Catedral de La nostra Senyora (Saint-Bertrand-de-Comminges)
La catedral de La nostra Senyora de Saint-Bertrand de Comminges (en francés: cathédrale Notre-Dona'm de Saint-Bertrand-de-Comminges), també coneguda com la catedral de Santa María, és una catedral catòlica de França que es troba al peu dels Pirineus, en la localitat de Saint Bertrand de Comminges, en el departament d'Alt Garona, en la regió d'Occitània. Va ser la sèu del bisbe de Saint-Bertrand de Comminges i va ser suprimida en 1790, durant la Revolució per a ser integrada en l'arquidiócesis de Toulouse.
La catedral va ser objecte d'una classificació al títul de monument històric de França,[1] part de la primera llista de monuments històrics del país —la llista de monuments històrics de 1840— que contava en 1034 bens. En 1889 es va fer una nova classificació concernent al claustre.
També és, des de 1998, un dels bens individuals inclosos en «Camins de Santiago de Compostela en França», inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[2]
Emplaçament
[editar | editar còdic]Emplaçada sobre un chicotet promontori a una altitut de 515 m a l'eixida de la vall pirenaica del riu Garona, des de la localitat de Saint-Bertrand de Comminges es poden vore el pico de Cagire, el pico de Gar i el mont Sacon, i es contempla la part alta de la vall. De manera més general, la ciutat controla l'accés a Espanya, Toulouse i Tarbes, servida per una ret de carreteres derivada de les antigues vies romanes.
Història
[editar | editar còdic]La catedral està situada en la acrópolis d'un oppidum celta que va donar orige a la ciutat romana de Lugdunum Convenarum les ruïnes de la qual es troben encara es conserven en la planura. Va ser devastada per l'invasió dels vàndals en 409. L'activitat municipal va continuar en el V. Despuix de la victòria de Clodoveo sobre els visigodos, la ciutat va quedar baix el control dels francs. La ciutat va desaparéixer en 585 despuix d'un conflicte entre Gundebaldo, que es dia fill natural de Clotario I, i el rei Gontrán I. Els bisbes de la ciutat varen seguir sent citats episódicament, pero caldrà esperar fins a Bertrand de l'Isle (1050-1123), un membre d'una família noble i canonge de Toulouse, nomenat bisbe de Comminges en 1083 per a vore recuperar-se la ciutat. Va restablir la vida de la comunitat en el capítul, reedificó la catedral i va construir el seu claustre. Va morir en 1123. Reconegut com a sant per la multitut de peregrins que anaven a vore la seua tomba, no va ser santificado fins al pontificat de Clemente V. L'afluència de peregrins requerirà, en la segona mitat de el XII, l'expansió de la catedral. El campanar es va construir en el XII en l'interior de la nau.
La construcció de la catedral es remonta a al voltant de l'any 1100.[1] Hi ha restants de la vella catedral construïda per Bernard de l'Isle, com la base dels murs de les cuatra primeres crujir i la frontera de la nau. El claustre es va reconstruir en els sigles XII-XIII en una forma més rica. Es conserva una galeria romànica a l'oest. En la primera mitat de el XIII, els canonges varen afegir dos trams al claustre, les galeries sur i est, que varen englobar la sala capitular. La galeria nort del claustre va ser construïda en el XIV. Esta és l'única galeria que està abovedada.
Bertrand de Goth va ser bisbe de Comminges entre 1295 i 1299, abans de convertir-se en arquebisbe de Bordeus, entre 1300 i 1305, per a ser després elegit papa en 1305 en el nom de Clemente V . La primera pedra va ser colocada en 1304. El proyecte inicial prevea conservar la nau romànica i reconstruir l'àbsit i el cor en cinc capelles radials i quatre capelles laterals. La clau de la volta de l'àbsit té el blasón del bisbe Scot Linières (1317-1325) junt en el de Clemente V. La volta del quart tram de la nau va ser ràpidament refeta ya que mostra l'escut d'armes del canonge operarius Adhémar de Saint-Pastou, que va morir en 1327. La clau de la volta del primer tram té el blasón del bisbe Hugo de Castillon (1336-1352) que va terminar la construcció de la catedral.
El programa inicial de Clemente V va ser modificat pel bisbe Hugo de Castillon que va construir la seua capella funerària en el costat nort del quart tram de la nau. Bertrand de Cosnac (1352-1374) va fer construir la capella de Santa Margarita, en el costat sur del quart tram. Bertrand de Cosnac volia depositar les relíquies de sant Bertrand en eixa capella per a permetre un accés més fàcil als peregrins. La construcció d'eixes capelles va desestabilisar la quarta crujir, causant danys a l'edifici i obligant a afegir poderosos arbotantes en els contraforts.
El mausoleu de sant Bertrand va ser iniciat per la moradura Pierre de Foix (1422-1450) i va ser completat pel seu nebot Jean de Foix-Béarn (1466-1501). Devia cobrir el lloc que havia servit per al trasllat i l'exaltació de les relíquies de sant Bertrand pel papa Clemente V, el 16 de giner de 1309. No se sap on varen estar les relíquies del sant abans d'eixe any 309. El mausoleu va rebre el cos del sant en 1476. Les pintures es varen inspirar en les del llibre de milacres del bisbe Bertrand redactat per Vital, notari de l'abadia de Escaladieu, escrit en 1179 per a obtindre la seua canonisació pel papa Alejandro III.
La construcció de la sacristia que es troba en el costat surest de la catedral, de la sala capitular que està en la galeria nort del claustre i la colocació de les noves vidrieres es varen portar a terme baix el episcopado de Jean de Mauléon (1523-1551). Jean de Mauleon havia comprat sèt tapissos flamencs i mobiliari llitúrgic, i va instalar el cor dels canonges, l'orgue i el retaule de l'altar major.
L'edifici va sofrir danys en l'época de les guerres de religió. En 1586, la ciutat alta va ser presa pel capità Els seus en la seua tropa d'hugonotes. Varen massacrar als clercs i varen acaparar la platería, varen cremar els archius de la ciutat i, en la catedral, varen furtar els ornaments, els gots sagrats i les relíquies. Les relíquies de Bertrand varen ser preses i ocultades en un pou per un soldat. Varen ser canviades pels canonges de Lectoure i es varen tornar en 1591. El capítul va deure pagar 10 000 lliures als saquejadors. El bisbe Urbain de Saint-Gelais va perseguir als protestants despuix de sèt semanes d'ocupació. El bisbe va reconéixer a Enrique IV com a rei de França, pero en 1593, el vescomte de Larboust es va apoderar de nou de la ciutat en una banda de saquejadors i va cometre els pijors excessos en l'iglésia, encara que les relíquies de Bertrand estaven amagades. El relicario de Clemente V va ser destruït en 1586. Un nou relicario va ser previst en 1627 pel bisbe Barthélemy de Donnadieu de Griet, pero solament es va realisar en 1748 i el trasllat de les relíquies va ser fet pel bisbe Antoine de Lastic.
L'altar major, en marbre de Sarrancolin, va reemplaçar en 1737 al fet pel bisbe Jean de Mauléon.
El 30 de novembre de 1793, els revolucionaris de nou es varen apoderar de la plateria que troben en la catedral. I una atra volta les relíquies de Bertrand es varen ocultar i varen ser recuperades despuix de la Revolució.
La catedral és un dels primers monuments classificats en la llista de monuments històrics de 1840. El claustre es va classificar a la seua volta 1889.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Base Mérimée
- ↑ «Routes of Santiago de Compostela in France». Unesco. World Heritage List.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Nuestra Señora (Saint-Bertrand-de-Comminges)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.