Anar al contingut

Chagga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chagga

Els chagga, també cridats wachaga, chaga, jagga, dschagga, waschagga o wachagga,[1][2] són una ètnia africana en presència en Tanzània (2.616.000 persones)[3][4][5] i Kènia (21.000 persones).[6] Pertanyen al grup de llengües bantúes.[7] Viuen en les vertents sur i este del mont Kilimanjaro i en els tossals Taita aixina com en l'àrea de la ciutat de Moshi.[8][9] La seua relativa riquea prové no solament del clima favorable de l'àrea, sino també dels seus encertats métodos agrícoles que inclouen extensos sistemes d'irrigació i fertilisació contínua practicada durant mils d'anys (kihamba).[10][11] Varen ser una de les primeres ètnia de la zona en convertir-se al cristianisme, lo que va poder haver-els donat una ventaja econòmica sobre atres grups ètnics, en haver tingut accés a una educació i assistència mèdica com a cristians.[12][13]

Visita d'Hans Meyer al cap Meli dels chagga abans de pujar el Kilinmanjaro

Descendixen de varis grups bantúés que varen emigrar entre finals del X al XV des d'atres llocs d'Àfrica cap a les estribaciones del Kilimanjaro.[14] En les seues tradicions mantenen la referència d'una terra mítica originària o poble ancestral cridat Shungwaya.[15] Encara que els chagga pertanyen al grup de llengües bantúes, no utilisen una llengua única, sino varis dialectes chagga relacionats. Estos dialectes estan relacionats en el kamba, que es parla en el nordest de Kènia i en atres llengües utilisades en l'est, com el dabida i el pokomo. L'àrea a on viuen els chagga està tradicionalment dividida en vàries jafaturas.[12] Estan culturalment relacionats en els pare, taveta i els pobles taita.[16] Seguixen un sistema patrillinial de descendència i herència.[12] Els chagga subsistixen principalment de l'agricultura, usant sistemes d'irrigació en camps escalonats i utilisen l'abonament de boués. Encara que els bananes constituïxen el seu aliment bàsic, també cultiven atres productes com ñames, frijols i dacsa.[17] En exportacions agrícoles, els chagga són més coneguts pel seu café aràbic, que s'exporta a mercats americans i europeus, i que ho convertixen en el seu principal cultiu comercial.[12]

Es pot dir que són un dels pobles millor situats econòmicament d'Àfrica Oriental. A diferència de moltes societats en Àfrica, les dònes ocupen les posicions destacades de la societat chaga, des de qüestions econòmiques fins a l'educació. Les dònes chaga impulsen una gran part del progrés econòmic en el nort de Tanzània.[18][19]

Mangi Thomas Marealle

Idioma

Artícul principal → Llengües chaga.
Els grups d'edat femenins i masculins varen regir la societats chagga

En general des de finals del XX el poble chagga és bilingüe, parla alguna de les variants del complex llingüístic chagga, aixina com suajili, l'idioma nacional de Tanzània. Abdós idiomes d'orige bantú.[20] Els estudis de les llengües chagga senyalen que en el VII existia una llengua proto-taita-chagga, parlada per les comunitats de la cultura de l'escurada maore en el Pare septentrional, el Kilimanjaro i els tossals Taita. S'han rastrejat fins a tres dialectes d'esta llengua original, dos dels quals es parlaven en la zona Taita i el restant en el sur de l'actual Tanzània.[21] En el XI és a llengua comuna va donar orige a dos nous grups llingüístics saghala i dawida.[8][22]

Les llengües chagga estan formades per varis dialectes estretament relacionats: kivunjo, kimarangu, kiromba, kima chame i kikibosho. Alguns llingüistes senyalen que els kamba de Kènia parlen un idioma en moltes similituts en el chagga.[16]

En diversos estudis llingüístics, les llengües del complex chagga poden aparéixer en els noms: máchame, moci, moshi, moshi-chagga, kimochi, kimoshi, mosi, antic moshi o uru.[23][24]

