Castell de Bellver (petroler)
El Castell de Bellver va ser un superpetrolero propietat de l'empresa estatal espanyola Elcano, construït en els drassanes de Port Real (Càdis, Espanya), en 1978. El 6 d'agost de 1983 va sofrir un incendi a 70 km de Ciutat del Cap, en la baïa de Saldanha, Suràfrica, quan transportava 252 000 tonellades de cru, partint-se en dos i provocant un d'els majors derrames de petròleu.[1] La corrosió del caixco va provocar el 25 de juny de 1994 un nou derrame des dels tancs del petroler afonat.[2]
El superpetrolero espanyol Castell de Bellver
[editar | editar còdic]El Castell de Bellver era el més gran —en tamany i capacitat— dels cinc petrolers que posseïa l'empresa estatal espanyola Elcano del Institut Nacional d'Indústria (INI). Tenia un pes mort de 271 000 t. El superpetrolero tenia una eslora total de 334 m, una mànega de 55 m i un puntal de 27 m.
Va ser construït en 1978 en els drassanes de Port Real, en Càdis, en un cost de 2700 millons de pessetes.
El petròleu que transportava quan ocurrío el seu incendi i posterior afonament era propietat de l'empresa nacional espanyola ENPETROL (Empresa Nacional de Petròleu).[3] L'empresa estatal espanyola Elcano va sofrir la pèrdua d'atres dos bucs en l'Atlàntic: el Castell de Montjuïc (granelero) en 1963 i el Elcano (petroler) en 1972.[4]
Derrame de petròleu en Suràfrica
[editar | editar còdic]El Castell de Bellver havia carregat cru el 20 de juliol de 1983 en dos ports dels Emirats Àraps (137 500 t en Jebeldhana i 112 500 t en Zirju Island) i feya el camí de regrés per la ruta de La Veta cap a Cartagena (Espanya) per a fer l'entrega del cru a l'empresa propietària, Enpetrol, prevista per al 21 d'agost.[5]
El 6 d'agost de 1983 el petroler Castell de Bellver, en una càrrega de 252 000 tonellades de petròleu cru llauger (tipo Murban i Upper Zakum), es va incendiar a uns 70 km al noroest de Ciutat del Cap (Suràfrica).[4]
L'incendi va provocar la deriva del barco partint-se va partir en dos i provocant el derrame de petròleu. La secció de popa —en unes 100 000 t de petròleu en els tancs— es va afonar en aigües profundes, a unes 24 mni de la costa. La secció de proa va ser remolcada llunt de la costa provocant el seu afonament en càrregues explosives controlades. Segons la ITOF (The International Tanker Owners Pollution Federation Limited - Federació internacional de propietaris de petrolers contaminants) aproximadament 50 000 o 60 000 t es varen cremar en l'incendi. Inicialment la mareja negra s'acostava cap a la costa, pero un canvi de vent va dirigir la taca cap a alta mar —direcció noroest— penetrant en la corrent de Benguela.[6]
En l'incendi, varen fallir tres dels seus tripulants.[7]
El pas del temps va provocar la corrosió del caixco del petroler afonat en el fondo de la mar lo que va provocar un nou escape en el buc el 25 juny de 1994. El petroler encara contenia unes 100 000 t de cru en els seus tancs.[8]
Quantia del derrame
[editar | editar còdic]La sifra del derrame, ya que es va afonar en tota la càrrega, es considera en 252 000 tonellades. Segons la ITOF a pesar de l'enorme derrame de petròleu (252 000 t totals) i considerant que es va afonar la popa del barco en 100 000 t i es varen cremar unes de 50 000 a 60 000 t encara quedarien unes 100 000 t d'abocada directa ademés de les 100 000 t supostament contingudes i no abocades, en els depòsits de popa.[6]
La corrosió del petroler, va provocar un nou escape en el buc el 25 de juny de 1994.[2]
Pluja negra
[editar | editar còdic]És reseñable la "pluja negra" —gotetes de petròleu en l'aire— que varen caure durant les primeres 24 hores despuix de l'incident en els cultius de blat i terres de pastoreig d'ovelles en direcció este des d'a on es va produir l'accident. L'impacte tant en les calades riques i les poblacions de peixos de la zona també es va considerar insignificant.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Introduction to marine biogeochemistry, Susan M. Libes, Academic Press, 2009, ISBN 978-0-12-088530-5, pag. 801
- ↑ 2,0 2,1 Catàstrofe i accidents
- ↑ Enpetrol, en bucs.org, Luis María del Bust, Un sigle en la marina mercant, 1895-1995
- ↑ 4,0 4,1 El superpetrolero espanyol 'Castell de Bellver' ardix front a les costes de Suràfrica i provoca una jagantesca 'marea negra', El País, 7/8/1983
- ↑ El País. 7 d'agost de 1883: El superpetrolero espanyol 'Castell de Bellver' ardix front a les costes de Suràfrica i provoca una jagantesca 'marea negra'
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Itopf - Castell de Bellver». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2010. Consultat el 19 de maig de 2010.
- ↑ El País. 8 d'agost de 1883: Descartades les esperances de trobar vius als tres tripulants del 'Castell de Bellver'
- ↑ «1983 - Castell de Bellver, en muchapasta.com, consultat el 21/5/2010». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2010. Consultat el 21 de maig de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Moldan, A.G.S. et al (1985). Some aspects of the Castell de Bellver oil spill. Marine Pollution Bulletin 16 (3) 97-102
- Wardley-Smith, J. (1983). The Castell de Bellver. Oil and Petrochemical Pollution 4 (1) 291-293
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Bellver (petrolero)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.