Anar al contingut

Catalisador d'energia de Rossi i Focardi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El catalisador d'energia de Rossi i Focardi (també conegut com Rossi & Focardi Energy Amplifier: ‘amplificador d'energia de Rossi-Focardi’) és un supost sistema experimental de fusió freda propost per l'inventor[1] Andrea Rossi (filòsof de la ciència) de la ciutat italiana Bolonya[2][3] i pel físic Sergio Focardi (professor emèrit de física en l'Universitat de Bolonya).[4]

Del catalisador de Rossi & Focardi no s'ha efectuat cap publicació en revistes científiques dignes de rellevància internacional o italianes, i la relació científica que deuria explicar i ilustrar els resultats de l'experiment ha segut rebujada per la comunitat científica, ya que no va conseguir superar la fase de la revisió per parells.[5]

Una solicitut de palesa internacional va rebre l'informe preliminar internacional desfavorable en 2011 perque es va considerar que "atentava contra les lleis de la física generalment acceptades i les teories establides".[6]

El dispositiu ha segut objecte de demostracions i proves vàries voltes, i comentat per varis acadèmics i uns atres. Mai s'han realisat proves independents i mai s'han publicat proves revisades per parells del dispositiu. Steve Featherstone va escriure en Popular Science que per a l'estiu de 2012 les «afirmacions extravagants» de Rossi sobre el E-Cat semblaven «completament desacreditades».

En 1978 Rossi va crear l'empresa Petroldragon, que supostament produiria petròleu, gas i carbó a partir dels rebujos urbans. En els anys huitanta i noranta va ser protagoniste de varis processos judicials en contra seua, dels que va ser absolt.[7]

Els dos inventors han creat un lloc web (Journal-of-Nuclear-Physics.com), a on declaren que es tracta d'un dispositiu que funciona gràcies a reaccions nuclears de baixa energia, que transformarien en calor, l'energia de fusió nuclear continguda en el hidrogen gaseós i en el níquel (en forma de pols nanométrico), els principals combustibles nuclears del reactor.[8] El mecanisme de producció de l'energia que els inventors proponen, estaria relacionat en hipotètics (i mai demostrats en el món) fenomens de fusió nuclear freda dels dos elements, que estaria sufragat per la producció terminal de coure, que segons els autors és un producte de transmutació de l'element níquel.[9]

Archiu:Piantelli Focardi schema reattore 01 it.jpg
Esquema del reactor a níquel-hidrogen ideat per Piantelli i Focardi per a medir la possible calor en excés[10][11]

1994-2013: història de l'aparat E-Cat

[editar | editar còdic]

En 1989 el biofísic Francisco Pignatelli, de l'Universitat de Siena, mentres estava efectuant investigacions sobre mostres de material orgànic,[12] es percató de l'existència d'una anomalia en la producció de calor[13] Va comunicar el fenomen observat a Sergio Focardi, físic de l'Universitat de Bolonya, i els dos varen decidir crear un grup de treball al com es va afegir posteriorment Roberto Habel, membre de l'Institut Nacional de Física Nuclear italià en l'Universitat de Cagliari,[14][15][16]

per a poder profundisar la raó d'aquella anomalia tèrmica.[17]

Despuix de tres anys, els estudis varen aplegar a significatius resultats, permetent la construcció d'un reactor Níquel-Hidrogen suficientment eficient. Varen passar atres dos anys d'experiments i finalment, el 20 de febrer de 1994, en una conferència de prensa en l'aula magna de l'Universitat de Siena, va ser anunciat el guany d'un diferent procés de producció d'energia gràcies a Reaccions Nuclears de Baixa Energia (LENR),[18] profundament diferent de l'experiment realisat per Fleischmann i Pons[19][20]

El procés que ells estaven experimentant es basa en l'ocupació d'una barra de níquel, mantinguda a una temperatura d'al voltant de 200-400 °C per mig d'una resistència elèctrica, que és saturada en hidrogen gràcies a tècniques que en part són secretes.[21][22]

Quan la reacció ha segut encesa, o siga que la barrita de níquel emet més energia de la que va ser necessària per a calfar-la, es pot medir també una dèbil i discontínua emissió de radiació gamma que podria ser la prova d'una possible naturalea nuclear del fenomen.[23][24]

