Castillo y conjunto monumental de Játiva
| Castillo y conjunto monumental de Játiva | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Municipi | Játiva |
| Província | Valéncia |
El castell de Xàtiva (en valencià, Castell de Xàtiva) és una doble fortalea situada mirant a la serra Vernisa sobre la ciutat de Xàtiva (Valéncia, Espanya).
Esta doble fortalea apareix en l'escut de Xàtiva que té com a element central una torre de la que partixen dos braços amurallados que acaben en un castell cada u que representen els dos castells de Xàtiva. El seu estil arquitectònic és el gòtic valencià. El castell de l'esquerra rep el nom de «Castell Menor», mentres que el castell de la dreta rep el nom de «Castell Mayor».[1]
Història
Orígens
Esta fortificació té els seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la montanya en este punt (Castell Menor). Els romans, posteriorment, en conquistar-la, varen afegir en l'atre punt elevat que presentava la montanya una segona fortalea que es comunicava en l'anterior (Castell Mayor). Abdós varen ser reformades pels àraps, que ademés varen eixamplar la muralla, fins a fer-la coincidir pràcticament en l'actualment coneguda. Despuix, en majors o menors reformes, estes muralles i el castell varen afrontar la conquista de Jaume I, la rebelió de les Germanies i la guerra de Successió, pero la base del conjunt arquitectònic va ser esta.
Presó d'Estat
Despuix de la conquista de Jaime I i la creació del Regne de Valéncia el castell va complir la funció no solament de defendre la ciutat sino de presó d'Estat de la Corona d'Aragó. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: els infants Alfonso i Fernando de la Cerda, nets d'Alfonso X l'Sabio; Jaime d'Aragó, comte de Urgel; Maroto Ugolen, comendador de l'Orde de Sant Joan; el marqués de Oristán; Martín Díez de Aux, Justícia d'Aragó; Pere Quixal, abad de Poblet; Didac de Borja, germà de Francisco de Borja i de Fernando d'Aragó, duc de Calàbria.
Característiques i importància estratègica


Durant tota l'existència del Regne de Valéncia, el Castell de Xàtiva i la mateixa ciutat varen ser una plaça molt important per a est. El motiu era que Xàtiva era l'entrada natural des del Regne de Castella i, per lo tant, era un punt clau en el control del regne. Si be és cert que en l'unificació de les corones hispàniques (que no dels regnes), este paper va disminuir d'importància, el fet de que continuara sent una presó d'Estat durant el XVI i que Xàtiva era la capital de la Governació dellà el Xúquer i la segona ciutat del Regne, varen fer que el Castell continuara jugant un paper important fins a la guerra de Successió.
Durant casi tot este temps li la va considerar una de les millors fortalees no solament de la Corona d'Aragó, sino de tota la península. Aixina, en una confrontació convencional i en una bona guarnició i recaptes, resultava inexpugnable. Per un costat, el que dona a Bixquert, és dir, en l'interior montanyós de Valéncia, des d'a on era difícil que vinguera un atac, els dos castells de Xàtiva estaven protegits pels penya-segats de la serra Vernisa, mentres que per l'atre, els atacants devien superar el joc de muralles: en primer lloc una muralla principal que protegia tota la ciutat, i en segon lloc vàries muralles secundàries. Superat això, quedava la dificultat d'entrar en la fortalea, ya que, en tractar-se de dos castells i no d'un, els defensors podien retirar-se al segon si veen perdut el primer.
Decadència
La decadència del Castell de Xàtiva va aplegar en la guerra de Successió, ya que durant este conflicte es va utilisar artilleria pesada capaç de tirar a perdre en poc temps les antiquades muralles que defenien la ciutat. Conscient d'això, el general de les tropes austriacistas de Valéncia Juan Bautista Basset, en el seu caràcter d'ingenier i artillero, va reforçar totes defenses de Xàtiva i especialment el castell. De fet encara es conserva una torre en el castell coneguda com «Garita Basset». El seu esforç li va servir per eixir en èxit d'un primer sege a Xàtiva en maig de 1706 conduït pel comte de les Torres de Alcorrín, pero a l'any següent, ya sense Basset i davant una artilleria més pesada, les muralles de la ciutat varen ser assaltades en dos punts i el castell va sofrir molts danys. Pese a això, les tropes d'Asfeld, que provenien de la victòria en la batalla d'Almansa no pogueren aplegar fins al castell a causa del seu caràcter elevat i es dedicaren a bombardejar-ho. Despuix d'aproximadament un més de sege, el castell es va rendir en acabant de que la guarnició majoritàriament anglesa, en oposició a les intencions de catalans i maulets, va pactar en l'eixèrcit francés l'eixida el 12 de juny de 1707. Posteriorment, en la guerra de l'Independència Espanyola, el castell va ser utilisat; la fortalea va entrar en decadència a causa de l'extermini de Xàtiva i d'un terremot registrat l'any de 1748.

Ya en el XX, el castell passa a mans de Gregori Molina, que havia fet fortuna en la fabricació de paper, indústria tradicional en Xàtiva. El resultat va ser la construcció del conjunt neogòtic que ocupa la part central del castell i que apareix a la fotografia adjunta. Este conjunt va vindre a constituir un tercer castell que s'afegia als atres dos. Més tart, el castell va ser adquirit per la Caixa d'Aforros Valéncia (actual Fundació Bancaixa) i esta li la va vendre a la Generalitat.
Actualment, el castell és patrimoni de tots els valencians, i és gestionat per l'Ajuntament de Xàtiva. Si be en l'entrada principal onegen les banderes oficials, dalt dels dos castells, solament es troba la Señera de Xàtiva.