Anar al contingut

Celastraceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Celastraceae

Celastraceae, les celastràcees, és una família de plantes del orde Celastrales. Agrupa al voltant de 90 a 100 gèneros i 1300 espècies de trepadoras, arbusts i chicotets arbres. La gran majoria de gèneros són tropicals, llevat Celastrus i Euonymus, àmpliament estesos per latitut de clima templat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres o arbusts, a voltes escandentes, pubescentes, glabros o casi glabros; plantes hermafrodites, poligamodioiques o dioiques. Fulles alternes, opostes i verticilades, simples, sanceres, crenadas i serrades, en cristals d'oxalato de calcio; estípules persistents, caduques o absents. Inflorescències axilars o en nucs florals acompanyats de fulls no desenrollats, cimosas, tirsoides, racemoses o fasciculadas, bràctees presents, erosas, flors actinomorfes; sàpia-hos 4 o 5, lliures o units en la base, imbricados, algunes voltes persistents; pétals 4 o 5, lliures, imbricados; estams en igual número que les parts del periant, filaments lliures sorgint per davall o en el marge del disc, alternipétalos o alternisépalos, anteres tetrasporangiadas i ditecas o bisporangiadas, dehiscencia llongitudinal, comunament introrsas o laterals (extrorsas i a voltes casi terminals en Euonymus); ovari súpero, semisúpero o rares voltes semiínfero, 2–5-carpelar, en igual número de lóculos com carpelos, algunes voltes abortant un lóculo, estil terminal, en general cortament 2–5-lobado, òvuls (1) 2 (3), 2–6 en Canotia, numerosos en Goupia, erectos, rares voltes péndoles, placenta axilar. Frut càpsula, sàmara, baya o drupa; llavors a sovint arilades.[1]

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Celastraceae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden: Flora de Nicaragua. Consultat el 17 de febrer de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Fl. Guat. 24(6): 201–218. 1949; Fl. Pa. 62: 45–56. 1975; B.E. Hammel. Three new species of Celastraceae from Costa Rica, one disjunct from Mexico. Novon 7: 147–155. 1997.