Cementeri dels Reis
El Cementeri dels Reis[1][2] (en francés: Cimetière dones Rois) o el «cementeri de Plainpalais» és un cementeri en la ciutat de Ginebra, Suïssa, a on estan enterrats Juan Calvino (reformador protestant), els escritors Jorge Luis Borges, Robert Musil i Ludwig Hohl, Sérgio Vieira de Mello (ex Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans) i Jean Piaget (sicòlec i epistemólogo), aixina com Ludwig Quidde, Adrien Lachenal, Guillaume-Henri Dufour, Paul Lachenal, Humphry Davy, Ernest Ansermet, Alberto Ginastera, Frank Martin, Griselidis Real, Alice Rivaz i Sofia Dostoyevskaya, una filla de Fiódor Dostoyevski.
Ocupa una superfície de 28.000 metros quadrats. Va ser construït com a conseqüència de que s'havia alçat en 1469 un hospital de la pesta en la ciutat de Ginebra per a lluitar contra les epidèmies i successives plagues en lo que llavors era un barri dels suburbis. El cementeri contigu seria creat en 1482 per a albergar a les víctimes d'eixa malaltia.
Història
En 1469 es construïx l'hospital dels tufats en la ciutat de Ginebra per a lluitar contra les epidèmies successives de pesta negra, per a lo que es va elegir un lloc en la zona d'horts de les afores, al voltant de l'any 1482, per a acollir els cossos de les víctimes d'esta malaltia.[3]
El cementeri rep el seu nom extraoficial de "Cementeri dels Reis" perque es troba en un carrer homònim. Este carrer a la seua volta du este nom perque entre 1509 i 1847 es nomenava allí cada any al "rei dels arcabuceros", que era qui conseguia fer el millor tir en el concurs anual dels arcabuceros.[3]
En 1869 el govern de Ginebra comença a administrar el cementeri per la Reforma Protestant, a on la gestió és assumida per l'Hospital General de Ginebra. Fins a 1876 només s'enterraven a protestants. En 1883 el cementeri deixa de ser accessible per als funerals ordinaris i passa a estar reservat a aquells que obtinguen una concessió. El preu d'esta concessió és més elevat que en atres cementeris, per lo que el número de funerals disminuïx en este cementeri. Al mateix temps escomença la costum d'enterrar allí als Consellers d'Estat de Suïssa, junt en els consellers administratius de Ginebra i atres personalitats célebres. Cap a 1945 s'implementen una série de reformes que li otorguen l'actual aspecte d'un parc.cita requerida
Referències
- ↑ «Règlement dones cimetières, du crématoire et du columbarium de la Ville de Genève» (en francés). Archivat des d'el original, el 28 de març de 2014. Consultat el 7 d'octubre de 2013.
- ↑ Véronique Palfi, Li Cimetière dones Rois, De l'hôpital dones pestiférés au cimetière de Plainpalais, Cinq siècle d'histoire, étude historique pour la Conservation architecturale de la Ville de Genève, juillet 2003.
- ↑ 3,0 3,1 (2006).«Li cimetière dones Rois dans tous ses états».Feuille d'avis officielle de la République et canton de Genève.254(91)Consultat el 7 de decembre de 2016..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de los Reyes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.