Sobre la base de lo declarat pels autors, actualment els seus experiments han segut orientats al propòsit de millorar l'eficiència total del sistema, per a poder realisar un generador d'energia tèrmica i elèctrica completament autònom.[25]

Segons lo afirmat en 2011 pel físic nuclear del INFN Giuseppe Levi,[26] un fenomen similar podria estar a la base del funcionament de l'aparat denominat «catalisador d'energia» o E-Cat que va ser presentat en Bolonya per l'empresari Andrea Rossi,[27][28] que va ser l'inventor d'una potent substància reductora-hidrogenante, que podia ser utilisada sobre el fem, per a transformar-la principalment en metà, etano, propà i uns atres alcanos, utilisables com a combustible, ademés d'aigua (sistema Petroldragon).

El mecanisme de funcionament de tal aparat, que en els detalls mostrats al públic sembla idèntic a la cela amprada per Focardi i Piantelli, no ha segut explicat exhaustivament: molts aspectes substancials de la composició del combustible i de l'estructura interna de l'aixina cridat "catalisador" han segut mantinguts secrets, en el motiu del no haver obtingut la palesa i per això tractar de tutelar la propietat industrial de moltes possibles aplicacions (cal senyalar que la palesa internacional no ha segut aprovada).[29]

Una palesa italiana va ser concedida en abril de 2011.[30]

Secrets i dubtes sobre la operatividad de el E-Cat

[editar | editar còdic]

El mecanisme de funcionament encara no ha segut totalment aclarit. Aspectes fonamentals de la composició del combustible i de l'estructura interna del catalisador es mantenen en secret per motius de protecció de la propietat industrial de les aplicacions.

cal senyalar, no obstant, que una palesa italiana s'ha emés en abril de 2011,[31] mentres que en el registre internacional de palesos no ha segut aprovat.[32] En el mòdul de solicitación de la palesa internacional es poden llegir detalls ulteriors sobre la composició de l'aparat de Rossi i Focardi.[33]

La fragmentaria informació disponible, consistent de molts treballs teòrics, pero pràcticament de poques notes sobre l'estructura i composició exacta del dispositiu, es referixen a un supost mecanisme de fusió freda, i en particular de la fusió nuclear freda entre el níquel i l'hidrogen, estudiada en els anys noranta per Piantelli i pel mateix Focardi. En 1996, el CERN de Ginebra va liderar un esforç internacional per a replicar els resultats, pero despuix d'un any de proves, es va comunicar oficialment que no s'havien obtingut resultats significatius.[34]

