Chusquea valdiviensis
La quila del sur o quila de full ample (Chusquea valdiviensis) és una espècie botànica de bambú del gènero Chusquea, que creix en ambients de selva valdiviana, en el suroest del Con Sur d'Amèrica del Sur.
Descripció
[editar | editar còdic]Chusquea valdiviensis és una canya arbustiva, de rizoma paquimorfo, que presenta diàmetros de 5 a 20 mm i altures de 2 a 10 metros, creixent recolzada en les branques dels arbres del bosc subantártico que es troben en llocs clareados per l'acció antrópica, o els que naturalment es desenrollen en la vora de la foresta, generant denses xares cridades localment colihuales o quilantos.
Els entrenudos són de forma redonejada en llongituts d'entre 10 i 22 cm, en pubescencia que va en aument en direcció a la base a on mostra agrupamientos pilosos en forma d'anell.
Els fulls de la canya tenen baïnes asimètriques, en pubescencia fina i llongituts que apleguen fins als 16 cm.
Les lígulas tenen llongituts d'entre 1 i 2 mm; són persistents, en vora sinuosa, ciliat; les làmines posseïxen forma triangular, d'1 a 2 cm de llarc per 1 cm d'ample.
Els nucs presenten numerosos ulls, la més gran se situa en el centre, les demés sò chicotetes i s'agrupen en forma de “O”.
Les ramificacions es componen de 10 a 30 branques, la central és robusta, de fins a 60 cm de llongitut. Els fulls de les branques mostren baïnes en màrgens distales en pubescencia. La làmina és membranácea, divergent; presenta llongituts d'entre 11 i 17 cm i amples d'entre 11 i 20 mm; és escabrosa en la vora; la cara abaxial té pèls ralos.
- Inflorescència en panojas, les que estan compostes per vàries branques densifloras en llongituts d'entre 10 i 16 cm i pedicels pubescentes. Espiguillas violáceas, de 6 a 6,5 mm de llongitut; dos glumas en ampla forma lanceolada, aristuladas, carinadas i desiguals, de pubescencia fina.
Són caràcters diagnòstics les seues ramificacions curvades en la seua base en 90 a 180° en relació en la canya, les innovacions extravaginales de les canyes noves i l'ample dels fulls: generalment de 10 a 25 mm.[1]
Reproducció i creiximent
[editar | editar còdic]Com ocorre en atres espècies de #bambú, és monocárpica, és dir, posseïx un cicle sexual esquematizado en: floració-semillación-mortalitat, el que ocorre despuix d'un creiximent de la planta que demanda décades, i efectuant-se de manera sincrónica en enormes extensions geogràfiques de la seua distribució.
La seua floració i mort aumenta exponencialment la proporció de combustible fi sec en el sotobosque, lo que es traduïx en un increment de la inflamabilidad del bosc, per lo tant, de l'aument del risc d'incendis forestals.[2]
Epidemiológicament, despuix de la semillación ocorre, com a resposta ecològica, una “ratada”,[3] és dir, una multiplicació en números exorbitantes de vàries espècies de rosegadors, particularment de la rata de peu chic (Loxodontomys micropus), de la rata de pèl llarc (Abrothrix longipilis), de la rata olivàceu (Abrothrix olivaceus) i de la rata colilargo (Oligoryzomys longicaudatus);[4][5] este últim animal és el reservorio fonamental del virus Hanta, agent etiológico que provoca el síndrome cardiopulmonar per Hantavirus (HCPS),[6] que afecta als humans de qualsevol edat, i en els que causa una mortalitat d'entre el 30 i 35 %.[7] Esta rata és notòriament eficaç en multiplicar la seua població davant events de semillación de Chusquea valdiviensis.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Les seues llavors i brots blans i brots nous es consumixen i preparar d'igual manera que com es realisa per al cas del colihue.
Els seus culmos, cridats colegües o coleos s'utilisen per a fer mobles artesanals i són molt apreciats per a encendre fòc, perque poden ardir estant humits.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmica de l'Argentina i de Chile. La seua distribució per altituts la situa des del nivell de la mar fins als 800 m s. n. m..
