Cerro Palenque
El Cerro Palenque és un lloc arqueològic que es troba en el departament de Cortés en Hondures. La ciutat va ser fundada en el Clàssic Tardà (500-800 DC) pero va alcançar el seu pic de població i va créixer fins a tindre més de 500 estructures en el Clàssic Terminal (850-1100 DC). Els arqueòlecs no poden determinar cóm s'haurien identificat les persones que vivien en Cerro Palenque, ya que, a diferència dels mayas de Copán i l'extrem occidental de Hondures, no varen deixar cap escrit. A lo llarc dels anys, els arqueòlecs han tractat de determinar l'identitat de les persones que vivien en el drenage del riu Ulúa inferior en vàries ocasions en térmens de poblacions que se sabia que existien en el moment de la conquista espanyola (1524). Els candidats populars inclouen, Lenca, Maya, i Tolupan. Encara que també pot ser que siga d'algun atre grup sense nom.
Ubicació i context.
El lloc hui es troba en el cim del tossal conegut com a Cerro Palenque (232 metros sobre el nivell de la mar), sobre la ciutat de Santiago, prop de la confluència dels rius Ulua, Humuya (Comayagua) i Blanco, i en varis tossals al nort . Es troba a uns 40 quilómetros de la ciutat de Sant Pedro Sula en el vall de Sula Hondures.
La primera part del lloc que s'establirà va ser en el cim del tossal, Cerro Palenque, i a lo llarc dels seus costats. Esta part es va desenrollar en el Clàssic Tardà (500 a 800 DC) i es va mantindre prou menuda, pero impressionant. En el Clàssic Terminal (850-1100 d. C.), la ciutat es va traslladar als cims més baixos al nort de Cerro Palenque. En el Clàssic Terminal, esta era la ciutat més gran en la vall del riu Ulua inferior.
Per la seua ubicació a on els principals rius entren a la vall des del sur i el suroest, Cerro Palenque estava en una posició estratègica a on podria haver mediat l'accés des de l'interior del país als bens produïts a lo llarc de la costa, i en comerciar en Belize i Yucatán
Els mayas de Yucatán li varen dir als espanyols, en el XVI, que la vall del riu Ulua era la terra de les plomes i la mel. També ho varen valorar pel seu chocolate (cacao). La ceràmica i atres tipos d'artefactes nos diuen que va haver comerç entre vàries ciutats en la vall del riu Ulua i els mayas de Belize i Yucatán perque s'han trobat artefactes d'estos centres mayas en ciutats de la vall en este moment i en A la seua volta, els artefactes fets en la vall han aparegut en les ciutats mayas de Belize i Yucatán.
La vall està formada pels rius Ulúa, Comayagua i Chamelecón, que varen proporcionar rutes de transport natural al restant de Hondures actual, aixina com a América Central. El Golf de Hondures va facilitar el fàcil accés a Yucatán i Belize. La vall era fèrtil des del punt de vista agrícola i tenia accés a través de suministraments propencs o l'intercanvi a llarga distància d'artículs de lux com spondylus i atres closques marines, coure (en el postclàssic), plomes (especialment quetzal), obsidiana, jade i turquesa.
Excavacions i troballes
El fet de que hi havia ruïnes en el cim del Cerro Palenque es coneix des de fa molt temps. La seua primera menció pot estar en A Ladies Ride through Spanish Hondures, publicat en 1884. Dorothy Popenoe va excavar en la part del Clàssic Tardà de Cerro Palenque en la década de 1920, pero va morir abans de publicar els resultats de les seues excavacions. Doris Stone va incloure el seu anàlisis dels materials els quals Popenoe va excavar en la seua Arqueologia de la costa nort de Hondures (1941).
En 1979, John S. Henderson va escomençar un proyecte autorisat per l'Institut Hondureny d'Antropologia i Història (Institut Hondureny d'Antropologia i Història - IHAH) per a inspeccionar i provar més de 2400 quilómetros quadrats de la vall, per a registrar tots els llocs arqueològics dins d'i realisar una série d'excavacions per a comprendre la cronologia de l'assentament (quí va viure on, quàn). En este context, Rosemary A. Joyce va realisar treballs d'enquesta i re va descobrir el lloc. Com a part del seu treball de camp de tesis, va realisar un mapage i va excavar en Cerro Palenque en 1982 i 1983. La seua tesis i el llibre que s'enumeren a continuació són alguns dels resultats d'eixe treball. Més recentment, la doctora Julia Hendon ha estat realisant excavacions en els grups residencials d'èlit fòra del camp de joc.
El primer assentament d'esta ciutat, en el lloc cridat CR-44, en el cim del Cerro Palenque, és el Clàssic Tardà (500-850 dC). Com es va construir un nou centre de la ciutat cap al nort, esta part del lloc va ser abandonada. El nou centre estava en el cim d'un conjunt més baix de tossals al nort de Cerro Palenque en el Clàssic Terminal (850-1100 dC). Este nou centre inclou una plaça de 300 metros de llarc i una gran cancha de pilota.
També estan els restants de dos calçades que conduïxen a grups residencials anara de la plaça principal. En el Clàssic Terminal, Cerro Palenque es va convertir en la ciutat més gran de la vall, en més de 500 edificis. Els patrons d'assentament varen canviar en el postclàssic (1150-1536) i Cerro Palenque va ser abandonat a favor dels assentaments a lo llarc de les vores del riu. La vall en sí seguix sent un àrea important de recursos per als mayas de Yucatán i Belize per al chocolate, les plomes i la mel.
Vore també
Referències
Investigacions recents en Cerro Palenque, Cortés, Hondures J. A. Hendon i J Lopiparo, 1999
Cerro Palenque: Poder i identitat en la perifèria maya (ISBN 0-292-71140-9) R A Joyce, 1991
Pla de maneig del Cerro Palenque
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Palenque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.