Cas Infinit Gold contra Costa Rica

   

El cas Infinit Gold contra Costa Rica va ser un procés arbitral iniciat el 4 de març de 2014 i conclós el 15 de juliol de 2024 que va consistir en una demanda presentada per l'empresa minera Infinit Gold Ltd. (IGFFF) contra l'Estat costarricense, davant el Centre Internacional d'Apany de Diferències Relatives a Inversions (CIADI). La referència al procés va ser Cas CIADI n.º ARB/14/5 i el nom del cas va ser: Infinit Gold Ltd. contra la República de Costa Rica.

Infinit Gold va demandar a Costa Rica per un monte que inicialment es va fixar en 94 millons de dólars, pero que va ser elevat finalment fins als 400 millons, sobre la base del Acort entre el Govern de la República de Costa Rica i el Govern de Canadà per a la Promoció i Protecció Recíproca d'Inversions, subscrit el 18 de març de 1998 i que va entrar en vigor el 29 de setembre de 1999; i del Conveni sobre Apany de Diferències Relatives a Inversions entre Estats i Nacionals d'Atres Estats, el qual va entrar en vigor el 14 d'octubre de 1966.

La companyia pretenia obrir una mina d'or a cel obert en la localitat Crucitas de Cutris en el cantón alajuelense de San Carlos baix la seua filial Indústries Infinit Societat Anònima. L'empresa va obtindre un permís d'exploració minera i va intentar desenrollar el proyecte, no obstant, sobre la marcha, Costa Rica va adoptar mides polítiques per a prohibir la mineria metàlica a cel obert. Ademés, es varen entaular processos judicials en la jurisdicció local per a dur-se avall la concessió minera otorgada a l'empresa, alegant l'existència de múltiples illegalitats en el otorgamiento dels permissos.

El 3 de juny de 2021, despuix de sèt anys d'iniciat el procés, el CIADI va fallar a favor de Costa Rica i va denegar a Infinit Gold Ltd. les seues pretensions d'indemnisació. Ademés, va ordenar a les parts sufragar el 50 % dels costs del procediment i els seus respectius honoraris llegals i demés costs.

El 18 d'octubre del 2021 Infinit Gold va introduir una solicitut d'anulació del laudo i el CIADI va constituir un comité ad hoc dedicat al seu estudi el 6 de giner del 2022. El 2 de maig el procés d'anulació va ser suspés per impagament de l'empresa a les bestreta requerides de conformitat en el Reglament Administratiu i Financer de el CIADI, i es va recomençar el 2 de novembre una volta complides les obligacions econòmiques. El 15 de juliol de 2024 el tribunal ad-hoc va declarar tancat el procediment de nulificación despuix d'una solicitut de descontinuación plantejada per Infinit Gold.

Antecedents

Mineria en Costa Rica

La mineria en Costa Rica es va convertir en una important activitat econòmica a mitan de el XIX quan els costarricenses buscaven penetrar el mercat mundial en un intent que els fera superar l'aïllament colonial. A partir d'ahí esta activitat, junt en la mineria no metàlica, especialment d'agregats per a la construcció, la canya de sucre, el tabac i el café es varen convertir en factors productius preponderants per al país.

Costa Rica dispon de recursos miners significatius com són el carbonat de calcio, sílice, sofre, manganeso, bauxita, diatomita, ferro, argent i or entre uns atres, no obstant, està prohibida la mineria metàlica a cel obert des de 2010 i solament és possible realisar mineria metàlica en forma subterrànea. Ademés, es varen reservar els cantones d'Abangares, Golfito i Gosa per al desenroll de mineria de subsistència i a chicoteta escala, segons la Llei 8904 i dins d'esta llei va existir un transitori que va permetre als miners artesanals treballar en mercuri en la recuperació d'or fins a 2019.

A pesar de la moratòria a la mineria a cel obert per a minerals metàlics, aünat al transitori per l'us de mercuri en el procés de recuperació d'or, en el país existixen quatre regions que presenten activitat relacionada en eixe mineral.

