Anar al contingut

Chlorarachniophyceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chlorarachniophyceae

Les algues cloraracneas (Chlorarachniophyceae, Chlorarachnea o més tradicionalment Chlorarachniophyta) és un chicotet grup de microalgues que es troben de tant en tant en els oceans tropicals.[1] Són típicament mixótrofas, ingerint bactèries i protistas més chicotets ademés de realisar la fotosíntesis. Tenen normalment forma d'amebes chicotetes, en extensions citoplásmiques de ramificació en la que capturen preses i conecten unes cèlules en unes atres, formant una ret. Poden també formar zoospores flagellades, cèlules cocoides en paret celular que es caracterisen per tindre un sol flagelle subapical que es dobla en espiral al voltant del cos de la cèlula.

Els cloroplastos varen ser adquirits provablement ingerint algun alga verda.[2] Estan rodejats per quatre membranes, l'exterior de les quals és contínua en el retícul endoplasmático. Els cloroplastos contenen un chicotet nucleomorfo, que és provablement un remanente del núcleu de l'alga. Est conté una chicoteta cantitat de ADN i es dividix sense la formació d'un huso mitòtic. L'orige dels cloroplastos a partir d'algues verdes és recolzat per la seua pigmentació, que inclou clorofiles a i b, i per semblances genètiques. L'atre únic grup d'algues que conté nucleomorfos és Cryptophyta, pero les seues cloroplastos es deriven provablement d'una alga roja.

Chlorarachniophyta inclou solament cinc gèneros, que mostren una certa variació en els seus cicles vitals. Els estudis genètics els coloquen en Cercozoa, un grup divers de protozos ameboides.

Estructura d'un Chlorarachniophyceae
1. Pseudópodo
2. Extrusoma
3. Mitocondria
4. Vesícula de recobriment
5. Aparat de Golgi
6. Plasts (4, vert secundari)
7. Nucleomorfo
8. Tilacoide
9. Pirenoide
10. Glòbuls
11. Retícul endoplasmático pla
12. Nucléolo
13. Núcleu
14. Assut en el fagosoma
15. Vacuola digestiva

Referències

  1. ↑ Hibberd, David J. i Richard E. Norris: «Cytology and ultrastructure of Chlorarachnion reptans (Chlorarchniophyta Divisio nova, Chlorachniophyceae Classis nova).» Journal of Phycology 1984, 20 (2): 310-330, [1].
  2. ↑ Keeling. P. J.(2009).«Chromalveolates and the evolution of plastids by secondary endosymbiosis».J. Eukaryot. Microbiol..56(1)
    1-8.doi:10.1111/j.1550-7408.2008.00371.x.