Chiule occità d'Aas
El chiule d'Aas o llengua chiulada d'Aas és una llengua chiulada parlada en el poble d'Aas en Béarn, França.[1] Es basa en la varietat bearnés del occità local. Segons Philippe Biu és «una pràctica coneguda com a llengua chiulada Aas, pero és davant tot una tècnica [que permet] transponer el parla en chiulits».[2]
Història
editarLa pràctica es va documentar per primera volta en el XV.[2]
La topografia local, en valls pronunciades, permet una bona propagació de les ones sonores, en un alcanç de més de 2 km.[2] Per lo tant, els habitants utilisaven esta transposició chiulada del occità gascó bearnés per a comunicar-se entre les pastures i el poble, o d'un flanc de la vall a l'atre.[3][4]
René-Guy Busnel, acadèmic de l'acústica i director d'estudis de l'Escola Pràctica d'Alts Estudis,[5] va documentar el chiule bearnés en 1950.[6] La pràctica original va desaparéixer del vall d'Ossau cap a finals del XX en la desaparició del modo de vida agro-pastoral i dels últims pastors silbantes de la vall.[4] Anne Pallas, l'última parlant documentada, va fallir en 1999.[7]
Descripció
editarEl chiule d'Aas s'estructura entorn a quatre vocals: i, i, a, o i quatre consonant: ke, ye, che, ge.[3] Esta pràctica es va transmetre de generació en generació, no obstant, l'èxodo rural i la posterior aparició de noves tècniques de comunicació varen fer que desapareguera.[7][4]
Revitalisació
editarL'estatus de patrimoni cultural local i el pesar de la seua pèrdua varen impulsar a alguns activistes locals de la llengua a mamprendre iniciatives de revitalisació llingüística. Alguns membres varen viajar a les Illes Canàries, a l'illa de La Gomera, per a deprendre en «mestres silbadores» del chiule gomero per a retransmetre les tècniques depreses.[2] L'associació Ho siular d’Aas, presidida per Philippe Biu i en una decena de membres, està recuperant el chiule. S'oferix un curs dirigit per Philippe Biu en l'Universitat de Pau i dels Països del Adour.[7] L'associació Lo siular d’Aas, el consell regional, l'Universitat de Pau i l'institut de Laruns contribuïxen a la preservació de la llengua per mig d'una classe bilingüe francés-occità.[7][3]
Documentació
editarEs discutixen proyectes d'investigació i la portabilitat de continguts a mijos digitals.[7] En 2024, la llengua chiulada Aas es va recopilar per primera volta en accés obert i baix una llicència lliure gràcies a una colaboració en l'Universitat de Toulouse i els servicis de Wikimedia, incloent el software lliure Lingua Lliure.[5] Eixe mateix any, es va presentar l'exposició temporal «Chiular el gascó: història d'una renaixença» organisada en Anglet.[2] Un mapa interactiu, creat per a l'exposició que permet explorar el territori occità i escoltar els noms dels pobles en occità [5]chiulat.[5]
Referències
editar- ↑ «Siffler li gascon, histoire d’unix renaissance» (en fr). Anglet. Consultat el 2024-05-15..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Li langage sifflé de la Vallée d'Ossau» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 France Musique [francemusique]. «Els siffleurs du village d'Aas - La chronique d'Aliette de Laleu» (en fr) (video). Consultat el 2021-11-15..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «1987 : La langue sifflée de la Vallée d'Aas» (en fr-fr). Archive INA. Consultat el 2021-11-15..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 René-Guy Busnel, sur prosopo. ephe. psl. eu.
- ↑ Plantilla:Article.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Li langage sifflé d’Aas désormais enseigné à l’université de Pau».La République dones Pyrénées..
Bibliografia
editar- René Arripe, Els siffleurs d'Aas, 1984, Imprimerie de la Monnaie, Pau.
- Philippe Biu ( trad. (Vasc), " Ensenyança de l'occità chiulat :evaluació i perspectives », en Luis Maria Naya, Chateaureynaud Naya, Marie Anne Dávila, Paulí Dávila, Llengües, patrimoni i identitats. Perspectiva Educativa Hizkuntzak, Ondarea i Identitateak. Hezkuntza ikuspegia »], Delta Publicacions ADDI (Universitat del País Vasc/Euskal Herriko Unibertsitatea), 2018 ( ISBN 978-84-17526-15-3, llegir en llínea ), p. 199-209 .
- " Els pastors silbadores d'Aas », en Revista Pirineus, n. 84, novembre.
Enllaços externs
editarReferències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silbo occitano de Aas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.