Central nuclear Metsamor

Central nuclear Metsamor

La Central Nuclear Metsamor (en armeni:Մեծամոր ատոմակայան, en rus:Армянская АЭС) és l'única central nuclear d'Armènia, i va ser construïda durant l'época soviètica, en 1969, en la província d'Armavir. Terminades les obres en 1971 es reblix la seua núcleu i la seua etapa operativa inicia a fins de l'any 1976.

La central es troba prop de la localitat de Metsamor, construïda en 1969 per a albergar als treballadors de la planta nuclear. Va ser dissenyat per l'arquitecte armeni Martin Mikayelyan i el seu nom deriva del propenc riu. La seua població en 2019 era d'unes 10 000 persones.

Història

Va ser construïda durant els anys 1970 a 30 km a l'oest de l'Ereván, la capital d'Armènia. La planta va ser equipada en dos reactors nuclears del model VVER-440 V230, i la tecnologia usada per a l'época de la seua construcció no és lo més acceptable sobre els seus estàndarts, front als estàndarts de seguritat moderns. La central elèctrica produïx el prop de 40% de l'electricitat que consumix el país.

Va ser clausurada temporalment pel terremot de magnitut 6,8 de 1988 en Armènia. No obstant, els bloquejos per Turquia i Azerbaiyan, que varen crear escassea en el suministrament d'energia en el país, varen fer que el govern armeni reobrira la planta de nou en 1993. El reactor de l'unitat 2 va ser posat novament en servici el 26 d'octubre de 1995.

Les autoritats d'Ereván varen acordar tancar la planta Metsamor formalment en el 2007, despuix de varis anys despuix de pressions provinents des d'Estats Units i l'Unió Europea, els organismes de la qual de seguritat afirmaven totalment insegura la seua operació, aparte, estan promovent la construcció de la seua pròpia versió del reactor.^{cita requerida} Segons informes de l'UE, s'havia classificat als reactors refrigerats per aigua Modele VVER 440-V230 com un dels "menys fiables i dins de la categoria dels més antics" de tots els 66 reactors de construcció soviètica en Europa oriental i els països de l'antiga Unió Soviètica. L'UE ha confòs el V270 en el V230, similar en el seu disseny, pero que a sovint és confòs en atres reactors com els RBMK, molt diferents dels reactors del model VVER. No obstant, la OIEA ha trobat que la Central de Metsamor té adequats estàndarts de seguritat, podent operar més allà de la seua vida útil de disseny.

Hakob Sanasaryan, un químic i activiste ambientalista i líder de l'Unió Verda d'Armènia, va afirmar en 2003 que la central nuclear de Metsamor no complia en les normes de seguritat nuclear internacionalment acceptades, per la falta d'un recipient de contenció de fugues primari, obviat en la seua construcció.

El 23 d'abril de 2007, el director de l'Agència Federal per a l'Energia Atòmica de Rússia (Rosatom), Sergei Kiriyenko; es va reunir en el ministre de l'Energia d'Armènia, Armen Movsisyan; i el ministre d'Ecologia, Vardan Ayvazyan; a on la part russa va indicar la disposició de Moscou per a ajudar a Armènia a construir una nova central nuclear, en el cas de que el govern armeni optara per això, la seua direcció estaria al cap de la nació caucásica i contaria en l'assessoria de Rússia. Esta declaració va ser seguida pel discurs donat a estudiants de l'Universitat Estatal d'Ereván el 27 d'abril del mateix any per l'expresident Robert Kocharyan, en el qual es va dir que el sério treball sobre el destí de l'energia atòmica en Armènia estava en marcha, i que les mides pràctiques es tindrien per a donar-li una direcció definitiva en el periodo 2008-09. El president va considerar que era desijable construir una nova central nuclear sobre la base de les infraestructures existents, afegint a estes les noves tecnologies disponibles. No obstant, en les seues pròpies paraules, era necessari determinar la cantitat necessària i examinar l'impacte que tindria dita determinació sobre les tarifes de l'electricitat. Robert kocharián va dir que en el periodo 2012-13 s'alvançarien els treballs, portant-se a terme la construcció d'una nova central nuclear i les obres necessàries per a modernisar l'actualment operativa.

Armen Movsisyan també ha anunciat que s'ha pres la decisió de construir una nova unitat en la planta d'energia nuclear en operació per a substituir a la que calga desmantellar. La nova unitat aportaria 1000 MW, lo que "no només satisfà les necessitats d'Armènia i reduïx la seua dependència de combustibles fòssils [gas, petròleu, etc] considerablement, sino que també tindria certa importància en la reducció de la dependència energètica de la regió". Està en marcha el desenroll d'un estudi de factibilidad per a la construcció d'un nou reactor en la central nuclear de Metsamor, tot això en l'assistència d'especialistes estrangers. Este treball s'espera que estiga terminat dins d'1 a 2 anys. Una atra idea proposta seria la de tindre el soport de l'unitat 1.200 MW. El cost del proyecte aplegaria a la suma d'entre US$ 4 mil millons a 5,2 fins a 7,2 mil millons, depenent de la potència de la planta. El ministre armeni d'Energia i Recursos Naturals Areg Galstyan va dir que la construcció de la nova planta d'energia nuclear pot escomençar en el 2011. S'espera que la nova central nuclear, que es va encarregar en 2011, estiga operativa en 2017. Els Estats Units han respalat els plans per a una nova central nuclear armènia planta i s'ha compromés a ajudar als estudis de viabilitat, donat el respal i la bona conducta del govern armeni; els quals són necessaris per a l'eixecució del proyecte, de varis mils de millons de dólars. El 29 de novembre de 2007, el govern armeni va aprovar un pla per a tancar la planta d'energia nuclear operativa, pero no va donar data específica. D'acort en el ministre d'Energia Armen Movsisyan, el tancament podria costar fins a US$ 280 millons.