En la regió Chorotega, específicament en el cantón Abangares hi ha cinc tràmits de concessió d'exploració, tres concessions vigents d'explotació i una planta de benefici coneguda com a «Planta La Llum»; no obstant, cap d'estes es troba activa i, per lo tant, no hi ha reportes de producció. A pesar de lo anterior, es tenen senyes extraoficiales d'una producció total de 700 quilograms d'or, prenent en conte una reducció substancial dels coligalleros actius comparat en el periodo passat, ya que es manté una migració cap al sector de Crucitas.

En la regió Pacífic Central, específicament en el cantón Montes d'Or hi ha 11 tràmits de concessió d'exploració, dos dels quals es troben actius, ademés de tres concessions vigents conegudes com «Toyota», «L'Unió» i «Bellavista».

En la regió Central 2, específicament en el cantón San Ramón la «Mina Moncada» i la «Mina Chassoul» tenen habilitada l'etapa d'exploració i explotació, no obstant, solament esta última reporta les activitats de prospecció realisades. La planta va ser inaugurada i posada en marcha i va reportar una producció en bons resultats en els dore obtinguts i en continguts promig d'or i argent entre un 80 % i un 10 % respectivament.

Per últim està la regió Huetar Nort que continua activa per la situació d'invasió en l'àrea que va ser objecte del proyecte Crucitas de la companyia Indústries Infinit. En una valoració econòmica actualisada que va realisar el subdirector de la Direcció de Geologia i Mines en conjunt en el coordinador de la regió, analisant les àrees afectades es va trobar que varen ser impactades atres finques en un àrea efectiva propenca a les 11 hectàrees i l'estimació de la producció supera els 2400 quilos d'or.

Infinit Gold Ltda

Infinit Gold Ltd. és una empresa minera canadenca que realisa llabors d'exploració i explotació de mines en Veneçola, Guyana i Brasil. També registra operacions en Nicaragua i va intentar operar la «Mina Crucitas» en Costa Rica baix la seua subsidiària Indústries Infinit S.A.

Els accionistes de l'empresa eren Exploram Enterprises Ltd. i Auro Investments Ltd. Exploram és propietat a la seua volta de Coril Holdings Ltd., l'amo del qual és Ronald Mannix, un dels hòmens més adinerats de Canadà en una fortuna per damunt dels 3000 millons de dólars, i que controlava més de la mitat de les accions d'Infinit Gold. La Junta Directiva estava integrada per John Morgan com a president i director eixecutiu de la companyia, Steven Dean com a president de la junta, John Thomas com a vicepresident d'operacions i John Amundrud, Fred Peschke i George Chapel com a directors membres.

En octubre de 2008, la Fundació Arias per a la Pau del president Óscar Arias Sánchez va confirmar al periòdic La Nació que Mannix va oferir realisar un donatiu de 250 000 dólars. El diari costarricense va revelar l'oferiment fins a en abril del 2011, luego que una dels seus periodistes entregara a la Fiscalia General de la República el document de la Fundació confirmant l'oferiment, lo que va motivar l'obertura d'una investigació penal al respecte. En juliol de 2019, el cas va ser desestimat per un tribunal de juí.

El 7 de giner de 2010, l'empresa minera va informar que Exploram Enterprises i Auro Investments havien renunciat per sexta volta a la declaratoria d'incompliment de pagaments per part de la companyia per més de 50 millons de dólars en abonaments a l'espera de que la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia es pronunciara sobre el proyecte miner en Costa Rica.

El 12 de febrer de 2010, Infinit va anunciar la firma d'un acort per a continuar les llabors d'exploració minera en un àrea de 25 000 hectàrees en Nova Segobia, Nicaragua, ubicada prop del riu Chachagua. Aixina mateix, va anunciar l'inversió de casi 5 millons de dólars durant 51 mesos en tasques d'exploració, programes socials i pagaments al titular de la concessió.

