Anar al contingut

Cavitat pèlvica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cavitat pèlvica

La cavitat pèlvica és una cavitat del cos que està delimitada pels ossos de la pelvis. El seu sostre oblicuo és l'entrada de la pelvis (l'obertura superior de la pelvis). El seu llímit inferior és el sol pèlvic. La cavitat pèlvica conté principalment els òrguens reproductius, la bufa urinària, el còlon pèlvic i el recte.[1] El recte està situat en la part posterior de la pelvis, en la curva del sacre i el coxis; la bufa està enfronte, darrere de la sínfisis púbica.

En la dòna, l'úter i la vagina ocupen l'interval entre estes vísceres. La cavitat pèlvica també conté grans artèries, venes, músculs i nervis. Estes estructures poden ser afectades per moltes malalties diferents i per molts fàrmacs de moltes maneres diferents. Una part pot afectar a una atra, per eixemple, l'estrenyiment pot sobrecarregar el recte i comprimir la bufa de l'orina, o el part podria danyar els nervis pudendos i posteriorment dur a la debilitat anal.

Erro al crear miniatura:
Pelvis

Pelvis menor

[editar | editar còdic]

La pelvis menor (o "pelvis verdadera") és l'espai delimitat per la cintura pèlvica i per baix de la vora pèlvica: entre l'entrada de la pelvis i el sol pèlvic. Esta cavitat és un curt canal curve, més profunt en la seua part posterior que en la seua paret anterior. Alguns consideren que esta regió constituïx la totalitat de la cavitat pèlvica. Atres fonts definixen la cavitat pèlvica com l'espai més ampli que inclou la pelvis major, just damunt de l'entrada de la pelvis.

La pelvis menor està delimitada per davant i per davall, per la sínfisis púbica i les branques superiors del pubis; per damunt i per darrere, pel sacre i el coxis; i lateralment, per una àmplia zona, plana i quadrangular d'os, que correspon a les superfícies interiors del cos i branca superior del ísquion, i la part del ilion per baix de la llínea estovada.

Vores de la pelvis

[editar | editar còdic]

La pelvis menor conté el còlon pèlvic, el recte, la bufa i alguns dels òrguens sexuals. El recte es troba en la part posterior, en la curva del sacre i el coxis; la bufa està enfronte, darrere de la sínfisis púbica. En la dòna, l'úter i la vagina ocupen l'interval entre estes vísceres.

Els nervis esplácnicos pèlvics que sorgixen en S2-S4 estan en la pelvis menor.

Pelvis major

[editar | editar còdic]

La pelvis major (o pelvis falsa) és l'espai tancat per la cintura pèlvica dalt i enfront de la vora de la pelvis. Està llimitat a abdós costats per l'os ilíaco; per davant està incompleta, presentant un ampli interval entre les vores anteriors del ilion, que està reblit pels músculs i la fascia de la paret abdominal anterior; per darrere hi ha una profunda escotadura a cada costat entre el ilion i la base del sacre que està reblida per la fascia toracolumbar i els músculs associats.

En general, es considera part de la cavitat abdominal (per això es diu a voltes la pelvis falsa).[2] Alguns autors consideren esta regió partix de la cavitat pèlvica, mentres que uns atres replantegen la qüestió classificada per l'anomenada combinació de la cavitat abdominopélvica.[3]


La pelvis major sosté els intestins (en concret, l'íleo i el còlon sigmoide) i transmet part del seu pes a la paret anterior de l'abdomen

El nervi femoral de L2-L4 està en la pelvis major, pero no en la pelvis menor.

Lligaments

[editar | editar còdic]
Lligament Inserció Inferior Inserció terminal
Lligament ample de l'úter úter costat de la pelvis
* Mesovario ovari
* Mesosalpinx trompa de Falopi lligament ample de l'úter
* Mesometrio
Lligament cardinal coll uterí i vagina paret pèlvica
Lligament ovàric ovari úter
Lligament redó de l'úter ovari recorre el canal inguinal, termina en el mont de Venus
Lligament suspensorio de l'ovari ovari paret pèlvica

Artèries

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Drake R, Vogl AW, Mitchell AW. «5 Pelvis and Perineum», Gray's Basic Anatomy E-Book, Elsevier, pp. 220–227. ISBN 978-0-323-50850-6.
  2. Drake et al. (2009) Grays Anatomy for Students, 2nd Edition, ch. 5 Pelvis and perineumgeneral description, p. 406
  3. Universitat Nacional de Còrdova, Facultat de Ciències Mèdiques. Pelvis Blana i Pelvis Òssea [1] archivat en Wayback Machine.. En accés el 7 d'octubre de 2015.