Anar al contingut

Extrusoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les extrusomas són orgànuls llimitats per membranes que es troben en les cèlules d'alguns organismes eucariota i que, baix certes condicions, generalment per estímuls de diferent tipo (per eixemple, mecànic o químic), descarreguen el seu contingut fòra de la cèlula.[1][2][3] Hi ha distints tipos, provablement no homòlecs, les funcions dels quals són diverses. Entre ells s'inclouen:

  • Mucocistos. Són orgànuls que descarreguen una massa mucosa. Es presenten en certs protistes, que els usen per a la formació de cobertes protectores, de quistes, o per a recolzar al moviment en el cas de diatomeas i euglenoideos.
  • Tricocistos o eyectosomes. Són orgànuls que disparen filaments. Es presenten en certs protistas, que els utilisen com a defensa i per a ancorar l'aliment. Típicament els orgànuls tenen forma baciliforme i estan situats en files i perpendicularment a la superfície de la cèlula. El filament usualment termina en una punta barbada en aspecte de flecha. Esta punta no s'aprecia quan està dins de la cèlula, per lo que se supon que es polimeriza en el moment del dispar. Es presenten, per eixemple, en ciliats, dinoflagelados i criptofitas. Es poden distinguir tres tipos de tricocistos: discobolocistos (en forma de disc, per eixemple, Ochromonas), teniobolocistos (en forma de cinta enrollada en espiral, per eixemple, Paramecium), acantobolocistos (en forma cilíndrica, per eixemple, Cryptomonas).
  • Toxicistos. Són orgànuls que disparen components tòxics. Es presenten en certs protistas que són depredadors actius. Es distinguixen dos tipos: un en forma de tubo invaginado (per eixemple, Homalozoon), l'atre en forma de botella (haptocistos en suctores i heliozoos).
  • Nematocistos. Són orgànuls presents en certes cèlules dels cnidarios. Les cèlules tenen forma oval i es distribuïxen per la superfície corporal de l'animal, concentrant-se sobretot en els tentàculs. Els nematocistos contenen un estilet i un filament enrollado, banyats en un líquit urticante. Un opèrcul sensible a la pressió dispara l'estilet. Est permaneix unit per mig del filament buit a través del com circula el líquit urticante. Quan es dispara, la cèlula mor i és reemplaçada per una nova a partir de cèlules no diferenciades. Els nematocistos s'utilisen com a defensa i per a capturar als assuts.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Klaus Hausmann, «Extrusive Organelles in Protists», International Review of Cytology, 52: 197-276, 1978.
  2. Lynn Margulis, Heather I. McKhann, Lorraine Olendzenski, Illustrated glossary of protoctista, Boston : Jones & Bartlett Learning, 1993, ISBN 0-86720-081-2, p. 42 (Google libri)
  3. Mark Wheelis, Principles of Modern Microbiology, Sudbury : Jones & Bartlett Learning International, 2007, ISBN 07-637-1075-X, ISBN 9780763710750, p. 97 (Google libri)