Tècnicament, el complex chagga és del tall nigercongo: Atlantic-Congo / Volta-Congo / Benue-Congo / Bantú / Bantú del sur / Narrow Bantú / Bantú de l'Este / Noreste de la Sabana Bantú / Kilinmanjaro-Taita / Kilinmanjaro-bantú / Chaga.[25]

En esta classificació l'idioma chaga conté 3 grans variants segons Glottolog:[26]

  • Chaga central kilinmanjaro que té tres grans comunitats al sur del parc nacional del kilinmanjaro: Machi, Vunjo i Kahe
  • Chaga rombo parlat al suroest del Kilinmanjaro
  • Chaga de l'oest del kilinmanjaro en dos grans comunitats, Rwa i Machame.

Història

Fotografia de 1890 a un membre de l'ètnia chagga

Orige i expansió

La tradició oral del poble chagga senyala Shungwaya, un regne o colónia mítica al nort del riu Tana, com el seu lloc d'orige.[27] Les investigacions històriques i els primers documents escrits provenen del XIX i senyalen l'arribada d'onades de bantúes entre els sigles XI i XV que es varen unir a poblacions locals cusitas que ya habitaven el Kilinmanjaron des de mils d'anys arrere.[28] També existixen evidències que senyalen que entre finals del primer mileni i el XI varen tindre contacte i varen rebre influències del poble ongamo (nilótico).[29] D'estos va prendre prestades una série de pràctiques nilóticas, inclosa la circumcisió femenina, beure sanc de ganado (originalment una pràctica cusita) i els grups d'edat. A la seua volta el procés d'integració va fer que el tamborileo, associat en la cultura bantú en el cacicazgo es perguera entre els chagga. L'interacció del poble chagga en el ongamo va mesclar les seues religions. Aixina conceptes bantúes del deu creador i conceptes cusita-nilóticos del sol dador de vida es varen combinar en la deïtat cridada Ruwa.[30]

En el XII varen consolidar l'activitat agrícola, especialment cultius de montanya i la banana que els varen permetre una major expansió i riquea.[16] En eixos temps es va produir una escissió en els tossals de Taita donant orige als pobles i dialectes dawida i sagala.[31] Cap a 1300 el poble chagga es va organisar en un sistema monàrquic i consoliden les seues comunitats en les ales este i sur del Kilinmanjaro.[32] Baix del monarca hi havia numerosos caps, a voltes més de 20. Les disputes entre estos caps menors eren comuns en  freqüents batalles i inclús guerres a gran escala, que conduïen a canvis de poder d'un cap a un atre.[33]

La riquea econòmica els va convertir en un poble de gran influència que va ser integrant membres d'ètnia veïnes com atres pobles cusitas del Rift oriental. En el XIX (1830-1875) varen mantindre el creiximent del seu poder econòmic i demogràfic.[34] Això els va permetre assimilar comunitats masái que fugien de la guerra civil en la que s'havien enfrontat varis clans de l'ètnia. Sobre 1880 es varen crear els regnes de Kibosho i Moshi que varen competir pel comerç en el llitoral oceànic.[35] No obstant la majoria dels chagga varen optar per mantindre organisacions autònomes. Va ser aixina que durant l'época colonial els chagas es varen dividir en 30 jefatures independents, més unides pel territori que pels linajes.[11] Eixa autonomia va derivar en una competència interna dels distints grups pel control de les rutes comercials, pels monopolis en l'aprovisionament de caravanes, pel marfil, els esclaus, el ganado, el ferro i atres botins de guerra, aixina com pel dret a exigir tributs.[28] A partir d'este moviment polític interior varen cobrar rellevància els grups d'edat com a regidors de l'organisació dels clans.[12]

