Centrosema virginianum
Centrosema virginianum[1] és una planta de la família Fabaceae, és identificada per les seues entrelazandas lianes.[2] Els brots són tendres i chicotets en proporció a la seua altura. Els hàbitat de C. virginianum es troben en terres de pinades i terres altes costeres.[2]
Descripció
Són trepadores; en brots prims.[3] Folíols 3, ovados, elíptic-ovados o a voltes angostamente oblongos o lineares, 2–7 cm de llarc i 1–3 cm d'ample, àpiç àmpliament agut a cortamente acuminado, base redonejada, glabros, escassament pubescentes en els nervis de l'envés, 6–8 parells de nervis primaris, estipelas 3–5 mm de llarc; pecíol 1–4.5 cm de llarc, estípulas 3–5 mm de llarc. #Inflorescència axilars, 1–5 cm de llarc, en 1–4 flors, pedúncul 0.5–4.5 cm de llarc, pedicels 5–7 mm de llarc (fins a 11 mm en frut), bractéolas 2 voltes la llongitut del tubo del càliç, 6–8 mm de llarc, flors 2.5–4 cm de llarc; tubo del càliç 3–4 mm de llarc i 5–6 mm d'ample, micro-uncinado, les dents superiors i laterals 6–10 mm de llarc, el ventral 8–10 mm de llarc; estandart purpúreo a violeta en el centre blanc, l'ungla de 2–3 mm de llarc, ales 15–19 mm de llarc en l'ungla de 5–7 mm de llarc, quilla 17–20 mm de llarc en l'ungla de 3–5 mm de llarc; ovari 13–15 mm de llarc, densament seríceo, estil 9–12 mm de llarc. Llegums angostamente lineares, 8–13 cm de llarc i 4–5 mm d'ample, rostre 10–15 mm de llarc, glabras; llavors reniformes, 3–4 mm de llarc i 4–6 mm d'ample, café obscuras.[4]
Distribució i hàbitat
És una espècie poc comuna que es troba en els boscs secs, zona norcentral; a una altitut de 400–1350 m; fl i fr tot l'any;[5] des d'Estats Units a Sudamérica i en les Antilles, introduïda en Àfrica, surest d'Àsia i Austràlia. Es distinguix de Centrosema pubescens pels fulls glabrescentes i el càliç en les dents superiors i laterals més llarcs que el tubo.
Ecologia
Les flors de Centrosema virginianum, estan altament especialisats en forma d'una bandera invertida adaptada els polinisadors.[3] Un grup de flors d'una a quatre flors en pendunculos axilars, càliç profundament cinc lòbuls, i els lòbuls aguts més llarcs que el tubo. La corola de color violeta o blau lavanda pròxim al blanc, que conté nou i cincuenta y seis llavors negres o marrons. La diversitat de tamanys de foliols i corola, color i forma a sovint es confonen en C. pubescens. Per últim, les flors de C. virginianum són conegudes per ser hermafrodites i són polinisades per les abelles, ademés, de contribuir a la fixació de nitrogen.[6]
Propietats
S'usa per a resoldre problemes de l'aparat digestiu, com a dolors estomacales. En este propòsit, en Quintana Roo i Yucatán s'utilisen els fulls d'esta planta en cocció administrades en forma oral. En l'Estat d'Hidalgo, per a aliviar el catarro constipat, es refreguen els fulls en alcohol i s'inhalen de llunt.[7]
Taxonomia
Centrosema virginianum va ser descrita per (L.) Benth. i publicat en Commentationes de Leguminosarum Generibus 56. 1837.[4]
- Sinonímia
|
|
Noms comuns
Chochito, chica, de Negra, gallinita, patito, zapatito de la verge.[7]
Referències
- ↑ «CentrosemaVirginianum». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «IRC-Natives for your Neighborhood». Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Island and Mainland Pollination Ecology of Centrosema Virginianum and Opuntia Stricta». Consultat el 30 d'abril de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Centrosema virginianum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de juny de 2013.
- ↑ Moreno 10492, Téllez 4814;
- ↑ «Plants for the future». Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 12 d'octubre de 2019.
- ↑ Centrosema virginianum en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centrosema virginianum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.