En decembre de 2008, els alvanços del Govern d'Armènia per a complir les normes internacionals de seguritat sobre el seu us de l'energia nuclear en la Central Nuclear de Metsamor varen ser elogiats pel Consell el president de Seguritat Nuclear de l'Agència d'Energia Atòmica Internacional, Adolf Birkhofer; qui també va felicitar el desenroll general del sistema d'energia en el país.

En febrer de 2009, el govern armeni va anunciar una licitació per a una nova unitat de 1000 MW. En maig del mateix any, la companyia australiana Worley Parsons va ser elegida per a administrar el proyecte i se li va assignar un contracte de gestió d'US$460 millons, el qual va ser firmat en juny del mateix any. Els actes llegislatius que peritirían la construcció d'una atra central en unitats de fins a 1.200 MW de capacitat en l'àrea de l'actual central de Metsamor es varen aprovar en juny de 2009. En decembre, el govern va establir, en l'aprovació del seu senat; l'empresa JV Metzamorenergoatom, una societat mixta anònima rus-armènia en capital dividit en parts iguals, entre el Ministeri d'Energia i Recursos Naturals d'Armènia en la societat nuclear russa Atomstroyexport, i en paquets accionaris oferits a atres inversors. Esta societat serà la que construirà les noves unitats, una AES-92 de 1060 MW (en un reactor del model VVER-1000-V-392) i que tindria una vida útil de 60 anys al moment en l'actual localitat de Metsamor.

En març de 2010 es va firmar un acort en l'estatal russa Rosatom per a proporcionar els equips per al reactor V-392. Per a això, en agost del mateix any es va firmar un acort intergovernamental per a establir que la societat atòmica russa construirà a lo manco un reactor VVER-1000, i que se li encarregarà el suministrament de combustible nuclear per a esta unitat, aixina com s'encarregaria de desmantellar l'unitat IT-2. La construcció va deure escomençar en el final de 2012 o a principis de 2013 i s'espera que coste fins a US$5 mil millons. El client i el propietari dels nous reactors, aixina com l'electricitat generada, seran per a que els administre Metzamorenergoatom, sent Atomstroyexport el contractiste principal del manteniment i abastiment de combustible per a dita central.

En l'acort, el govern d'Armènia es compromet a comprar tota l'electricitat produïda a taxes comercials, permetent la tornada de l'inversió als seus finançadors per 20 anys. Metzamorenergoatom es va constituir per a finançar a lo manco el 40% de la construcció, i a principis de 2012 Rússia va acordar finançar fins al 50% del proyecte. L'última data acordada per a la posada en servici va ser en el periodo 2019-20.

A raïl de la crisis nuclear de Fukushima en el 2011, la combinació de disseny i ubicació de Metsamor ha segut proposta per a que siga nominada com una de les plantes nuclears més perilloses del món. La central de Metsamor és hui dia un dels molt pocs reactors nuclears que queden del seu tipo construïts sense les molt indispensables estructures de contenció primària. No obstant, la OIEA ha trobat que la planta conta en la seguritat adequada i pot funcionar més allà de la seua vida útil de disseny. Autoritats d'Armènia i experts nuclears també han descartat la possibilitat d'una repetició d'accidents com el de Chernóbil o el de Fukushima en dita central, citant numeroses millores de seguritat, despuix de les quals la planta ha rebut la seua recertificació d'operació internacional, tot això en el marc de les obres d'adaptació per a la reinicialisació d'un dels seus reactors en 1995.

Els materials de reaprovisionamiento de la planta s'agotaran abans de 2016, aixina que l'administració d'Armènia està discutint actualment el tema de la construcció d'una nova planta d'energia nuclear d'entre 1000 a 1.200 MW, en un cost proyectat d'entre US$4 mil millons fins a US$ 5,2 fins a, i inclús d'US$7,2 mil millons de dólars, respectivament. El ministre armeni d'Energia i Recursos Naturals; Areg Galstyan, va dir que la construcció de la nova planta d'energia nuclear podria escomençar en 2011. S'espera que la nova central nuclear inicie les seues operacions en 2017.

Característiques

La planta de Metsamor va ser construïda en capacitat per a soportar un terremot de fins a 9 graus de magnitut en l'escala de Richter, i el reactor es gelaria en tal contingència per un segon circuit de refrigeració, el qual es compon d'un sistema separat per mig d'una barrera. No obstant, no té una capa de protecció que absorbixca elements amoladors i/o agotats en cas d'un accident. La nova planta d'energia nuclear que també es construïx serà dotada en una capacitat de sismoresistencia similar per a que tinga a lo manco una resistència sísmica, sino major; a 9 graus de magnitut.