Anar al contingut

Ceràmica Unstan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fragment d'un tazón de ceràmica Unstan.

La ceràmica Unstan és el nom usat pels arqueòlecs per a un tipo de ceràmica neolítica finament feta i decorada del 4º i 3º mileni AC. Típics són els elegants i distintius bols poc profunts en una banda de patró estriado baix de la vora,[1] un tipo de decoració que va ser creada usant una tècnica coneguda com "punyalada i arrastre". Una segona versió consistix en bols sense decorar, de fondo redó.[2] Alguns dels bols tenien trossos de roca volcànica inclosos en l'argila per a fer-los més fortes. S'utilisaven ferramentes d'os per a polir les superfícies i fer-les lluentes i impermeables.[3]

La ceràmica Unstan du el nom del cairn de cambra Unstan situat en Mainland en les Illes Orcadas,[4] i que és un bon eixemple d'una tomba de cambra en un montícul circular, a on es va trobar per primera volta l'estil de la ceràmica en 1884. La ceràmica Unstan es troba principalment en les tombes, específicament en les tombes del tipo Orkney-Cromarty.[5] Estes inclouen la Tomba de les Àguiles en Isbister en South Ronaldsay, Taversoe Tuick i en Midhowe en Rousay.[6]

Ocasionalment s'han trobat peces de ceràmica de Unstan en llocs de tipo Orkney que no són tombes; per eixemple, la granja de Knap of Howar en Papa Westray.[7] Encara que en excavacions més recents en Orkney s'ha descobert que la ceràmica Unstan és una característica més comuna en un context domèstic de lo que es pensava, lo que posa en dubte l'interpretació de que la ceràmica Unstan procedix principalment de les tombes.[8]

La vaixella no estàndar pugues haver evolucionat cap a l'estil de vaixella estriada. Esta interpretació es va basar originalment en una suposta evolució dels estils de ceràmica, de la ceràmica Unstan a la ceràmica estriada, que es va vore en l'assentament de Rinyo en Rousay. D.V. Clarke va afirmar en 1983 que les seues investigacions en Rinyo havien desacreditat esta evolució.[9] John Hedges és un atre dels principals defensors de lo que podria denominar-se el hipòtesis de la "coexistència cultural", sugerint que, encara que la ceràmica Unstan pot ser anterior a la ceràmica estriada, les cultures associades a estos estils de ceràmica varen conviure juntes en les Orcadas durant sigles.[10] En esta interpretació de l'evidència, la ceràmica estriada s'associa en els constructors de la classe Maeshowe de tombes en cambra. La distribució geogràfica en Orkney dels dos tipos de ceràmica és la següent: la ceràmica estriada es troba en Mainland, Sanday i North Ronaldsay i la ceràmica Unstan es troba en Mainland i en el restant de les illes, especialment Rousay i Eday. Hedges resumix el seu punt de vista d'esta manera:

Lo important és comprendre que la població neolítica de les Illes Orcadas pot dividir-se en dos parts principals sobre la base d'alguns elements de les seues cultures materials. És provable que s'hagen originat en diferents àrees i... no hi ha dificultat en imaginar la seua capacitat per a coexistir[11]

No obstant, també senyala:

Un punt que deu fer-se al principi és que no hi ha diferència discernible en la cultura - en el sentit antropològic social - de la gent de la ceràmica de Grooved Ware i de la ceràmica de Unstan ... només és aparent en els aspectes llimitats de la cultura material i l'evidència... mostra que ha estat subordinada a un nivell tribal d'unitat que va comprendre la totalitat de les Orcadas[12]

Vore també


Vaixella Unstan de Taversoe Tuick.

Notes

  1. ↑ Henshall 1985, p. 88
  2. ↑ Laing 1974, p. 51
  3. ↑ Castleden 1987, p. 82
  4. ↑ Ritchie 1985, p. 48
  5. ↑ Henshall 1985, p. 110
  6. ↑ Ritchie 1995, p. 54
  7. ↑ Ritchie 1995, p. 52
  8. ↑ Jones et al 2016, p. 375
  9. ↑ Clarke 1983, pp. 49-51
  10. ↑ Hedges 1984, p. 117
  11. ↑ Hedges 1984, p. 114
  12. ↑ Hedges 1984, p. 127

Referències

  • Castleden, Rodney (1987). The Stonehenge People: An Exploration of Life in Neolithic Britain 4700-2000 BC, London: Routledge & Kegan Paul Ltd.. ISBN 0-7102-0968-1.
  • Clarke, D.V. (1983). Rinyo and the Orcadian Neolithic, in: O'Connor, A and Clarke, D.V. (Eds.) From the Stone Age to the 'Forty Five. Studies presented to R.B.K. Stevenson, Edinburgh.
  • Jones, Andrew Meirion; Jones, Richard; Tully, Gemma; Maritan, Lara. «Prehistoric Pottery from Sites within the Bay of Firth: Stonehall, Crossiecrown, Wideford Hill, Brae of Smerquoy, Muchquoy, Ramberry and Knowes of Trotty», The Development of Neolithic House Societies in Orkney, Oxford: Windgather Press, pp. 303–412. ISBN 9781909686892.
  • Hedges, John W. (1984). Tomb of the Eagles: Death and Life in a Stone Age Tribe, New York: New Amsterdam. ISBN 0-941533-05-0.
  • Henshall, Audrey (1972). The Chambered Tombs of Scotland Vol. 2, Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Henshall, Audrey (1985). The Chambered Cairns, in: Renfrew, Colin (Ed.) The Prehistory of Orkney BC 4000-1000 AD, Edinburgh: Edinburgh University Press. ISBN 0-85224-456-8.
  • Laing, Lloyd (1974). Orkney and Shetland: An Archaeological Guide, Newton Abbott: David and Charles Ltd.. ISBN 0-7153-6305-0.
  • Reynolds, N. (1979). Balbridie, Discovery and Excavation in Scotland 1979, Edinburgh: Council for British Archaeology: Scottish Regional Group.
  • Ritchie, Anna (1985). The First Settlers, in: Renfrew, Colin (Ed.) The Prehistory of Orkney BC 4000-1000 AD, Edinburgh: Edinburgh University Press. ISBN 0-85224-456-8.
  • Ritchie, Anna (1995). Prehistoric Orkney, London: B.T. Batsford Ltd.. ISBN 0-7134-7593-5.


Referències