Per a la ciència, els fenomens físics exhibits durant els experiments són impossibles. Segons Antonio Zoccoli, director de la secció de Bolonya de l'Institut Nacional de Física Nuclear italià, la calor produïda per l'unitat no es pot justificar en una reacció química normal, la naturalea del fenomen s'explicarà en un futur, «fins que no es puguen realisar una série de controls necessaris per a determinar qué tipo de reacció es tracta». Zoccoli va afirmar també: «D'este fenomen no han segut publicats els detalls en revistes científiques internacionals, cosa requerida i natural en el cas d'un descobriment, que, de confirmar-se, seria de proporcions planetàries».[35] El professor Focardi va dir que havia escrit un artícul sobre el catalisador que va ser colocat en el blog de Rossi de física nuclear, pero este artícul va ser rebujat per vàries revistes científiquescita requerida per estar «mal desenrollat».[36]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Processo ed apparecchiatura per ottenere reazioni esotermiche, in particolare dona nickel ed idrogeno» [1] archivat en Wayback Machine. (palés de l'aparat de l'inventor Andrea Rossi, del 9 d'abril de 2008.)
  2. ↑ «Fusió nuclear en fret: en Bolonya ho conseguim» artícul en el periòdic La Repúbblica, 14 de giner de 2011.
  3. ↑ Segons el lloc web de l'inventor, ell hauria rebut un doctorat en filosofia de la ciència en l'Universitat de Milà.
  4. ↑ [https://web.archive.org/web/20110523012024/http://www.df.unibo.it/personale/prof_emeriti.htm (llista de quatre professors emèrits del Departament de Física de l'Universitat de Bolonya, a on es menciona a Focardi i es proporciona un correu electrònic a on comunicar-se; en italià.
  5. ↑ «Allora ci siamo: preste energia “quasi debades” per tutti. O forse no» [2] archivat en Wayback Machine. (), artícul en Giornaletismo.
  6. ↑ Lisa Zyga. «Italian Scientists claim to have demonstrated cold fusion». Consultat el 28 de novembre de 2020.
  7. ↑ «Nucleare dona tavolo» (‘nuclear de taula’) artícul del periòdic Il Fatto Quotidiano, del 22 d'abril de 2011.
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ artícul en el periòdic Il Restant del Carlino, del 13 de giner de 2011.
  10. ↑ Sergio Focardi, i Francesco Piantelli: «Produzione vaig donar energia i reazioni nucleari in sistemi Ni-H a 400 °C», en TecnoSophia.com.
  11. ↑ «Conferenza nazionale sulla política energètica in Itàlia» [3] archivat en Wayback Machine., Bolonya, 18-19 d'abril de 2005.
  12. ↑ Gangliósidos colocats en una atmòsfera d'hidrogen i sobre un soport de níquel
  13. ↑ «La fusione fredda allà senese accende vaig donar nuovo la speranza», artícul en el periòdic Correguera della Sera, 19 de febrer de 1994.
  14. ↑ «artícul.». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2011. Consultat el 12 de maig de 2011.
  15. ↑ Defengam a l'universitat de la demagògia.
  16. ↑ «Guide.Supereva.it». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2013. Consultat el 12 de maig de 2011.
  17. ↑ Piantelli freqüentment ha fet recalcament en que el mèrit de tal descobriment, és degut principalment a l'afortunada coincidència d'haver desenrollat el seu treball d'investigació de biofísica sobre els gangliósidos, just en el periodo de gran debat mediàtic posterior a l'anunci sobre la fusió freda presuntament descoberta per Fleischmann i Pons, temps en el qual el controvertit terme «fusió freda» es tornaria d'us general i justificava un estudi més atent dels fenomens anómals d'emissió de calor, com els que ell havia trobat per pura casualitat.
  18. ↑ Els dos principals investigadors, S. Focardi (Universitat de Bolonya) i F. Piantelli (Universitat de Siena), s'han negat categòricament a definir el procés descobert en el terme «fusió freda», perque consideren que en el procés estudiat per ells, es verifiquen reaccions de tipo nuclear desconegudes, que podrien no tindre elements en comú en aquelles que es presumix puguen realisar-se en la celes electrolítiques de deuteri-paladi inventades per Fleischmann i Pons.
  19. ↑ «Siena scopre l'energia pulita. Fusione fredda all'italiana?», artícul en el periòdic Correguera Della Sera, Milà, 19 de febrer de 1994. «Francesco Piantelli, Roberto Habel i Sergio Focardi: “Il nostro esperimento é perfettamente controllabile”». L'artícul escomença en esta frase: «Es torna a encendre el somi de l'energia neta, illimitada i a bon preu. D'un chicotet cilindre d'acer llarc a penes 10 centímetros i ample 5 es produïx tanta energia i calor que pot permetre deixar capcionat una pera de 50 vats durant moltes hores: a preus irrisorios i en rendiments que cap atra pila coneguda pot conseguir. És una nova, gran ilusió o la llàntia de Aladino del 2000?
