Anar al contingut

Castell de Lockenhaus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Lockenhaus

El castell de Lockenhaus és una fortalea situada en Burgenland, Àustria.

Història

El linaje històric dels Senyors del Castell Lockenhaus inclou als Güssinger (1266–1390); els Kanizsay (1390–1535); els Nádasdy (1535–1676); els Esterházy (1676–1968); el professor Paul Anton i Margaret Keller (1968–1980); i la Fundació Professor Paul Anton Keller – Castell Lockenhaus des de 1980.[1]

Els assentaments en la zona de Burg Lockenhaus daten de l'Edat de Pedra. S'atribuïx als ilirios i celtes que es varen assentar ací la construcció del castell al voltant de l'any 1200 en materials de construcció disponibles localment, encara que apareix per primera volta en registres escrits datats en 1242.[2][3] La fortalea més antiga de Burgenland, Burg Lockenhaus, va ser construïda per a defendre la zona dels mongoles.[4] Els romans anexionaron la zona i la varen incloure com a part de la província de Panonia baix l'Imperi Romà. Pobles germans i eslaus varen habitar el castell. Entre els seus propietaris notables es troben: Federico II d'Àustria, Henry I Kőszegi, Otakar II de Bohèmia i Maximiliano II de Habsburgo. El castell va ser destruït en 1337 baix el regnat de Carlos I de Hongria.[5]

La ciutat va obtindre estatus de mercat en 1492. Finalment, el castell va passar a la família Nadasdy. Francisco II Nadasdy es va casar en Erzsébet Báthory, descendent d'Esteban Báthory de Somlya, qui va passar a l'història com la Comtesa Sanguinosa,[2] pel seu regnat de terror, torturant i assessinant a centenars de dònes per plaure sàdic.[6] Ací es necessitava una adició a la cultura popular que, de la mateixa manera que Erzsébet Báthory, les acusacions varen ser anulades per la demanda conceptual, dirigida a la seua expulsió dels seus feus, a on estes afirmacions es varen destacar per primera volta.[7][8]

Durant la Primera Guerra Mundial i el periodo posterior no va haver canvis en l'estatus del castell, fins a 1921. El castell va ser reconstruït solament despuix de la Segona Guerra Mundial baix l'Eixèrcit Rojo.[1] En 1968, el professor Paul Anton Keller i la seua esposa Margaret varen comprar el castell de Lockenhaus, que llavors estava en ruïnes. Varen vendre totes les seues possessions per a restaurar-ho. La restauració es va estimar en 800 000 euros, dels quals varen aportar 500 000 dels seus propis diners. Ans que es completara la restauració, el professor Keller va fallir. No obstant, la seua esposa va continuar l'obra, la va finalisar i renombró el castell com a «Fundació Professor Paul Anton Keller – Castell Lockenhaus» en honor al seu marit. Un Patronat, establit en juliol de 1980, ha gestionat les obres de restauració posteriors, realisades en fondos recaptats del públic. Eugene Horvath, general retirat i consultor financer, ha contribuït substancialment a les activitats de la fundació.[1]

Arquitectura

Les finestres i columnes del castell estan ben decorades i conten en varietat de fresca. La cripta reflectix l'estil artístic del sigle XIII.[1] El Kultraum de doble àbsit, ubicat en el primer pis en el centre de l'edifici, originalment s'accedia a través d'un forat en el sostre i s'allumenava per sí sola; provablement estava conectat en els cavallers templarios i també es coneix com el «Saló dels Cavallers»,[9] encara que existixen atres teories.[2] El Rittersaal (Gran Saló) d'altes voltes s'usava originalment per a menjar i beure en massa;[4] ara és el Saló dels Cavallers gòtic, en volta de creueria gòtica.[10] Algues roges creixen persistentement prop de l'entrada del saló en l'àrea a on varen ser assessinats els últims cavallers templarios.[11]

L'edifici conta en una estació d'aus rapaces, que alberga aus d'assut.[4] Cada any, uns 1200 rat penat donen a llum ací. Una presentació audiovisual i dispositius de visió nocturna formen part del programa, organisat per l'administració del fideicomiso, que oferix detalls sobre la reproducció i la criança de les cries, el comportament de caça i la dieta, i el cicle anual dels rat penat.[1] Hi ha dos patis, l'inferior en una taverna.[4]

Una escala de caragol de pedra s'estretix gradualment fins que la persona ya no pot alvançar, salve per una obertura obscura. La cambra de tortura inclou una donzella de ferro,[6] en el centre de l'habitació. Era de dos cares en una obertura per a la víctima i tenia esmolades púas en el seu interior. Atres elements de la cambra de tortures són un diván estret, cadenes oxidadas, boles de pedra, una trampilla, grilletes, capoladores i tenazas.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 The lords of Lockenhaus ritterburg.at. (alemà). Consultat el 15 de juny de 2026.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Duld, Wolfgang (2015-10-26). Dones-Qumran-Arefakt. BoD – Books on Demand. p. 247. ISBN 978-3-8370-6942-6.
  3. ↑ Rudolf Josef Gruber. Burg- und Schlossgeschichten. Europäischer Verlag, 1959. p. 69.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bousfield, Jonathan; Humphreys, Rob (September 2001). The rough guide to Àustria. Rough Guides. p. 264–266. ISBN 978-1-85828-709-6.
  5. ↑ Steiner, Rudolf; Stebbing, Rita (May 2006). Autobiography: Chapters in the Course of My Life: 1861–1907. Lantern Books. p. 249–. ISBN 978-0-88010-600-9.
  6. ↑ 6,0 6,1 Haywood, Anthony; Walker, Kerry (1 April 2008). Àustria. Lonely Planet. p. 197–. ISBN 978-1-74104-670-0.
  7. ↑ Mítosz kontra valóság, avagy igazságot Báthory Erzsébetnek? rubicon.hu. Consultat el 15 de juny de 2026.
  8. ↑ Várkonyi, Ágnes R. (1990). "Mária Terézia boszorkánypereket beszüntető törvényének újragondolásához". Ethnographia. p. 3–4.
  9. ↑ Arnold, Rosemarie (30 June 2000). Baedeker's Àustria. AA. ISBN 9780749522032.
  10. ↑ Arnold, Rosemarie; Taylor, Robert (1 May 2009). Österreich. Baedeker. p. 228–. ISBN 978-3-8297-6613-5.
  11. ↑ Mackay, Renate (2010). Dones mittlere Burgenland. novum publishing gmbh. p. 111–. ISBN 978-3-85022-206-8.
  12. ↑ Codrescu, Andrei (15 May 1995). The Muse Is Always Half-Dressed in New Orleans: And Other Essays. Macmillan. p. 185–186. ISBN 978-0-312-13570-6.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Lockenhaus&oldid=1532380»