Anar al contingut

Cecilianisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Foto de Lorenzo Perosi de jove. Perosi va ser el més important i influent dels compositors cecilianistas.

El cecilianismo (nom derivat de santa Cecilia, patrona catòlica dels músics) va ser un moviment musical naixcut a finals del XIX en el sí de l'Iglésia catòlica i en vigència, aproximadament, fins a la segona década del XX.

Orígens i història

Els músics i teòrics cecilianistas varen reaccionar contra els excessos de la música sacra romàntica (a la que es jujava excessivament operística, com succeïa en les obres de Franz Liszt o Anton Bruckner) i varen reivindicar l'interpretació en la llitúrgia del vora gregoriano i de les obres dels grans polifonistas de la Renaixença com Giovanni Pierluigi dona Palestrina, Orlando vaig donar Lasso o Tomás Luis de Victoria, models que proponien als compositors contemporàneus de música sacra per a inspirar les seues noves obres, el propòsit de les quals era també buscar la participació de l'assamblea de fidels en la llitúrgia per mig de la vora (per esta raó, es varen fundar en estos moments numeroses «Scholae cantorum» en les parròquies). També l'interpretació al orgue es va vore afectada per este moviment: es va condenar igualment els excessos teatrals propis del XIX i es va defendre una major sobrietat.[1] La reforma de la música llitúrgica propugnada pels músics cecilianistas va ser fomentada pel propi papa Pío X, qui en 1903 va donar a conéixer el seu motu proprio Tra li sollecitudini en el que arreplega els presuposts de Perosi, a qui va conéixer quan el futur papa era patriarca en Venècia i Perosi director de la Capella Marcianana.

França

La restitució del vora gregoriano a la seua purea original va ser portada a terme, especialment, pels monges benedictinos de l'Abadia de Solesmes, en França.[2] Per una atra part, va florir en el país tota una generació de compositors de música sacra que seguia els principis del moviment cecilianista.

Bibliografia

  • CASARES RODICIO, Emilio: «La música del sigle XIX espanyol. Conceptes fonamentals», en ALONSO GONZÁLEZ, Celsa; CASARES, Emilio (ed.): La música espanyola en el sigle XIX. Volum 4 de Colecció Estudis socials iberoamericans, Universitat d'Oviedo, 1995. ISBN 8474688809.
  • Fellerer, Karl Gustav. 1982. "Kirchenmusikalische Reformbestrebungen um 1800". Analecta Musicologica: Veröffentlichungen der Musikgeschichtlichen Abteilung dones Deutschen Historischen Instituts in Rom 21:393–408.
  • Lonnendonker, Hans. 1980. "Deutsch-französische Beziehungen in Choralfragen. Ein Beitrag zur Geschichte dones gregorianischen Chorals in der zweiten Hälfte dones 19. Jahrhunderts". In Ut mens concordet voci: Festschrift Eugène Cardine zoom 75. Geburtstag, edited by Johannes Berchmans Göschl, 280–95. St. Ottilien: EOS-Verlag. ISBN 3-88096-100-X
  • Pfaff, Maurus. 1974. "Die Regensburger Kirchenmusikschule und der cantus gregorianus im 19. und 20. Jahrhundert". Gloria Deo-pax hominibus. Festschrift zoom hundertjährigen Bestehen der Kirchenmusikschule Regensburg, Schriftenreihe dones Allgemeinen Cäcilien-Verbandes für die Länder der Deutschen Sprache 9, edited by Franz Fleckenstein, 221–52. Bonn: Allgemeiner Cäcilien-Verband, 1974.
  • Ruff, Anthony, and Raphael Molitor. 2008. "Beyond Medici: The Struggle for Progress in Chant". Sacred Music 135, no. 2 (Summer): 26–44.
  • Scharnagl, August. 1994. "Carl Proske (1794-1861)". In Musica divina: Ausstellung zoom 400. Todesjahr von Giovanni Pierluigi Palestrina und Orlando vaig donar Lasso und zoom 200. Geburtsjahr von Carl Proske. Ausstellung in der Bischöflichen Zentralbibliothek Regensburg, 4. November 1994 bis 3. Februar 1995, Bischöfliches Zentralarchiv und Bischöfliche Zentralbibliothek Regensburg: Kataloge und Schriften, no. 11, edited by Paul Mai, 12-52. Regensburg: Schnell und Steiner, 1994.
  • Schnorr, Klemens. 2004. "El canvi de l'edició oficial de la vora gregorià de l'editorial Pustet/Ratisbona a la de Solesmes en l'época del Motu proprio". In El Motu proprio de Sant Pío X i la Música (1903–2003). Barcelona, 2003, edited by Mariano Lambea, introduction by María Rosario Álvarez Martínez and José Serra Pérez. Revista de musicologia 27, no. 1 (June) 197–209.
  • Udo Wagner: Franz Nekes und der Cäcilianismus im Rheinland. Köln: Volk 1969 (Beiträge zur rheinischen Musikgeschichte; H. 81) Zugl.: Diss., Köln
  • Josip Gregur: Ringen um die Kirchenmusik: die cäcilianische Reform in Italien und ihre Rezeption bei donen Salesianern Don Boscos. München: Don Bosco 1998 (Benediktbeurer Studien; Bd. 5) Zugl.: Graz, Univ., Diss., 1998 ISBN 3-7698-1089-9
  • Carena Sangl: Der Cäcilianismus in Salzburg unter Erzbischof Johannes Kardinal Katschthaler. Sinzig: Studio 2005 (Kirchenmusikalische Studien; Bd. 8 / Schriftenreihe dones Salzburger Konsistorialarchivs; Bd. 7) Zugl.: Salzburg, Univ., Diss. ISBN 3-89564-113-8

Notes

  1. ↑ Els organistes italians més destacats que varen defendre estos presuposts cecilianistas varen ser George William Trice i Pietro Anelli en Ligúria, Mascioni i Tamburini en Lombardía, Carlo Vegezzi Bossi en el Piemont, Pugina i Malvestio en el Véneto.
  2. ↑ CASARES (1995), pág. 69.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cecilianisme&oldid=1453806»