Un dels caps chagga més coneguts va ser Orombo, qui, a partir de 1800, va crear un imperi menor en les ales orientals del Kilimanjaro. Despuix de conseguir un suministrament de llances i atres armes, que va adquirir principalment de comerciants del poble vaig parar (bantúes), Orombo va mamprendre una série d'incursions contra atres jefatures, acumulant finalment un gran número de captius humans i ganado. En el treball forçat dels seus captius, el rei Orombo va construir un fort de pedra des del qual va poder dominar els clans i jefatures propenques. No obstant, l'imperi d'Orombo va durar poc, ya que va morir en una batalla en els masái. Sense el seu liderage, l'imperi va colapsar.[36][37]

Morter per a café en la regió del Kilinmanjaro
Cap chagga de l'época colonial

Abans de la conquista alemana de la regió chagga, vàries jefatures varen acaronar i varen colaborar en misionero cristians, viagers europeus i representants diplomàtics i comercials com era tradició en el passat. Pero a partir de 1880 les retallades als seus drets i propietats aplicats pels colonialista alemans varen provocar una actitut hostil de bona part dels chagga. En 1886 es va formalisar la potestat colonial d'Alemània sobre el Kilinmanjaro despuix del repartiment d'Àfrica oriental en els anglesos. Aprofitant velles disputes entre jefatures els alemans varen utilisar a caps chaggas que es varen convertir en aliats i varen ajudar en la derrota de vells rivals. En eixes guerres de domini colonialista també varen participar guerrers sudanés i zulúes duts pels alemans. En la década de 1890, tots els chagga havien segut subyugados.[38][11]

Despuix de la derrota la societat chagga va experimentar un canvi radical. Es varen impondre imposts que devien pagar-se en diners. D'eixa manera els chaggas es veen obligats a treballar en els camps europeus a canvi d'efectiu. Per a congraciarse en els caps chagga colaboradors els alemans varen adaptar el sistema esclaviste conegut en Europa com corvea en benefici del govern colonial. Aixina uns pocs alemans armats va governar en èxit a cent mil chagga en controlar-els a través dels seus caps. Els caps que varen cooperar varen ser recompensats en més poder del que jamai havien conegut. Els que varen resistir varen ser deposts o aforcats, i en el seu lloc es varen designar substituts més maleables.[39]

El domini colonial alemà va sofocar els tumults armats i desestructuró l'eixèrcit chaga que es formava en els grups d'edat. L'acció de les iglésies es va estendre i finalment, la majoria dels chagga es varen convertir, a lo manco nominalmente, en cristians. A les iglésies, catòlica i luterana se'ls va assignar el control religiós sobre diferents parts del Kilimanjaro. Com a part de la seua missió, varen introduir escoles i granges de cultiu de café. El procés va impondre una occidentalisació de costums, va dur la medicina europea, l'escola com a institució i els models comercials del capitalisme occidental que varen terminar beneficiant històricament als invasores sobre la població nativa.[39][8]

Esta transformació econòmica general estava molt alvançada quan el govern colonial va passar de mans alemanes a mans britàniques en 1916.[39]

Visita d'autoritats britàniques al Consell del poble chagga en 1957

Els alemans, i més vesprada els britànics, varen utilisar les rivalitats entre els líders de les comunitats chagga per a manipular-els, no obstant, en 1952, els chagga varen entendre que necessitaven millors mijos per a tractar en els administradors colonials i varen elegir al Mangi Mkuu o "Cap de Montañat". El Mangi Mkuu es va convertir en representant de l'ètnia davant les autoritats colonials fins que va entrar en conflicte en nous líders chagga educats en occident i el creixent poder de l'Unió Nacional Africana de Tanganica (TANU) baix el liderage de Julius Nyerere. Una volta més el grup chagga va quedar dividit entre el liderage del Mangi Mkuu, que va formar un partit rival cridat Partit Democràtic Chagga que va pressionar per la democratisació de la jefatura, i aquells que varen recolzar a Julius Nyerere. En 1959, el càrrec de Mangi Mkuu va ser abolit i en l'independència, es va reduir el paper dels caps tradicionals.[13]