El 20 de febrer de 2013, l'empresa va anunciar la venda dels seus actius de processament miner en Costa Rica a l'empresa Zandor Capital S.A. de Colòmbia per 4 millons de dólars, senyalant l'impossibilitat d'amprar-los en Costa Rica despuix de perdre la concessió minera en virtut d'una sentència del Tribunal Contenciós Administratiu d'eixe país. Despuix de la decisió de venda dels seus equips, la bossa de valors de Canadà va anunciar que Infinit Gold ya no complia en els requisits de cotisació contínua de nivell 1 de la bossa de valors, per lo que la degradava al nivell 2. Les accions d'Infinit Gold varen passar de 1910 dólars el 19 de maig de 2002 a 0.123 dólars el 21 de novembre de 2010, posterior a la primera sentència judicial en Costa Rica que la va despullar de la seua concessió.

En decembre de 2014 l'empresa va rebre un préstam de 250 000 dólars per part del seu accioniste principal per a mantindre estabilitat en els estats financers i a l'espera d'una victòria arbitral contra Costa Rica en instàncies internacionals, no obstant, en juliol de 2015 Infinit Gold va anunciar que es declarava en bancarrota luego que el seu principal financista diguera que no giraria més fondos a l'empresa, que els membres de la Junta Directiva renunciaren als càrrecs que ocupaven i despuix de registrar un dèficit de més de 160 millons de dólars. Erich Rauguth va ser designat president interí de l'empresa i va informar que l'únic propòsit de la companyia seria buscar indemnisacions pels seus negocis fallancs en Costa Rica, puix s'havien quedat sense actius per a operar. Rauguth va morir en Canadà el 20 d'octubre de 2021.

Proyecte miner Crucitas

Archiu:Retrato de Abel Pacheco de la Espriella.jpg

Abel Pacheco de la Espriella.

Indústries Infinit va obtindre un permís d'exploració per a l'àrea de Crucitas en 1993 i va ser prorrogat fins al 18 de setembre de 1999. Entre 1993 i 2000 l'empresa va realisar perforació i estudis per a determinar l'existència i tamany de potencials depòsits d'or, per lo que va realisar un estudi de prefactibilidad en 1996 i tres anys més tarde un estudi de factibilidad que demostrava l'existència de jaciments d'eixe mineral en una àrea considerable de Crucitas. El 13 de decembre de 1999 l'empresa va presentar davant la Direcció de Geologia i Mines de Costa Rica una solicitut de concessió minera en un àrea de 10 quilómetros quadrats en Cutris, la qual va ser otorgada el 17 de decembre del 2001.

El 12 de juny del 2002 va entrar a regir una moratòria nacional a la mineria metàlica d'or a cel obert per mig del Decret Eixecutiu n.º 30477-MINAE, firmat pel llavors president Abel Pacheco de la Espriella, el qual disponia que tots els tràmits relacionats en l'exploració i explotació del mineral que es trobaven pendents davant la Direcció de Geologia i Mines i davant la Secretaria Tècnica Nacional Ambiental (SETENA) a la data de publicació del decret devien suspendre's i que tot dret adquirit abans de la publicació del decret seria respectat. A pesar del decret del president Pacheco, el Ministeri d'Ambient, la SETENA, ni la Direcció de Geologia i Mines varen suspendre els procediments de otorgamiento del permís de viabilitat ambiental a l'empresa Indústries Infinit.

El 26 de novembre del 2004 la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia va declarar «en lloc» un recurs d'ampar contra el otorgamiento de la concessió d'explotació minera en senyalar que va existir una violació a l'artícul 50 de la Constitució Política de Costa Rica en haver-se donat la concessió sense tindre un estudi d'impacte ambiental previ i perque la resolució firmada pel llavors president de la República, Miguel Ángel Rodríguez Echeverría i la ministra d'Ambient i Energia, Elizabeth Odie Benito que va otorgar la concessió per a l'explotació d'or, argent, coure i minerals associats era «inconstitucional» per violació al principi preventiu i dret constitucional al fruïment d'un mig ambient sà i equilibrat.

