissió, aixina com representants de les empreses i experts universitaris, i consumidors sense dret a vot. Són els encarregats d'establir el presupost i comprovar la seua eixecució aixina com de redactar les normes financeres apropiades. Nomenen i deponen al Director Eixecutiu. Aproven el programa de treball de l'Agència i establixen procediments transparents per a la presa de decisions. Adopten el seu propi reglament intern i les normes de funcionament intern.

•Director eixecutiu. És l'encarregat de la gestió de l'agència i deu portar a terme les seues tasques de manera independent.

•Consell eixecutiu. Conformat per cinc membres del Consell administratiu i presidit pel president del consell administratiu. És l'encarregat de preparar les decisions que li adopten pel consell anterior sobre les qüestions administratives i presupostàries. S

es reunix cada tres mesos.

•Grup permanent de parts interessades. Integrat per experts representants d'àmbits com l'indústria de l'informació i la comunicació, grups de consumidors, experts acadèmics en seguritat de rets i de l'informació. Assessora al director eixecutiu en l'eixercici de les seues obligacions, en l'elaboració d'una proposta de programa de treball de l'agència i en la comunicació en les parts interessades. Es poden establir Grups Especials de Treball per a qüestions tècniques i científiques específiques.

Estratègia per a una Societat de l'informació segura

En forma de Comunicació de la Comissió, es va presentar el 31 de maig de 2006 “Una estratègia per a una societat de l'informació segura - Diàlec, associació i potenciació”. La finalitat d'este document era la revitalisar l'estratègia política europea en matèria de seguritat de les rets i de l'informació. Es va redactar en busca de definir els reptes actuals i de propondre accions per a afrontar-els. La Comissió buscava, en esta estratègia, donar-li un enfocament multilateral que reunira a totes les parts interessades, fundant-se en el diàlec i la responsabilitat.

A pesar de que, fins a eixe punt, l'Unió Europea havia desplegat numerosos esforços darrere de crear una seguritat capaç de repelir els atacs a rets i sistemes d'informació, la seguritat seguia sent un repte que aúna tant a les administracions públiques com les empreses i usuaris individuals. Entre els reptes principals podem trobar els següents.

• Atacs als sistemes d'informació. Estos atacs motivats, principalment, per afany de lucre com l'extracció de senyes personals de manera illegal, sense que l'usuari siga conscient d'això. Un eixemple d'estos atacs és l'utilisació de spam per a transportar virus o l'us de programes espia.
• Reptes relacionats en la difusió dels dispositius mòvils. Este problema ve potenciat per aument dels dispositius mòvils ––teléfons mòvils 3G, videojocs portàtils–– i dels servicis basats en l'utilisació de rets mòvils. L'alt nivell de seguritat present en les unitats PC fa que els dispositius mòvils siguen un millor objectiu per als atacs.
• Reptes relacionats en el adveniment dels “entorns inteligents”. Estos “entorns inteligents” suponen un punt important dins de la societat de l'informació. Els experts esperen que en un futur immediat, els dispositius inteligents recolzats en les tecnologies de la computació i de les rets es convertixquen en una presència permanent en la vida diària. A pesar de les òbvies ventages que comporten estos alvanços, també poden supondre un risc cap a la seguritat i la vida privada.
• Reptes relacionats en la sensibilisació dels usuaris. Un dels problemes als que s'enfronta l'UE és l'estesa infravaloració que otorguen els usuaris als riscs que corren. El repte és conseguir presentar la seguritat com un actiu i no com un cost de manera que els usuaris no ho consideren un aspecte negatiu com ve succeint, en certa mida, fins al dia d'hui.

La Comissió advocava pel diàlec i la responsabilitat per a afrontar de manera positiva estos reptes, i per a això va propondre una série de mides com l'evaluació comparativa de les polítiques nacionals relacionades en la seguritat de les rets i de l'informació i un debat multilateral estructurat sobre la millor manera d'utilisar els instruments reguladors existents fins a eixe moment.

cal destacar que esta Estratègia entra dins del marc de l'Iniciativa “2010 - Una societat de l'informació europea per al creiximent i l'ocupació”. Entre els objectius proposts dins d'esta iniciativa es trobava el de conseguir que internet siga més segur front al frau, els continguts nocius i els fallos tecnològics.

Vore també

• Conveni sobre cibercriminalidad
• Anex:Països firmants del Conveni de Cibercrimen
• Ciberdelincuencia
• Hacker
• Informàtica
• Seguritat informàtica
• Internet
• Internet en la ciència ficció

Bibliografia

• M. Ortega Carcelén. “Cap a una Estratègia Global Europea en 2013”. Real Institut Elcano. ARI 95/2012
• N. Robinson. “EU cyber-defence: a work in progress”. European Union Institute for Security Studies. Briefs - Nº10 2014
• P. Pawlak. “Cyber world: site under construction”. European Union Institute for Security Studies. Brief - Nº32 2013
• Unió Europea, Comissió Europea, comunicat de prensa de 7 de febrer de 2013, IP/13/94, “Pla de ciberseguridad de l'UE per a protegir una ret oberta plena de llibertat i d'oportunitats en llínea”,
• Unió Europea, Comunicat de la Comissió, “Proposal for a DIRECTIVE OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL, concerning measures to ensure a high common level of network and information security across the Union”, de 7 de febrer de 2013, COM(2013) 48 final.