Donzella de ferro
La donzella de ferro va ser un instrument utilisat per a la tortura i l'eixecució de la pena de mort, encara que totes les proves apunten a que va ser realment inventada en el XVIII.[1]
Història
El historiador Polibio conta que el tirà d'Esparta Nabis (205-192 a. C.) va construir una màquina en l'apariència de la seua dòna i el vestit de la qual ocultava pinchos de ferro; a tot el ciutadà contrari a pagar imposts ho obligava a ser abraçat per eixa estàtua per mig d'uns resorts.[2] Era coneguda com Apega de Nabis, i es considera l'antecedent de la donzella de ferro. Sant Agustín referix també en La ciutat de Deu que els cartagineses posseïen un tipo de tortura que consistia en tancar a una persona en un sarcòfec de fusta proveït de pinchos.[3] Pero no hi ha documentació alguna ulterior sobre este instrument de tortura fins a fins del XVIII.
Segons pareix, una de les primeres donzelles de ferro migevals va ser construïda en Núremberg (Alemània) i la primera persona eixecutada per este mig hauria segut un falsificador de moneda, el 14 d'agost de 1515, segons va afirmar Johann Philipp Siebenkees (1759-1796) en 1793, qui va batejar en el seu conegut nomene al artilugio, pero la veracitat d'este fet està en dubte perque va interpretar mal el text d'una crònica de Núremberg datada en el XVI. Es tractava en realitat d'una espècie de tonel sense pinchos que es tancava sobre el tronc de la persona a castigar, deixant-li fora cap, braços i cames: la donzella de ferro que s'ha conservat fins a época moderna en Núremberg va ser construïda en realitat cap a 1802, inspirant-se en el bulo creat per Siebenkees, i ha servit de model a totes les posteriors, creades per la fantasia romàntica. Aixina, s'ha aplegat a contar que Isabel Báthory utilisava la donzella de ferro contra les seues donzelles per a obtindre més sanc de les seues víctimes i conseguir l'eterna joventut. I Bram Stoker va escriure una història curta de gènero gòtic sobre la donzella de ferro anomenada La Squaw (1893). Aixina que, el seu us com a dispositiu de tortura en compliment de sentències judicials en l'Edat Mija és provablement fals. Si es va utilisar, va ser a partir del XIX en fins macabres. No obstant, la banda d'heavy metal Iron Maiden es va inspirar en este objecte per a nomenar el seu grup.
Descripció
Exterior
La donzella de ferro de Núremberg era antropomórfica, en una cara que es podria reconéixer com María la mare de Jesús i un cos format per dos portes que ho assemblaven a un ataüt. Media més de dos metros d'alt i casi un d'ample, per lo que era suficientment gran per a contindre a un home plenament desenrollat. El presoner condenat tenia que passar a través de sèt sales en sèt candats abans de la seua prevista eixecució. Al final d'un llarc passadiç es trobava la cara d'una espècie de guardarropa de ferro que recordava vagament una figura humana. Per fòra, la donzella semblava inofensiva i res perillosa, pero en el seu interior hi havia unes taches amagades de ferro el fi del qual no era matar ràpit, sino torturar despacio. L'objectiu d'este artilugio en general era empalar a la víctima i infligirle un gran dolor i castic.
Taches
Lo que més crida l'atenció és la presència de dotzenes de taches punchants i oxidados. Estaven dissenyats per a enfilar-se en la víctima esquivant els òrguens vitals en quant la doble porta es tancara. Açò permetia que la persona seguira viva i en posició vertical. Ademés, hi havia una tacha no movedora que estava en la posició del pene per a infligir més dany.
Espai confinat
En segon lloc, el home condenat estava subjecte en un espai extremadament chicotet per a maximizar el seu nivell de sofriment.
Portes
Una atra característica secundària pero important era que les portes de ferro podien ser obertes independentment. Açò era útil per a comprovar que la víctima estava tenint un sofriment suficient i negar el risc de possibles escapes.
Insonorisació
Les portes de la donzella de ferro tenien una gruixa considerable. Segons pareix varen anar especialment concebudes per a assegurar-se de que els crits de dolor del condenat no pogueren ser escoltats mentres abdós portes estigueren tancades.