Es declara en lloc el recurs per violació a l'artícul 50 de la Constitució Política. En conseqüència, s'anula la resolució R-578-2001-MINAE, de les nou hores del dèsset de decembre de dos mil un, el (sic) President de la República i la Ministra de l'Ambient i Energia, que otorga la concessió d'explotació minera a Indústries Infinit Societat Anònima, tot sense perjuí de lo que determine l'estudi d'impacte ambiental. Es condena a l'Estat al pagament de les costes, danys i perjuïns causats en els fets que servixen de base a esta declaratoria, els que es liquidaran en eixecució de sentència de lo contenciós administratiu.

Sala Constitucional.

El 12 de decembre del 2005 la SETENA va otorgar la viabilitat ambiental al proyecte miner Crucitas en un àrea total de 305,90 hectàreas, un pla d'extracció de mineral en capa superficial o saprolita en parceles de 21 hectàrees cada any fins a completar sis parceles i per un periodo de 10 anys inclosos 18 mesos de construcció, sis anys d'operació i 18 mesos per al tancament tècnic del proyecte. Indústries Infinit pretenia processar el material en un circuit gravitatorio i posteriorment passar al procés químic per mig de tancs de cianuración en circuit tancat, la seua estimació era produir 4000 tonelladas diàries de material per a extraure 90 000 onces d'or per any (aproximadament 3000 quilograms d'or per any).

A finals de maig del 2007 l'empresa minera va solicitar que es convalidara la resolució del 2001 que li otorgava la concessió d'explotació per al proyecte Crucitas indicant que ya havia segut aprovat l'estudi d'impacte ambiental i en decembre d'eixe mateix any va solicitar a SETENA aprovar-li canvis al proyecte en relació en la cota màxima d'extracció, els quals varen rebre vist i plau en febrer del 2008.

El 21 d'abril del 2008 el Poder Eixecutiu va ordenar reviure la resolució 578-2001-MINAE, que havia segut anulada per la Sala Constitucional per a otorgar de nou la concessió d'explotació minera a l'empresa, pese a que estava vigent la moratòria a eixa activitat emesa per l'expresident Pacheco de la Espriella. El 4 de juny del 2008, el president Óscar Arias Sánchez i el ministre d'Ambient i Energia, Roberto Dobles Mora varen derogar el decret 30477-MINAE que havia declarat la moratòria minera en Costa Rica.

Arias Sánchez i Dobles Mora varen firmar el decret 34801-MINAET, publicat en el diari oficial La Gasseta el 17 d'octubre del 2008, declarant «d'interés públic i conveniència nacional» el proyecte miner Crucitas, per lo que eixe mateix dia l'Àrea de Conservació Arenal-Huetar Nort del Ministeri d'Ambient va aprovar una solicitut de canviar l'us de sol i la conseqüent curta d'arbres en àrees boscoses, àrees d'us agropecuario sense bosc i àrees de plantacions en els terrenys de l'empresa minera.El 19 d'octubre de 2008, l'advocat ambientalista Edgardo Araya Sibaja va presentar un recurs d'ampar davant la Sala Constitucional contra Indústries Infinit S.A., la SETENA i el MINAET, solicitant la suspensió de la curta d'arbres com a mida cautelar, la qual va ser acollida per eixe tribunal el 28 d'octubre i va ordenar ademés la no aplicació del decret 34801-MINAET que havia otorgat la declaratoria «d'interés públic i conveniència nacional» del proyecte miner. El recurs d'ampar va ser resolt en definitiva el 16 d'abril de 2009, declarant «sense lloc» el reclam per votació de 5 vs. 2 i ordenant alçar la mida cautelar decretada.

