Anar al contingut

Cerambyx cerdo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cerambyx cerdo (couple).jpg
gran #capricorn (Cerambyx cerdo)


El gran #capricorn (Cerambyx porc), també conegut com a #capricorn major i capricornio de les carrasques és una espècie de coleòpter crisomeloideo de la família Cerambycidae, subfamília Cerambycinae.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És de gran tamany, en un ranc ampli de llongitut entre 25 i 62 mm, de color negre en casi la seua totalitat, llevat en els extrems dels élitros, que mostren un to va vindre obscur. El cap presenta forts mandíbules i és rugosa; les antenes tenen onze artejos o segments, i en els mascles sobrepassen àmpliament la llongitut dels élitro, mentres que en les femelles no solen sobrepassar l'àpiç elitral.

El lluent pronoto està solcat per marcades estrías transversas; els élitro són acharolados, lluents i granulosos, en les vores externes paraleles en el seu primer terç i alguna cosa convergents en la seua part final, presentant un esbós d'espina en l'àpiç.[2]

La denominació “capricornio de les carrasques” prové del francés, ya que en la península ibèrica per lo general esta espècie carix de nom vulgar. En Europa i Nort d'Àfrica esta espècie es pot confondre en atres sis espècies diferents del gènero Cerambyx, sent els principals caràcters diferenciadores entre elles la llongitut de les antenes, la forma i gruixa dels cinc primers artejos antenales, el to dels élitro, i la presència d'una chicoteta espina a penes marcada en l'àpiç elitral.[3][4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Cerambyx porc és una espècie d'àmplia distribució euroasiàtica,[3][1][5] estant presente també en el Nort d'Àfrica,[2] en illes del Mediterràneu com Còrsega, Cerdenya, Sicília, Mallorca, Elba, Malta, Creta, aixina com en Armènia, Azerbaiyan, Caucaso, Transcaucasia, Geòrgia, Iran, Iraq, Oriente Pròxim, Turquia, Palestina, Síria, Líban, Jordània.[3] Està casi absent en la península escandinava, llevat en el seu extrem sur i falta en les illes britàniques. Es coneix la seua presència fòssil en el Regne Unit pero les cites recents d'esta espècie en Gran Bretanya semblen referir-se a eixemplars transportats artificialment des de la Europa continental.[6][7] Per esta àmplia distribució geogràfica, que determina el seu millor coneiximent i el seu més antiga descripció per Linneo, Cerambyx porc és la espècie tipo del gènero Cerambyx.

Protecció llegal i abundància

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser inclosa en l'Anex II[8] del Conveni de Berna de 1979 relatiu a la conservació de la vida selvada i del mig natural en Europa,[9] en la categoria d'espècies de fauna estrictament protegides. Segons la IUCN, és una espècie vulnerable.[10] També la Directiva d'Hàbitats considera esta espècie d'interés comunitari de tal forma que requerix una protecció estricta (Anex IV).[11] A nivell nacional, Cerambyx porc no està inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades pero sí en Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial.[12][13] La menor preocupació llegislativa a nivell nacional sobre la normativa internacional obedix a la seua presència més freqüent en les #latitut mediterrànees que en el centre i nort de la seua àrea de distribució, aplegant en algunes ocasions a causar dany a l'arborat, com en Mallorca.[14] En les dehesas de l'oest de la Península ibèrica l'espècie amoladora no és Cerambyx porc, sino el seu congènere Cerambyx welensii[15]

Cicle biològic

[editar | editar còdic]

Els seus larves es desenrollen en fusta de carrascas i roures (Quercus spp.). Té desenroll holometabólico, com tot l'orde Coleoptera, passant per fase d'ou, larva, bua i adult o imago. La vida larvaria dura tres o quatre anys en l'interior dels troncs de les seues plantes hostes, fins que acumula suficients reserves com per a transformar-se en l'escarabat adult. La pupación o metamorfosis es produïx en estiu, donant lloc a un imago encara inmaduro, que no emergix a l'exterior fins al començ de l'estiu següent, predominantment en el més de juny.[16] Els adults no s'alimenten o poden llepar la llacor que rezuma de les ferides dels arbres, sent atrets també per algunes frutes molt madures. Per això la seua vida d'adult és de solament uns pocs dies o semanes, sent d'hàbits predominantment nocturns.[17]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Fauna Europaea». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 de febrer de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 «FAUNA IBERICA, vol. 12 Coleoptera, Cerambycidae, MNCN, CSIC». Consultat el 7 de febrer de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «ON TURKISH CERAMBYX LINNAEUS, 1758 WITH ZOOGEOGREPHICAL REMARKS». Consultat el 7 de febrer de 2012.
  4. ↑ «OPIE-Insectes, Cerambyx porc, Identification et expertise». Consultat el 7 de febrer de 2012.
  5. ↑ «Natura 2000 Management Great capricorn beetle Cerambyx porc». Consultat el 7 de febrer de 2012.
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ «Beetles of Spurn Peninsula». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 de febrer de 2012.
  8. ↑ «Anexos del Conveni de Berna relatiu a la conservació de la vida selvada i del mig natural en Europa, BOE de 7 de juny de 1988». Consultat el 9 de febrer de 2012.
  9. ↑ «Conveni de Berna relatiu a la conservació de la vida selvada i del mig natural en Europa, BOE d'1 d'octubre de 1986». Consultat el 9 de febrer de 2012.
  10. ↑ «Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la IUCN». Consultat el 9 de febrer de 2012.
  11. ↑ «Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora selvades». Consultat el 9 de febrer de 2012.
  12. ↑ «Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat». Consultat el 10 de febrer de 2012.
  13. ↑ «Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Consultat el 10 de febrer de 2010.
  14. ↑ «Governe de Balears, Servici de Sanitat Forestal: El Banyariquer de la carrasca». Consultat el 10 de febrer de 2012.
  15. ↑ «Cerambídidos xilófagos de carrasques i alcornoques: estudi bioecológico i control de poblacions». Consultat el 10 de febrer de 2012.
  16. ↑ «Li grand capricorne du chêne, La reproduction (André Lequet)». Consultat el 10 de febrer de 2012.
  17. ↑ «Cerambyx porc i Cerambyx welensii». Consultat el 10 de febrer de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • DANILEVSKI, M., 2011. A check-list of Longicorn Beetles (Coleoptera, Cerambycoidea) of Europe. Web en llínea, [1], consulta web 24-11-2011.
  • GOVERN D'ARAGÓ, SERVICI DE COORDINACIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTAL, 2006. Longicornios perforadores dels Quercus. INFORMACIONS TÈCNIQUES 2/2006
  • ÖZDIKMEN, H. & TURGUT, S. 2009: On Turkish Cerambyx Linnaeus, 1758 with zoogeogrephical remarks (Coleoptera: Cerambycidae: Cerambycinae). Munis Entomology & Zoology 4 (2): 301-319. [2]
  • VERDUC, A., 2004. Els cerambícidos d'Andalusia (Coleoptera: Cerambycidiae). Societat Andalusa d'Entomologia, Monogràfic n.º 1. 148 p.
  • VIVES, I., 1984. Cerambícidos (Coleoptera) de la península ibèrica i de les Illes Balears. Treb. Mus. Zool. Barcelona. 2. 137 P.
  • VIVES, I., 2000. Coleoptera, Cerambycidae. En: Fauna Ibèrica, vol. 12. RAMOS, M. A. et al. (Eds.). Museu Natural de Ciències Naturals. CSIC. Madrit. 716 pp., 5h. lám.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerambyx_cerdo&oldid=535350»