Catarrino

Els catarrinos (Catarrhini, del grec κατά, katá, ‘avall’, i ρινος, rhinós, ‘nas’) són un parvorden de primats simiiformes la principal característica dels quals és tindre els orificis nassals oberts cap a avall i separats per un prim tabic nassal. Ademés tenen treinta y dos dents, anques cobertes per callosidades de colors vius i coa no prensil o que falta. Es denominen en freqüència simis del Vell Món, en contraposició als platirrinos o simis del Nou Món. També se'ls pot cridar mones del vell món (en solament el clado afroeurasiático excloent grups en migració de bassa, sinònim de Propliopithecoidea).^[1]

Evolució

Els catarrinos (mones del Vell Món) es varen separar dels platirrinos (mones del Nou Món) fa entre trentacinc i quaranta millons d'anys. La divergència entre les dos Superfamilias (cercopitécidos i hominoideos) hauria succeït fa entre vinticinc i trenta millons d'anys, pero no han aparegut fòssils de més de vinticinc millons d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitécido més antic conegut és Nsungwepithecus i el hominoideo més antic conegut és Rukwapithecus, abdós trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Valle del Rift, en Tanzània.^[2]

Respecte als gibones, estos es varen separar dels grans simis, inclosos els humans, fa prop de quinze a dèneu millons d'anys.^[3]

Característiques

Els catarrinos es distinguixen dels seus cosins platirrinos pels orificis nassals que apunten cap a avall en lloc de cap als costats, també carixen de l'enzima alfa-galactosidasa degut a que ho varen perdre durant la seua evolució, dita enzima sol estar present en atres mamífers inclós atres primats no catarrinos.^[4]^[5]

Els catarrinos presenten ademés visió tricromática, alguna cosa que no presenten els platirrinos que dit tricromatisme està restringit a les femelles degut a que dit gen que permet la visió del roig esta en el cromosoma X,^[6] solament Allouata presenta la tricromía en tots els seus membres obtingut de forma convergent.^[7]

Classificació

Els catarrinos està conformat per vintinou gèneros i 163 espècies vivents.

Orde Primats^[8]^[9]
- Suborden Strepsirrhini
- Suborden Haplorrhini
  - Infraorden Tarsiiformes
    - Família Tarsiidae
  - Infraorden Simiiformes
    - Parvorden Catarrhini
      - Superfamilia Cercopithecoidea
        Família Cercopithecidae
      - Superfamilia †Dendropithecoidea
        Família †Dendropithecidae
      - Superfamilia Hominoidea
        Família Hylobatidae
        
        Família Hominidae
      - Superfamilia †Proconsuloidea
        Família †Proconsulidae
      - Superfamilia †Propliopithecoidea^[10]
        Família †Propliopithecidae
      - Superfamilia †Saadanioidea^[10]
        Família †Saadaniidae
    - Parvorden Platyrrhini

Filogénicamente els "mones del Vell Món" en el sentit més ampli és parafilético cap als Platyrrhini per ubicació geogràfica i filogenético (les mones del Nou Món varen tindre ancestros provinents d'Afro-Eurasia),^[11]^[12] per a definir Catarrhini ací es va restringir a un clado que exclou a qualsevol grup en membres anara d'Eurafrasia, quedant en el clado exclusivament Afroeurasiático,^[1] equivalent a Propliopithecoidea que és un grup parafilético cap als demés catarrinos. Dendropithecoidea també és parafilético com superfamilia,^[13] no obstant estos ya presenten apomorfías notòries com un clado, tenint inclús les fosses nassals apuntant cap a avall que carixen els propliopithecoides, Dendropithecoidea expandida o sensu clapixc no és una superfamilia, sino un clado que inclou als Cercopithecoides i Hominoides. El Propliopitecoide de Taqah és el més basal queda fòra de Propliopithecidae també parafilético.^[14]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Un primat eosimíido en afinitats del sur d'Àsia en el Paleógeno de l'Amazònia occidental i l'orige de les mones del Nou Món».PNAS.doi:10.1073/pnas.2301338120.
↑ (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
611–614.doi:10.1038/nature12161.
↑ Carlos G. Schrago, Claudia A. M. Russo. «Timing the Origin of New World Monkeys». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals. Consultat el 18 d'agost de 2012.
↑ “Functionally important glycosyltransferase gain and loss during catarrhine primat emergence” (9 de giner 2007). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (2): 559–564. doi:10.1073/pnas.0610012104. ISSN 0027-8424. PMID 17194757. Bibcode: 2007PNAS..104..559K.
↑ «Did An Ancient Pathogen Reshape Our Cells?» (en en). Public Broadcasting System.
↑ Siguen B. Carroll (2006). The Making of the Fittest, W. W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-06163-5.
↑ Jacobs, G. H. (1996). “Trichromatic colour vision in New World monkeys”. Nature 382 (6587): 156–158. doi:10.1038/382156a0. PMID 8700203. Bibcode: 1996Natur.382..156J.
↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
↑ «The fossil record of hominoids primats - Proconsuloidea», Hartwig, Walter Carl (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, pp. 314-315.
↑ ^10,0 ^10,1 I. S. Zalmout, W. J. Sanders, L. M. MacLatchy, G. F. Gunnell, I. A. Al-Mufarreh, M. A. Ali, A.-A. H. Nasser, A. M. Al-Masari, S. A. Al-Sobhi, A. O. Nadhra, A. H. Matari, J. A. Wilson, P. D. Gingerich.«New Oligocene primat from Saudi Aràbia and the divergence of apes and Old World monkeys».Nature.466
360-364.doi:10.1038/nature09094.
↑ (2009) «Paleogeography of the South Atlantic: a Route for Primats and Rodents into the New World?», South American Primats, New York: Springer, pp. 55–68. doi:10.1007/978-0-387-78705-3_3. ISBN 978-0-387-78704-6.
↑ Defler, Thomas. «Platyrrhine Monkeys: The Fossil Evidence», History of Terrestrial Mammals in South America (vol. 42), Springer International, pp. 161–184. doi:10.1007/978-3-319-98449-0_8. ISBN 978-3-319-98448-3.
↑ “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:10.1073/pnas.1815423116. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.
↑ “New adapiform primat fossils from the clapix Eocene of Egypt” . Historical Biology 30 (1–2): 204–226. doi:10.1080/08912963.2017.1306522. ISSN 0891-2963. Bibcode: 2018HBio...30..204S.