Despuix de la sentència del tribunal constitucional, eixe mateix dia l'Associació Preservacionista de Flora i Fauna Selvada (APREFLOFAS) va solicitar al Tribunal Contenciós Administratiu una mida cautelar a fin de que s'ordenara l'immediata suspensió de les activitats de l'empresa en el proyecte miner Crucitas, la qual va ser otorgada per mig de la resolució 1377-2010 en hores de la nit. En el vot es va ordenar suspendre els efectes del decret 34801-MINAET, inclós el permís de curta d'arbres, el desenroll d'infraestructura en àrees de protecció i mamprendre qualsevol acció o omissió tendiente a ignorar o a incomplir lo ordenat en eixa resolució fins a tant no s'ordenara alguna cosa diferent o s'emetera sentència final en el procés que donaria inici en eixa sèu judicial.

La mida provisional va ser ratificada pel juge tramitador per mig del vot 1476-2010 del 23 d'abril de 2010 i, encara que va ser recorregut davant el Tribunal d'Apelacions, est va confirmar la mida i adicionó algunes atres el 15 de juny de 2010 per mig del fallo 1476-2010.

Juí en el Tribunal Contenciós Administratiu

Dos demandes varen ser entaulades en el Tribunal Contenciós Administratiu tendiente a anular el decret 34801-MINAET, les resolucions de SETENA i del Ministeri d'Ambient que varen otorgar viabilitat ambiental, varen autorisar canvis al proyecte i varen otorgar per segona volta la concessió d'explotació minera i els permissos de curta d'arbres, baix l'argument de que eixos actes administratius tenien una série de vicis, que una série de temes tècnics no varen anar adequadament evaluats i que es va ser omís en la consideració en els respectius procediments administratius. El 20 de juliol del 2010 el despaig judicial va ordenar acumular abdós processos en un sol expedient i va donar inici a la tramitació del cas baix el número 08-001282-1027-CA, el debat es va realisar durant els dies del 4 d'octubre del 2010 al 22 de novembre del 2010 i el tribunal constituït per Eduardo González Segura, qui va presidir; David Falles Redó i Grace Loaiza Sánchez va emetre la sentència integral el 14 de decembre del 2010.

De previ l'Estat, l'empresa minera, el Sistema Nacional d'Àrees de Conservació (SINAC) i l'Associació Solidarista d'Empleats d'Indústries Infinit S.A. (ASOCRUCITAS) varen presentar oposició a les demandes i varen interpondre les defenses prèvies de caducitat, cosa jujada i inadmisibilidad, les excepcions de falta de dret, falta de llegitimació ad causam activa, falta d'agotament de la via administrativa, acte consentit, actes no susceptibles d'impugnació, prescripció, falta de dret, falta de llegitimació i falta d'interés.

El 25 d'agost del 2010 el tribunal va rebujar l'excepció de falta de competència alegada, els dies 17 de juny, 11 d'agost i 14 de setembre del 2010 es varen rebujar les defenses prèvies de falta d'agotament de la via administrativa, actes no susceptibles d'impugnació i l'excepció de cosa jujada material, ademés d'ordenar que les defenses prèvies de caducitat i prescripció es reservaren per a ser conegudes pel fondo. El 4 d'octubre del 2010, el tribunal va anular parcialment lo resolt pel juge tramitador en l'audiència de l'11 d'agost respecte a haver acceptat la coadyuvancia passiva de la societat anònima Institut Llatinoamericà dels Drets Humans i la Pau Social i va ordenar excloure-la del procés, ademés després d'escoltar al representant de ASOCRUCITAS va acceptar tindre a eixa entitat com coadyuvante passiva del procés, qui va interpondre les excepcions de falta de llegitimació, falta d'interés i falta de dret.