  20. ↑ S. Focardi, F. Piantelli, S. Veronesi. «Processi vaig donar caricamento del nichel, vaig donar ferromagnetici ed altri metalli». IV Convegno sullo Stato della Fusione Fredda in Itàlia, 24-25 de març, Certosa vaig donar Pontignano, Siena (1995).
  21. ↑ Per a eixecutar el procés és necessari utilisar una barrita de níquel que deu ser pretratada en una substància química en la seua superfície, successivament és possible colocar la barrita en la part interna de la cambra de proves (a pressió) i allí es procedix a la saturació en hidrogen. Abans de l'eixecució de tal procés és necessari efectuar una desgasificación de la barrita de níquel, mantenint-la, per un cert periodo de temps, en un buit molt accentuat i a una temperatura que siga en tot cas inferior a la temperatura de Debye del material, o siga prop de 167 °C. Despuix d'un temps de moltes hores, el material deuria estar suficientment desgasificado i llavors pot ser omplit el compartimiento en una cantitat d'hidrogen tal que s'alcança una pressió de 100-1000 milibares. La penetració de l'hidrogen en l'interior del níquel, és posada en evidència per la disminució de la pressió d'hidrogen causada per l'absorció per part del níquel. Paralelament, es procura mantindre la barra de níquel a una temperatura que va des de 150 °C fins a 450 °C. Quan el níquel ha segut ben carregat, es pot procedir a provocar ràpides variacions de pressió, que, en alguns casos, poden conduir a l'espontànea ignició d'un intens fenomen de producció de calor, que sembla tindre molts punts en comú en una reacció de naturalea nuclear.
  22. ↑ El protocol ha segut descrit en moltes publicacions, principalment escrites per S. Focardi i F. Piantelli, com per eixemple:
    S. Focardi, V. Gabbani, V. Montalbano, F. Piantelli, S. Veronesi: «Large excess heat production in Ni-H systems», artícul en Il Nuovo Cimente, vol. 111 A, n.º 11, pág. 1233, novembre de 1998.
  23. ↑ Per a demonstrar el provable orige atòmic del fenomen, els autors han redactat alguns estudis sobre l'anàlisis d'una eventual emissió neutrónica emanada per la cela:
    Battaglia, L. Daddi, S. Focardi, V. Gabbani, V. Montalbano, F. Piantelli, P.G. Sona, S. Veronesi: «Neutró emission in Ni-H Systems», artícul en Nuovo Cimente, 112A, pág. 921, 1999.
    E. Campari, S. Focardi, V. Gabbani, V. Montalbano, F. Piantelli, E. Sali, S. Veronesi: «Some properties of Ni-H system», artícul en el ICCF8 (8th International Conference on Cold Fusion). Lerici (La Spezia): 21 a 26 de maig de 2000. Conference Proceedings in press.
  24. ↑ Els autors han observat també que en el temps l'hidrogen en la cela es va carregant d'heli-3 (3He), i al mateix temps l'anàlisis microscòpic de la superfície de níquel mostra que ha segut «devastat» per micro-cràters deguts a fenomens de fusió del metal. L'observació en el microscopi SEM de la superfície de la barrita mostra la presència d'una série d'elements atòmics (aliens a la composició original) que tenen com a traça comuna el fet de que són tots més llaugers que el níquel.
  25. ↑ S. Focardia, V. Gabbanib, V. Montalbano b, F. Piantelli i S. Veronesi: «Evidence of electromagnetic radiation from Ni-H Systems», artícul en la ICCF-11 (Eleventh International Conference on Condensed Matter Nuclear Science). Marsella (France), 2004.
  26. ↑ artícul en el lloc de l'Universitat de Bolonya.
  27. ↑ (italià) Fusió nuclear en fret: ho conseguim en Bolonya.
  28. ↑ Àudio d'una entrevista, en Radi24.
  29. ↑ [4]
  30. ↑ «Ufficio brevetti i marchi». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 8 de maig de 2011.
  31. ↑ «Ufficio brevetti i marchi». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 8 de maig de 2011.
  32. ↑ [5]
  33. ↑ «Method and apparatus for carrying out nickel and hydrogen exothermal reaction» (‘método i dispositiu per a portar a terme una reacció exotèrmica d'hidrogen i níquel’), palés d'Andrea Rossi, en Google Patents; en anglés.
  34. ↑ Cerrone-Zeballos, E., Crotty, I., Hatzifotiadou, D., Llepes Valverde, J. Williams, SCV, i Zichichi, A., Investigació sobre la producció anómala de calor en els sistemes de Ni-H», artícul en Nuovo Cimente, vol. 109A, pág. 1645-1654, 1996.
  35. ↑ PANORAMA [6] archivat en Wayback Machine.: Fusione nucleare a freddo - I dubbi del físic Antonio Zoccoli - Fusió nuclear freda: els dubtes del físic Antonio Zoccoli
  36. ↑ «Sergio Focardi: parla el pare de la fusió freda (Ni-H)», video en YouTube.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catalisador_d%27energia_de_Rossi_i_Focardi&oldid=775727»