Este artícul conté una traducció derivada de «Catarrhini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarrino.
Wikispecies té un artícul sobre Catarrino.

[:1-1] 1,0 ^1,1 «Un primat eosimíido en afinitats del sur d'Àsia en el Paleógeno de l'Amazònia occidental i l'orige de les mones del Nou Món».PNAS.doi:10.1073/pnas.2301338120.

[2] (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
611–614.doi:10.1038/nature12161.

[Schrago-3] Carlos G. Schrago, Claudia A. M. Russo. «Timing the Origin of New World Monkeys». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals. Consultat el 18 d'agost de 2012.

[ALPHA-4] “Functionally important glycosyltransferase gain and loss during catarrhine primat emergence” (9 de giner 2007). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (2): 559–564. doi:10.1073/pnas.0610012104. ISSN 0027-8424. PMID 17194757. Bibcode: 2007PNAS..104..559K.

[EONS-5] «Did An Ancient Pathogen Reshape Our Cells?» (en en). Public Broadcasting System.

[6] Siguen B. Carroll (2006). The Making of the Fittest, W. W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-06163-5.

[7] Jacobs, G. H. (1996). “Trichromatic colour vision in New World monkeys”. Nature 382 (6587): 156–158. doi:10.1038/382156a0. PMID 8700203. Bibcode: 1996Natur.382..156J.

[msw3-8] Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.

[Hartwig-9] «The fossil record of hominoids primats - Proconsuloidea», Hartwig, Walter Carl (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, pp. 314-315.

[Zalmout-10] 10,0 ^10,1 I. S. Zalmout, W. J. Sanders, L. M. MacLatchy, G. F. Gunnell, I. A. Al-Mufarreh, M. A. Ali, A.-A. H. Nasser, A. M. Al-Masari, S. A. Al-Sobhi, A. O. Nadhra, A. H. Matari, J. A. Wilson, P. D. Gingerich.«New Oligocene primat from Saudi Aràbia and the divergence of apes and Old World monkeys».Nature.466
360-364.doi:10.1038/nature09094.

[:0-11] (2009) «Paleogeography of the South Atlantic: a Route for Primats and Rodents into the New World?», South American Primats, New York: Springer, pp. 55–68. doi:10.1007/978-0-387-78705-3_3. ISBN 978-0-387-78704-6.

[12] Defler, Thomas. «Platyrrhine Monkeys: The Fossil Evidence», History of Terrestrial Mammals in South America (vol. 42), Springer International, pp. 161–184. doi:10.1007/978-3-319-98449-0_8. ISBN 978-3-319-98448-3.

[Rasmussen2019-13] “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:10.1073/pnas.1815423116. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.

[14] “New adapiform primat fossils from the clapix Eocene of Egypt” . Historical Biology 30 (1–2): 204–226. doi:10.1080/08912963.2017.1306522. ISSN 0891-2963. Bibcode: 2018HBio...30..204S.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]