En resoldre pel fondo el cas, el Tribunal va acollir la defensa d'actes no susceptibles d'impugnació formulada per Indústries Infinit únicament en relació en els oficis emesos pel Institut Nacional d'Innovació i Transferència Agropecuaria (INTA) declarant «inadmissible» la demanda de Jorge Llop Segura sobre les seues pretensions anulatorias d'eixos oficis. Ademés, va rebujar les defenses prèvies de cosa jujada, caducitat i la denominada «inadmisibilidad de l'acció» formulades per l'Estat; va rebujar les defenses prèvies de cosa jujada, caducitat, prescripció, acte consentit i en lo que no va ser acollida la d'actes no susceptibles d'impugnació formulades per Indústries Infinit; va rebujar les defenses prèvies de cosa jujada i caducitat formulades per el SINAC, va rebujar les excepcions de falta de dret, falta de llegitimació activa i falta d'interés opostes pels demandats en relació en les pretensions de nulitat de les resolucions de SETENA, MINAE i el decret 34801-MINAET; va acollir l'excepció de falta de llegitimació activa oposta per l'Estat en relació en la pretensió de dany moral formulada per APREFLOFAS i va rebujar les excepcions de falta de dret, falta de llegitimació activa i falta d'interés opostes pels codemandados respecte de les pretensions de reparació del dany formulades per Llop Segura.

El Tribunal va determinar per unanimitat que el tindre un permís d'exploració minera no otorgava per es el dret de concessió a l'explotació i que l'obtenció d'este últim estava supeditat a complir en obligacions i requeriments de llei i reglaments que no s'havien seguit en este cas. Segons els juges, ya que la Sala Constitucional va anular en 2004 la concessió d'explotació, el dret de l'empresa es va extinguir i el seu assent en el Registre Miner va deure haver-se eliminat, per lo que la resolució que va reviure el permís d'explotació per a Indústries Infinit el 21 d'abril del 2008 era nul, puix estava vigent el decret de moratòria emés per l'expresident Pacheco de la Espriella.

També per unanimitat, el Tribunal va determinar que la viabilitat ambiental que SETENA va entregar al proyecte miner hi havia caducat al moment en que va ser emesa la resolució, per lo que lo correcte hauria segut dictar un nou acte precedit d'una evaluació ambiental i no aprovar els canvis proposts per l'empresa com efectivament va ocórrer. Els juges varen citar que la resolució 3638-2005-SETENA, dictada el 12 de decembre del 2005, disponia en el punt número 8 del seu «per tant» que:

La vigència d'esta viabilitat serà per un periodo de dos anys per a l'inici de l'extracció. En cas de no iniciar-se l'extracció en el temps establit, es procedirà en lo establit en la llegislació vigent.

Ya que la viabilitat ambiental va ser otorgada en decembre de 2005, Indústries Infinit va deure —segons el tribunal— iniciar les obres d'extracció o be solicitar una pròrroga de la vigència de la viabilitat en anterioritat al venciment del determini, mateixa que es complia en decembre de 2007, no obstant, la desenrolladora no ho va fer per lo que la viabilitat es trobava caducada.

Els juges varen trobar que l'Estat va ometre realisar un anàlisis tècnic i científic respecte de la proposta de canvis presentada per l'empresa minera, especialment dels impactes que produirien les modificacions i les mides de mitigació i compensació sugerides. En el seu lloc, el tribunal va senyalar que l'institució es va llimitar a fer un informe en el que bàsicament reproduïa els aspectes mencionats per la pròpia empresa desenrolladora en la seua proposta, per lo que la resolució d'eixa institució que va autorisar els canvis al proyecte es trobava viciada de nulitat absoluta.

De seguit, el tribunal va indicar que hi havia tres motius pels quals la resolució del Poder Eixecutiu que va reviure el permís d'explotació minera a favor d'Indústries Infinit era illegal: l'acte es va emetre quan estava vigent el decret de moratòria emés pel president Pacheco de la Espriella, hi havia incerteza sobre el tractament que se li donaria al recurs hídric subterràneu i era improcedent aplicar la figura de la conversió, puix es requeria que l'absència de l'element que va viciar el primer acte fora un element propi del segon acte vàlit.

L'advocat ambientalista Edgardo Araya Sibaja va ser un dels demandants contra el proyecte Crucitas en el Tribunal Contenciós Administratiu.