En Chile es distribuïx en el centre-sur, des de la Regió del Biobío fins a la Regió dels Lagos.[9]
En l'Argentina d'esta canya només habita una població en l'illa Victoria del llac Nahuel Huapi, parc nacional Nahuel Huapi, departament Els Lagos, província del Neuquén, Patagonia argentina.[10][11][12]
Habita en el districte fitogeográfico subantártico valdiviano de la província fitogeográfica subantártica, fent dens i impenetrable al sotobosque forestal en els llocs en que es troba.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chusquea valdiviensis va ser descrita originalment en l'any 1854 pel botànic i agrostólogo francés Étienne-Émile Desvaux.[13]
Chusquea: nom genèric que ve del muisca chusky, que segons manuscrits colonials significa "Canya ordinària de la terra".[14] Segons pareix el nom científic va ser assignat per José Celestino Mutis durant l'Expedició Botànica.
valdiviensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Valdivia.
- Arundo quila Kunth auct. senar
- Chusquea quila Kunth auct. senar
- Arundo intermija Steud. nom. nud.[15]
- Chusquea intermija Steud. nom. nud.
- Chusquea palenae Phil.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pacheco, N. (2013). Chusquea (Poaceae) en el Parc Nacional Puyehue, Regió dels Lagos, Chile. Chloris Chilensis Any 16: N° 1.
- ↑ Sepúlveda, R. A. (1994). Evaluació de les mides de prevenció, presupresión i combat d'incendis forestals, efectuades a raïl del florecimiento i dessecació de Chusquea valdiviensis I. Desv.(Quila del Sur) en la Dècima regió, periodo, 2000.
- ↑ Jaksic, F. M. & M. Llima (2003). Myths and facts on ratadas: Bamboo blooms, rainfall peaks and rodent outbreaks in South America. Austral Ecology 28:237-251.
- ↑ Medina, R. A., F. Torres-Pérez, H. Galeno, M. Navarrete, P. A. Vial, R. I. Palma, M. Ferrés, J. A. Cook & B. Hjelle (2009). Ecology, genetic diversity, and phylogeographic structure of Vages virus in humans and rodents in Chile. Journal of Virology 83:2446–2459.
- ↑ Palma, R. I., I. Rivera-Milla, J. Salazar-Bravo, F. Torres-Pérez, O. F. J. Pardiñas, P. A. Marquet, A. I. Spotorno, A. P. Meynard & T. L. Yates (2005). Phylogeography of Oligoryzomys longicaudatus (Rodentia: Sigmodontinae) in temperate South America. Journal of Mammalogy 86:191–200.
- ↑ Padula, P. J., R Figueroa, M. Navarrete, I. Pizarro, R. Càdis, C. Bellomo, C. Jofre, L. Zaror, I. Rodríguez & R. Murúa. 2004. Transmission study of Vages hantavirus infection in wild sigmodontine rodents. Journal of Virology 78:11972–11979.
- ↑ Holz, A., & Palma, R. I. (2012). #Floració de #bambú en Chile i Argentina: actual floració massiva del colihue, història natural i riscs associats. Revista Bosc Natiu, 50, 40-46.
- ↑ Gallardo, M. & C. Mercat (1999). Mast seeding of bamboo shrubs and mouse outbreaks in Southern Chile. Mastozoología Neotropical 6: 103-111.
- ↑ Judziewicz, I. J., Clark, L. G., Londoño, X. & Stern, M. J. (1999). American Bamboos. Smithsonian Institution Press. Washington D. C. i+vii, pp. 2-392.
- ↑ Correja, Maevia N., i Nicora, Elisa. (1978). Flora patagónica. Buenos Aires: INTA – Partix III. Gramineae. Colecció científica.
- ↑ McClure, F. A. (1973). Genera of bamboos native to the New World (Gramineae: Bambusoideae) Smithsonian Contr. Bot. vol. 9 pp 1-148 ISSN 0081-024X.
- ↑ Judziewicz, I. J., Soreng, R. J., Davidse, G., Peterson, P. M., Filgueiras, T. S. & Zuloaga, F. O. (2000). Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae Contr. O.S. Natl. Herb. vol. 39 pp. 5-128.
- ↑ Desvaux, Étienne-Émile (1854). Fl. Chil. 6 : 446
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Steud. (1857). Berberid. Amer. Austr.: pp 52.
- ↑ Philippi, R. A. (1896). Anals Univ. Chile 94: pp 350.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chusquea valdiviensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.