Anar al contingut

Santolina chamaecyparissus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Santoline petit-cyprès FR 2012.jpg
abrótano femella (Santolina chamaecyparissus)


El abrótano femella (Santolina chamaecyparissus) és una espècie de subarbust o planta herbàcea, pertanyent a la família de les Asteráceas.


També és conegut com cipresilla, herba lombriguera, boja, guardarropa, manzanillera, ontina de cabezuelas, té d'Aragó, camamirla de Maó[1] o camamirla Maó.[2] Es cultiva per les seues propietats medicinals o en fins ornamentals.

Descripció

[editar | editar còdic]

Posseïx numerosos talles prims sobre el que creixen fulls de color vert grisáceo, estretes, llineals, dividides, carnosas i aromàtiques. desprenen una intensa olor aromàtica que recorda a la camamirla. En lo alt broten cabezuelas hemisfèriques en florés tubulosas de color groc. La seua altura pot oscilar entre els 20 i 70 cm. El seu frut és quadrangular.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

La planta és originària del sur d'Europa, trobant-se també en el nort d'Àfrica i en Norteamérica. Creix en collados i ales arcillosas o pedregosas.

Propietats

[editar | editar còdic]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Santolina chamaecyparissus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 842. 1753.[4]

Etimologia

Santolina: nom genèric que deriva del llatí sanctus = "sagrat" i linum = "lli", basada en un antic nom d'una espècie d'este gènero.[5]

chamaecyparissus: nom genèric en llatí derivat del grec χαμαικυπάρισσος ("ciprer de sol"), i ya usat en l'antiga Roma per a nomenar l'espècie.[6] Este nom designa també al Chamaecyparis, un gènero de Cupressaceae.

Sinonímia

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: abrótano filigranado, abrotano femella, abrotano llaurat, abrotano montesino, abrotano serrà, abrótamo femella, abrótano femella, abrótano montesino, abrótano montrino, abrótano serrà, bocha, bocha conejera, boja, boja blanca, bojeta, botonera, brochera, brotano, brótano, bótano femella, centonicon, cipresillo, ciprer baix, coscoxu, granera femelluda, graneres femelludes, guarda-roba, guardarropa, herba cupresillo, herba lombriguera, herba lombriguera femella, herba piojera, lombriguera, lombriguera espanyola, camamirla, camamirla amarga, camamirla brode, camamirla del camp, camamirla salvage, manzanillera, meaperros, ontina, ontina de cabezuelas, pacencia, paciència, papu, santolina, sulema, tombo, tomello perruno, untina de cabezuelas, yerba cupresillo, yerba lombriguera, yerba lombriguera femella, yerba piojera,[9] camamirla de Maó,[1] camamirla Maó.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Camamirla de Maó [1] archivat en Wayback Machine. en el Seminari de botànica del CPR de l'Almunia
  2. 2,0 2,1 Camamirla Maó [2] archivat en Wayback Machine. en Casa Pià
  3. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Tikal edicions ISBN 84-305-8496-X.
  4. «Santolina chamaecyparissus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de novembre de 2013.
  5. En Noms Botànics
  6. Plinio el Vell, Història naturalis 24, 136. Gafiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1944
  7. Sinònims en Real Jardí Botànic
  8. Santolina chamaecyparissus en PlantList
  9. Senyes en Real Jardí Botànic

Enllaços externs

[editar | editar còdic]