Centre Cultural La Nau (Valéncia)

Centre Cultural La Nau (Valéncia)

El Centre Cultural La Nau de l'Universitat de Valéncia, situat en el carrer de la Nau de la ciutat de Valéncia (Espanya) és un edifici neoclàssic que alberga, entre atres institucions, el rectorat de l'Universitat de Valéncia.

Descripció

Va ser construït en una de les époques més lluentes de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran Pere Compte, de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, davant tot, la Llonja de la Seda, també la Porta o Torres de Serrans, ingrés ambitorreado de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent eco de la Porta Real de Poblet; el pas abovedado, sense nervis en la seua última fase, de cap a 1494-1497, d'accés al Miguelete i els finestrals del Palau de la Generalitat, en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de 1493-98... en l'albañil Benia, obra després substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalmente, recayentes a la colla claustral oposta al Paraninfo, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat", freqüent i modernamente entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "va créixer aixina el local en els successius acrecentamientos i reformes " diu Cruilles, "fins als térmens en que hui li veem" (octubre de 1875). "La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les menudes i ogives portes que es conserven".

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de 1830, és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una poma completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és cuadrángular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

Se situa sobre un solar de 2.900 metros quadrats, en una frontera de 70 metros al carrer de la Nau a on té la seua entrada principal; la frontera al carrer de Salvá té llongitut pareguda, i menor les recayentes al carrer de l'Universitat i a la plaça del Patriarca, esta última decorada en 1960, en una esculturada font que requerirà especial menció. L'obra exterior està realisada en rajola en alt zócalo, recercos de portes i finestres esquinals de sillería. La gran porta central accedix a un vestíbul que va a desembocar, a la seua volta, en el gran claustre i en un pas comú a l'escala d'honor que du al primer pis o planta noble i a un atre pati menor, no porticado, que conduïx a la capella i als trànsits que duen a la porta de la plaça. L'atra porta s'obri al carrer de l'Universitat, casi en la seua confluència en la hui cridada del Pintor Sorolla i, segons Cruilles, es deu a la celosia de Sant Juan de Ribera, fundador del veí Colege de Corpus Christi, per mig de conveni en 1604 en la ciutat que va engrandir el local i va obrir una porta en lo que després va ser Acadèmia de Sant Carlos (fins al trasllat d'esta al Carmen a raïl de la Desamortisació en 1836).

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscano obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una balaustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente (1889) va quedar després tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salva una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia circunvalar aquella. Dit gabinet va quedar destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un ballenato, per l'incendi de maig de 1931. Alguna cosa despuix de la Guerra Civil oberts ya els quatre costats de la galeria abalaustrada per haver desaparegut dit acristalado gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra balaustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde jónico-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaciente. Les obres de la galeria varen ser dirigides per Francisco Javier Goerlich, cap a 1943.

En el centre d'este pati claustral, un menut jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de Juan Luis Vives, realisada en 1880 per Josep Aixa, a iniciativa del Rector Doctor Don José Monserrat.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre Cultural La Nau (Valéncia).
• Pàgina web oficial