Els chagga varen conseguir bons accessos a l'educació en Tanzània, en més del 80 per cent d'alfabetisació en la década de 1980.[13]

Tanzània va adoptar un enfocament conciliador entre les ètnia. El govern fomenta l'us de suajili, la llengua costera, com a llengua nacional, encara que a sovint les persones parlen atres llengües natives i se seguixen identificant en algun grup ètnic en particular. Pero encara que les divisions ètniques de Tanzània no són tan profundes com les d'Uganda i Kènia, les tensions econòmiques tendixen a resaltar chicotetes diferències. Per eixemple, els chagga, despuix del seu èxit en l'agricultura i els negocis, varen deure  enfrontar-se a l'enveja i la discriminació de grups veïns a pesar de la seua similitut ètnica.[40]

Un atre procés important que va tindre lloc a finals del XX i principis del XXI va ser l'emigració des del mig rural del Kilimanjaro a les ciutats, motivat per raons laborals i econòmiques.[9][28]

Referències

  1. ↑ Levison, et a el, 1995, p. 60.
  2. ↑ Unesco, 1984, p. 149.
  3. ↑ Project, Joshua. «Chagga in Tanzània» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-20.
  4. ↑ Project, Joshua. «Machambe in Tanzània» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-20.
  5. ↑ «Vunjo Language | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-20.
  6. ↑ «Mochi Language | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-18.
  7. ↑ «Chaga (I.622)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-11-18.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Cortés López, 2009, p. 88.
  9. ↑ 9,0 9,1 Stokes, et a el, 2009, p. 146.
  10. ↑ «Chaga People» (en anglés). Encyclopedia Britannica. Consultat el 20 de març de 2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Shoup, et a el, 2011, p. 68-69. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEShoup, et a el201168-69» está definido varias veces con contenidos diferentes
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Gonen, et a el, 1996, p. 197.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Shoup, et a el, 2011, p. 69.
  14. ↑ Page, et a el, 2005, p. 50 vol 3.
  15. ↑ Page, et a el, 2005, p. vol 3 - 245.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Shoup, et a el, 2011, p. 67.
  17. ↑ «Chaga | people | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2021-11-18.
  18. ↑ «Chagga - Introduction, Location, Language, Folklore, Religion, Major holidays, Rites of passage» (en anglés). www. everyculture. com. Consultat el 20 de març de 2020.
  19. ↑ «Chaga tribe» (en anglés). maplove. wordpress. com. Consultat el 20 de març de 2020.
  20. ↑ Asante, et a el, 2009, p. 156.
  21. ↑ El Fasi, 1992, p. 636.
  22. ↑ El Fasi, 1992, pp. 631, 636.
  23. ↑ Project, Joshua. «Chagga in Tanzània» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-21.
  24. ↑ «OLAC resources in and about the Mochi language». olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-11-21.
  25. ↑ «Chaga (I.622)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-11-21.
  26. ↑ «Glottolog 4.4 - Chaga». glottolog. org. Consultat el 2021-11-21.
  27. ↑ Page, et a el, 2005, p. 245 vol 3.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Levinson, et a el, 1995, p. 60.
  29. ↑ El Fasi, et a el, 1992, p. 640.
  30. ↑ Shoup, et a el, 2011, pp. 67, 143.
  31. ↑ Cortés López, 2009, p. 98, 344.
  32. ↑ El Fasi, et a el, 1992, p. 642.
  33. ↑ Page, et a el, 2005, p. 49-50 vol 3.
  34. ↑ Shillington, et a el, 2005, p. 1532.
  35. ↑ Page, et a el, 2005, p. xxxvii - vol 2.
  36. ↑ Cortés López, 2009, p. 329.
  37. ↑ Page, et a el, 2005, p. 50.
  38. ↑ Levinson, et a el, 2009, p. 61.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Levinson, et a el, 1995, p. 61.
  40. ↑ Middleton, et a el, 2002, pp. 43-44.

Bibliografia