Castro dels Rodiles

Els Rodiles és un castre celtibérico situat en les rodalies de Cubillejo de la Serra (Molina d'Aragó, Guadalajara, Espanya). És objecte d'excavacions arqueològiques des de 2006 i va ser declarat be d'interés cultural el 18 de setembre de 2012.

Ubicació i context

La comarca del Señorío de Molina-Alt Tajo ocupa una posició central dins del territori de l'antiga Celtiberia. Dins d'ella, el castre dels Rodiles se situa en una zona de contacte entre els territoris meseteños interiors i les zones propenques al mig Ebre (actuals comarques aragoneses de Calatayut i Daroca) i això li conferix una situació privilegiada ya que precisament des d'allí, varen aplegar a la Replanell Central una série d'influències culturals que es remonten al Bronze Final, que varen continuar durant la I Edat del Ferro i que també són evidents en els moments de l'arribada de Roma.

El Castro s'ubica al peu de la serra de Caldereros, en la vora d'una àmplia planura de gran riquea agrícola, travessada per chicotetes rieres que aboquen les seues aigües al ric Pedra, afluent del Xaló. És evident la seua posició de control de la zona productiva i de les vies de comunicació importants.

Ademés de la seua privilegiada ubicació, el jaciment dels Rodiles és un dels enclavaments celtibéricos més grans de la zona, en un important sistema defensiu i un previsible urbanisme que va deure actuar com a núcleu vertebrador de la comarca. No s'ha excavat cap jaciment d'esta época i d'estes característiques en tota la província ni tampoc massa en regions limítrofes.

Es realisen excavacions arqueològiques des de l'any 2006, que han proporcionat interessants resultats que refrenden la rellevància d'este jaciment.

Es troba ubicat en el parage denominat Loma Grossa, situat a 900 metros de distància en direcció nort des de Cubillejo de la Serra. Es tracta d'una gran replanell elevada en una altitut de 1160 m s. n. m. i 40 m respecte als terrenys plans circumdants, en l'extrem oest dels quals s'assenta el jaciment celtibérico.

Àrea de protecció arqueològica

Entorn al castre dels Rodiles, en un radi de 500 metros, es troben varis enclavaments arqueològics que mostren l'evolució del poblament en esta zona a lo llarc dels sigles.

• A 300 metros en direcció suroest, s'ubica el poblat junt a l'ermita de la Vega datat en el periodo Celtibérico Antic.
• Superposta a este poblat, tallant alguns dels seus nivells, s'ha descobert en 2006, una necròpolis visigoda en perfecte estat de conservació.
• Junt a estos dos enclavaments, s'erigix l'ermita de la Vega, d'época medieval, que presumiblement té un nivell fundacional associat a la necròpolis abans mencionada.
• Al suroest del castre dels Rodiles i a 250 m en direcció oest des de l'ermita, es localisa una vila romana en la que mai s'ha intervingut sistemàticament, pero de la que s'han arreplegat numerosos materials.

Descripció

L'àrea de l'assentament celtibérico té una extensió aproximada de 5 ha i està rodejat per tres recints amurallados concèntrics. Començant des de la part exterior es troba el denominat "Recint Amurallado 3", que tanca una superfície de 5 ha. Els trams visibles permeten identificar una muralla de caixó, d'1,5 a 2 m d'esgambi, que conserva en alguns llocs fins a 1,20 m d'altura.

El segon recint és el denominat "Recint Amurallado 2", que delimita un espai d'aproximadament 2,5 ha. Igualment sembla tractar-se d'una muralla de caixó d'entre 1,5 i 2 m d'esgambi, l'altura del qual aplega als 2 m en alguns punts. En el costat este, junt a la possible entrada principal del castre, es conserva una estructura de planta quadrada adossada a la muralla per la part externa que únicament conserva una hilada de grans pedres ben esquadrades.

Finalment, el "Recint Amurallado 1", el més interior i en la part més alta del cerro, tanca un espai d'aproximadament 1,5 ha. Conserva una altura mija d'uns 2 m i un esgambi aproximat també de 2 m. L'estructura d'esta muralla és més complexa i es complica en l'àngul surest, a on l'altura conservada és de 4 m. i l'esgambi alcança els 11 m, ya que s'eixampla per a albergar una torre semicircular que protegiria la porta d'entrada a l'acrópolis.

Tant en l'acrópolis, cridada aixina a la part central i més alta del jaciment, com en la primera i en el segon terrat de la gran loma, han aparegut restants de construccions que mostren l'existència d'un urbanisme ortogonal ben estructurat. Pel moment s'ha excavat un carrer empedrada i vivendes i atres estàncies adossades entre sí, construïdes a pur de zócalos de mampostería, parets d'atobó i techumbre vegetal.