Respecte al decret que va declarar el proyecte miner «d'interés públic i conveniència nacional» el tribunal va determinar que estava viciat de nulitat en els seus motius, puix el Poder Eixecutiu no va realisar un procediment administratiu ordinari per a efectuar el balanç entre beneficis socials i costs socioambientales. Aixina mateix, va senyalar que el decret en la seua secció de fundamentación o motivació presentava escassea d'arguments per a la magnitut del proyecte que estava baix estudi, sumat a que no es va fer referència a documents, estudis, dictàmens o atres elements d'orde tècnic i científic que respalaren i justificaren la conveniència nacional de la mina.

Sobre el permís de canvi d'us del sol i autorisació per a tallar arbres, el tribunal va determinar que la resolució 244-2008-SCH emesa pel Àrea de Conservació Arenal-Huetar Nort presentava vicis en el motiu i ademés incorria en una desviació de poder, puix entre atres coses la llista d'arbres a tallar incloïa espècies que no creixien en el lloc i espècies que no existien en Costa Rica; en el seu lloc incloïa espècies amenaçades i espècies en extinció. Els juges varen trobar tres faltes en la resolució: l'omissió de prendre en conte l'existència d'espècies que la seua curta estava prohibida pel Decret Eixecutiu 25700-MINAE vigent des del 16 de giner de 1997 i a la data del dictat de l'acte, tals com el cipresillo, la coa de pavo i el torrat; la falta d'identificació correcta de les espècies en la zona per lo que davant la incerteza va deure aplicar-se el principi precautorio en matèria ambiental i no otorgar el permís, i perque per a emetre eixa resolució es va prendre com a base el decret 34801-MINAET que ya havia segut declarat nul en el juí.

Respecte al camí públic dins de l'àrea de concessió minera que pretenia desaparéixer-se per a construir un estany de relaves, el tribunal va determinar que eixe era un atre motiu de nulitat, puix, encara que se sabia que eixe camí existia i desapareixeria de concretar-se el proyecte, no es va tramitar la desafectación respectiva com la llegislació ho ordenava.

La següent causa de nulitat mencionada pel tribunal va ser el relacionat en la profunditat a la que es pretenia extraure material i l'afectació que tindria un aqüífer inferior que existia en la zona. D'acort en els juges, l'Administració i la Sala Constitucional varen ser induïdes a error per part de l'empresa minera perque es varen entremesclar els térmens «profunditat» i «elevació» (metros sobre el nivell de la mar) per a aparentar que el proyecte no impactaria un aqüífer quan això sí anava a ocórrer, lo que violava els lineamientos tècnics fixats per a otorgar els permissos a la mina.

Indústries Infinit es va valdre de la possibilitat que normativament té de demanar modificacions a la viabilitat ambiental. És dir, va utilisar una disposició normativa per a conseguir un resultat no conforme a la satisfacció dels fins públics ni de l'ordenament jurídic, lo que considera este Tribunal que constituïx un frau de llei. (...) En eixe sentit, és fàcil apreciar cóm la confusió entre les nocions de profunditat i elevació va ser un dels factors que varen fer possible el otorgamiento de la viabilitat ambiental als canvis proposts al proyecte, obviant i desconeixent aixina la llimitació tècnica establida per la Direcció de Geologia i Mines des del 2001 i que consistix en llimitar l'extracció fins a la cota de setenta y cinco metros sobre el nivell de la mar, lo que a la seua volta implica interceptar l'aqüífer inferior en contra de les disposicions tècniques de la mencionada Direcció. I l'intenció d'Indústries Infinit d'induir a error a l'Administració sobre el tema de comentari, es fa encara més evident si es considera que la intercepción de l'aqüífer inferior resulta alguna cosa essencial per al desenroll del proyecte miner Crucitas, puix es contava en l'aigua derivada de dita intercepción, la qual seria bombejada a l'estany de relaves o de coes (que és un component indispensable del proyecte) i, ademés, es va prevore que en la intercepción d'eixe aqüífer inferior, una volta finalisada l'extracció, l'aigua permetria la creació d'un llac (el denominat llac Fortuna), que ha segut presentat com un dels llegats positius que deixaria el proyecte miner i inclús s'ha anunciat que la comunitat podria explotar el nou llac.

