Anar al contingut

Centranthus macrosiphon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centranthus macrosiphon (Centranthus macrosiphon)

Centranthus macrosiphon és una espècie de plantes de la família de les valerianàcees.

Descripció

Herba anual, de color vert o rosat. Els brots de fins a 50 cm d'altura, ramificats. Les fulles en llim de fins a 5 (-7) × 3 (-5) cm, ovat o anchamente elíptic; les basals pecioladas, dentadas o crenadas, rara volta pinnatífidas; les més superiors de cortamente pecioladas a subsentadas, pinnatífidas, en lòbuls sancers o dentats. Les inflorescències en branques curtes, denses. Corola fraula o rosa dara; en tubo de 5-8 mm en espolón d'1-1.5 mm que sobrepassa a la base de la corola. Els fruts de 2.5-3.5 mm, ovoideos, glabros o hirsutos, en càliç persistent de c. 0.5 mm; a voltes en algun frut en càliç format per bolets plumosas de 3-4 mm. Florix de març a juny (juliol).[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en herbars en sols nitrificados de baldíos, arcens, vores de camí, i alcornocals, encinars, quejigals i coscojares, en situacions termófiles; a una altitut de 10-1720 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) en Espanya i Nort d'Àfrica (Marroc i Argèlia); naturalizado en l'oest d'Itàlia, Grècia i Austràlia.

Taxonomia

Centranthus macrosiphon va ser descrita per Pierre Edmond Boissier i publicat en Diagn. Pl. Orient. ser. 1, 3: 57, en l'any 1843.[2]

Etimologia

Centranthus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: kéntron = ‘aguijón’, ‘espolón’, etc.; i ánthos = ‘flor’. Les flors, en este gènero, tenen espolón.[3]

macrosiphon: epítet llatí que significa ‘en un gran tubo’.[4]

Citologia

El número de cromosomes és de: 2n = 32.

Sinonímia

Nom comú

  • Castellà: tast, destarifos, valeriana major.[6]

Referències

  1. ↑ Centranthus macrosiphon en floravascular.com.
  2. ↑ Centranthus macrosiphon en tropicos.org.
  3. ↑ Família Valerianaceae en floravascular.com.
  4. ↑ En Epítets Botànics.
  5. ↑ Centranthus macrosiphon en theplantlist.org.
  6. ↑ «Centranthus macrosiphon». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 28 de decembre de 2011.

Enllaços externs

Commons