Funcionament
Les portes eren tancades llentament per a que les puntes de les taches pogueren penetrar en els braçs i cames del home en varis punts, ademés de moltes atres parts del seu cos com poden ser el pit, els muscles o els ulls, pero sense aplegar a matar-ho directament;açò li causava un gran dolor durant un parell de dies fins que finalment moria.
Encara que açò no ha pogut ser provat, experts historiadors afirmen que les taches en la part interior a la porta eren movedores. Es pensa que podien ser recolocados o canviats de lloc depenent de lo que es necessitara per a l'individu en qüestió, depenent de la seua fisionomia i del crim realisat. D'esta manera, el resultat global seria més o menys letal i mutilante depenent d'a on es colocaren les taches. Si durant el temps en el que la víctima permaneixia en l'interior no moria, al moment d'obrir la porta sofria desangramiento i fallia uns segons despuix.
Referències en la cultura popular
La banda d'heavy metal Iron Maiden va utilisar este nom per a donar nom al grup
En l'anime i mànega Shaman King s'explica l'us de l'artefacte i para qué s'utilisava.
En l'episodi 162 del mànega Berserk i la seua adaptació en l'episodi 9 de la segona adaptació a série anime tanquen a Casca en una donzella de ferro per a torturar-la.
En el joc otome i anime Diabolik Lovers, un dels fills de Karlheiz i Cordelia (Ayato Sakamaki) posseïx una donzella de ferro en el seu quarto.
En la seqüència d'obertura de l'episodi de la dihuitena temporada d'Els Simpson, Treehouse of Horror XVII, Moe és assessinat en este artefacte pel Sr. Burns i Smithers (abdós zombis), després de queixar-se d'ells.
En el joc en llínea de Facebook Cybermon, una de les criatures que es poden capturar i fer evolucionar es diu "Iron Maiden", presentant característiques similars.
En "Bayonetta", en realisar un dels diversos "atacs tortura" contra determinats enemics se sol utilisar este artefacte.
En el videojoc Resident Evil 4 existix un enemic cridat regenerador que la seua segona versió és també conegut com Iron Maiden en referència a este instrument. Compartix característiques en este com el seu taque d'acostar al jugador com si s'estiguera adins d'est i es tancara la porta.
En el joc Twisted Metal (2012) de PS3, un dels caps es diu també Iron Maiden.
En el videojoc japonés Fate/Grand Order, Carmilla (Isabel Báthory) posseïx una donzella de ferro especialment dissenyada per a usar-se en dònes, baix el nom de Phantom Maiden, com a Fantasma Noble.
En el videojoc japonés Persona 5 Strikers és una ferramenta utilisada per Lavenza per a fusionar "Persones" en el habitació vellut.
En la película El meu Vilà Favorit (Despicable Em) del 2010, s'aprecia una donzella de ferro en la sala de la casa de Gru. Despuix que adopta a les chiquetes i les du a la seua casa, les chiquetes estan explorant el lloc. Edith queda tancada dins de la donzella de ferro, i les seues taches només conseguixen perforar l'envàs del seu suc de frutes.
En el videojoc Enter The Gungeon (2016) i la seua seqüela Exit The Gungeon (2019), un dels enemics que es poden trobar és una donzella de ferro feta de plom i en forma de cartuig de bala, la qual pot disparar raches de bales en totes direccions en obrir les seues portes i tornar-se completament invulnerable al dany en tancar-les.[4]
En el mànega 107 de D.Gray-man i el seu corresponent episodi 83 de l'anime, Jasdevi tanca a Arystar Krory III (Krory) en un artefacte molt similar a una donzella de ferro.
En la série d'anime Tate No Yuusha no Nariagari (2019), el protagoniste utilisa este metodo de tortura dos voltes per a eliminar a dos enemics.
Referències
- ↑ «¿La donzella de ferro era realment un instrument de tortura?» (en és). Quo. Consultat el 2023-05-25.
- ↑ Polibio, XIII, 7
- ↑ Agustín de Hipona, La ciutat de Deu, I, 15.
- ↑ «Lead Maiden» (en en). Enter the Gungeon Wiki. Consultat el 2026-01-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doncella de hierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.