Tribunal Contenciós Administratiu.

Les següents causes de nulitat llistades pel tribunal varen incloure l'absència d'un anàlisis tècnic per part de l'administració a l'hora d'evaluar la proposta de canvis, l'us d'explosius en el proyecte (utilisació que inicialment s'havia descartat per part de l'empresa); l'omissió de realisar un anàlisis dels estudis respecte de l'impacte i mides de mitigació a l'hora de destruir el cianur; l'existència de criteris tècnics i científics contradictoris respecte dels perills que representava l'estany de relaves per a l'ambient i l'activitat humana; l'absència de motivació i motiu a l'hora de valorar el component social del proyecte i una inadequada determinació del balanç cost-beneficie del proyecte aixina com l'absència de sagell, firma d'un ingenier químic i del vist i plau del Colege d'Ingeniers Químics de Costa Rica als diagrames de fluix presentats davant SETENA.

Per tot lo anterior el Tribunal Contenciós Administratiu va declarar «parcialment en lloc» les demandes presentades i va declarar la nulitat de les resolucions 3638-2005-SETENA, 170-2008-SETENA, R-217-2008-MINAE, 244-2008-SCH i el decret 34801-MINAET; va condenar a Indústries Infinit Societat Anònima, a l'Estat i al Sistema Nacional d'Àrees de Conservació a la reparació integral dels danys ambientals provocats en la tala rasa portada a terme en les propietats de la desenrolladora; va ordenar al Registre Nacional Miner cancelar la concessió a favor d'Indústries Infinit i comunicar la sentència al Ministeri d'Ambient, Energia i Telecomunicacions per a que iniciara un procediment administratiu sancionatorio en contra dels seus funcionaris Eduardo Murillo Marchena, José Francisco Castro Muñoz i Cynthia Cavallini Chinchilla; aixina com comunicar la sentència al Ministeri Públic per a que allí es determinara si era procedent o no seguir una causa penal en contra d'Óscar Arias Sánchez, Roberto Dobles Mora, Sonia Espinoza Valverde, Sandra Arredondo Li, Arnoldo Rudín Arias, Murillo Marchena, Castro Muñoz i Cavallini Chinchilla.

La sentència va ser subjecta de múltiples apelacions en tribunals superiors, aplegant a cassació davant la Sala Primera de la Cort Suprema de Justícia, la qual reconfirmó el fallo original en tots els seus extrems en novembre de 2011 i febrer del 2012.

Indústries Infinit va eixir de Crucitas el 10 de setembre de 2015 i en novembre d'eixe any, sobre la base d'un informe pericial, el Tribunal Contenciós Administratiu va ordenar que la desenrolladora, el SINAC i l'Estat pagaren 6.4 millons de dólars per dany ambiental en un determini de sis mesos.

• Archiu:Visita Crucitas President Rodrigo Chaves Foto Julieth Méndez 16-7-2022-29.jpg
  Vehícul de les forces policials costarricenses en el camí que conduïx a la fallanca Mina Crucitas.
• Archiu:Visita Crucitas President Rodrigo Chaves Foto Julieth Méndez 16-7-2022-31.jpg
  Terreny de la fallanca mina Crucitas.
• Archiu:Visita Crucitas President Rodrigo Chaves Foto Julieth Méndez 16-7-2022-51.jpg
  Estany artificial per a extracció illegal d'or en Crucitas.
• Archiu:Visita Crucitas President Rodrigo Chaves Foto Julieth Méndez 16-7-2022-20.jpg
  Cistella per a filtrat de sòlits i extracció d'or usada illegalment en Crucitas.