Cassia fistula
.JPG)
La canya fístola, casia purgante o hojasén (Cassia fistula) és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les fabàcees.
Distribució
És una planta nativa d'Egipte, Orient Mig i zones càlides d'Àsia des del sur de Pakistan a l'est per mig de l'Índia a Myanmar i el sur de Sri Lanka. És l'arbre nacional de Tailàndia. En alguns països americans (Veneçuela, Colòmbia, Argentina) rep el nom de canya fístola o canya fístola. En Colòmbia, en Mèxic i provablement en atres països, també es coneix com a pluja d'or. En Equador, també se li coneix com a canya fístole.
En Hondures es troba distribuïda en tot el Carib hondureny des de la frontera en Guatemala fins a la ciutat de Trujillo, Còlon, i el seu us és més en fins decoratius en les avingudes dels carrers, no és una planta que resistix la sequia per això la seua distribució es dona a lo llarc de les àrees plujoses. Es troba distribuïda en tota Centroamérica.
Descripció
És un arbre que alcança els 6-20 m d'altura, molt ramificat i en un tronc de fins a mig metro de diàmetro. Les fulles són grans, alternes, caduques i en peciol. Les flors aromàtiques pengen d'un pedúncul allargat i s'agrupen en arracades de 3-8 dm de llarc.
Propietats
- És un laxante suau ben acceptat pel seu sabor agradable.
- Teñir l'orina de color verdenc o marró.
- La polpa de les baïnes s'usen com laxante[1] (en infusió per via oral), i per a tractar afeccions respiratòries (catarro, grip, resfrío, pallola, tós, tós ferina) i urinàries, derrame biliar, unflament, varicela i diabetis.
- En les flors es prepara un aixarop per a l'estrenyiment.
- La decocció dels fulls s'usa per a tractar càlculs biliars, i malalties renals.
- Tópicamente s'usen els fulls per a tractar picadura d'avespes, la cataplasma de la polpa del frut s'usa per a colps i contusions, reumatisme, mordeduras de culebras, tumors i càncer.[2] El rizoma s'usa contra malalties de la pell, i la corfa s'usa com astringente.
- Principis actius
Conté derivats antraquinónicos, en chicoteta proporció, sobretot antraquinones lliures, entre les que destaca : Estigmasterol. Triptófano.[3]
Taxonomia
Cassia fistula va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 377–378, en l'any 1753.[4]
- Etimologia
Cassia: nom genèric que prové del grec antic kassía, nom de la planta laurácea Cinnamomum cassia, en els antics, i passat a Leguminosas per Caesalpinio.
fistula: epítet llatío que significa "tubular"[5]
- Sinonímia
- Bactyrilobium fistula (L.) Willd.
- Cassia bonplandiana DC.
- Cassia excelsa Kunth
- Cassia fistuloides Collad.
- Cassia rhombifolia Roxb.
- Cathartocarpus excelsus G.Dò
- Cathartocarpus fistula (L.) Pers.
- Cathartocarpus fistuloides (Collad.) G. Dò
- Cathartocarpus rhombifolius G. Don[6]
Noms comuns
- Colòmbia: pluja d'or. cañandonga o canya fístola/fístola
- Costa Rica: canya fístol.
- Nicaragua: canya fístola.
- Equador: canya fístole.
Referències
- ↑ Cecchini, 1978. Pag. 121.
- ↑ Hartwell JL. 1982. Pag. 101.
- ↑ «Cassia fistula». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ Cassia fistula en Tròpics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Cassia fistula en PlantList
Enllaços externs
- Cassia fistula (Arbres en Espanya: Manual d'Identificació)
- Cassia fistula
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cassia fistula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.