Carrère & Hastings
Carrère i Hastings, la firma de John Merven Carrère (9 de novembre de 1858 - 1 de març de 1911) i Thomas Hastings (11 de març de 1860 - 22 d'octubre de 1929), varen ser una de les destacades firmes d'arquitectura Beaux Arts en Estats Units. Ubicada en Nova York, la firma va eixercir des de 1885 fins a 1929, encara que Carrère va morir en un accident automovilístic en 1911.
Abdós varen estudiar en l'Escola de Belles arts de París en França i varen treballar en la firma de McKim, Pixeu i White abans d'establir la seua. El primer èxit de l'associació va ser l'Hotel Ponce de León en St. Augustine, Florida, dissenyat per a Henry Flagler. Varen desenrollar una pràctica exitosa durant la década de 1880 i principis de la de 1890, i varen alcançar prominència nacional en guanyar el concurs per a la Biblioteca Pública de Nova York en 1897. La firma va dissenyar edificis comercials, elaborades residències particualres i edificis públics prominents en Nova York, Washington i llocs tan lluntans com Toronto, Londres, París, Roma i La Habana.
Carrère
John Merven Carrère va nàixer en Riu de Janeiro, Brasil, fill de John Merven Carrère, un natiu de Baltimore i Anna Louisa Maxwell, una escocesa/brasilera nativa de Riu que era filla de Joseph Maxwell, un pròsper comerciant de café. El pare de l'arquitecte va entrar en el negoci del café de Maxwell i després va desenrollar atres interessos comercials propis en Brasil. Quan era chiquet, Carrère va ser enviat a Suïssa per a la seua educació fins a 1880, quan va ingressar en l'Escola de Belles arts de París, a on va estar en el taller de Leon Ginian fins a 1882. Va retornar a Nova York, a on la seua família s'havia reubicat despuix de deixar Brasil i va treballar com delineantes per a l'estudi d'arquitectura McKim, Pixeu and White. Ell i el seu conegut de París, Thomas Hastings, varen treballar allí junts abans de mamprendre el seu propi camí en 1885. Durant este periodo, Carrère va dissenyar de forma independent varis edificis panoràmics circulares en Nova York i Chicago. Despuix de casar-se en Marion Dell en 1886, varen viure en Staten Island i varen tindre tres filles, una de les quals va morir quan era chiqueta. En 1901 es varen traslladar a East 65th Street en Manhattan i varen construir una casa de camp en Harrison, Nova York.
Carrère va ser més actiu en els grans proyectes cívics i comercials de l'empresa, inclosos els edificis d'oficines de la Cambra i el Senat en Capitol Hill, el Pont de Manhattan i els seus accessos, i la sucursal principal de la Biblioteca Pública de Nova York. Estava interessat en assunts cívics en Nova York, a on, en l'ajuda d'Elihu Root, va ajudar a establir la Comissió d'Art de la ciutat de Nova York. Posteriorment el seu servici públic es va estendre a l'àmbit nacional. En la década de 1890, va treballar en atres líders del American Institute of Architects per a persuadir al Departament del Tesor dels Estats Units d'implementar la Llei Tarsney, que havia segut aprovada pel Congrés en 1893 per a permetre que el governe federal otorgara comissions d'arquitectura per als seus edificis a través de concursos de disseny oberts. Durant la prolongada controvèrsia de Tarsney, Jeremiah O'Rourke, l'arquitecte supervisor del Departament del Tesor, va renunciar. A Carrère se li va oferir el treball, una oferta que va considerar molt públicament pero que finalment la va rebujar, escrivint, "el sistema, no l'home, deuria canviar-se".
Carrère es va dedicar al desenroll de la planificació urbana en els Estats Units. Va escriure fullets i va donar conferències en universitats i grups cívics sobre el tema. Va colaborar en Daniel H. Burnham i Arnold Brunner en el Group Pla per a Cleveland, Ohio (1903), i novament en Brunner en un pla per a Grand Rapids, Míchigan (1909). Després, en 1910, va treballar en Brunner i Frederick Law Olmsted, Jr. en un pla per a un centre cívic de Baltimore (1910). En 1908, Carrère va ser elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Dibuix com a membre associat i es va convertir en membre de ple dret en 1910. Més tart, Carrère i Hastings varen elaborar un pla per a Hartford, la capital de l'estat de Connecticut, que es va completar en 1911, just abans de la seua mort, que va ocórrer quan un tramvia va chocar en el taxi en el que viajava. Va sofrir una commoció cerebral i mai va recuperar el coneiximent.[1]
Hastings
Thomas S. Hastings va nàixer en la ciutat de Nova York l'11 de març de 1860. El seu pare, també Thomas S. Hastings (1827-1911), va anar un destacat ministre presbiteriano, professor d'homilética i decà del Union Theological Seminary. El seu yayo, Thomas Samuel Hastings (1784-1872), va ser un dels principals músics eclesiàstics nortamericans del XIX: va compondre himnes, inclós ' Roc of Ages ', i va publicar el primer tractat musical d'un compositor natiu en 1822. Hastings es va educar en escoles privades en Nova York i va escomençar el seu aprenentage d'arquitectura en Herter Brothers, els principals amuebladores i decoradores de Nova York. Va assistir a l'Escola de Belles arts de París de 1880 a 1883 com a estudiant en el taller de Louis-Jules André. Allí va conéixer al seu futur soci, i abdós varen mantindre vínculs en Europa durant tota la seua vida (Hastings va guanyar la Legió d'Honor francesa i la Medalla d'Or de la RIBA).
En retornar a Nova York, Hastings va ingressar a l'oficina de McKim, Pixeu & White, la firma nortamericana líder del Renaixença nortamericana. Renovant la seua amistat en Carrère, que també estava en l'oficina, va permanéixer allí durant dos anys. Una derivació a través del seu pare a Henry Morrison Flagler va resultar en la comissió primer per a una extensió de la biblioteca a la finca Mamaroneck de Flagler i després per als hotels Ponce de Leon i després Alcazar en St. Augustine, Florida. Atres llaços en mecenes adinerats, que també eren membres de la congregació del centre de la ciutat del seu pare, varen impulsar el ràpit èxit dels jóvens arquitectes. Els vínculs del seu germà Frank en EC Benedict, un destacat financista, li varen presentar no solament als seus patrocinadors, sino també a la seua futura esposa. En 1900, a l'edat de 40 anys, es va casar en la filla de Benedict, Helen, en l'iglésia presbiteriana de Greenwich, Connecticut. A la cerimònia varen assistir molts dels ciutadans rics de Nova York. Charres F. McKim va ser el padrí, Stanford White va dissenyar les decoració de l'iglésia i el fill de White va ser un paje.
A Hastings se li atribuïxen molts dels dissenys de la firma i, en part perque va sobreviure a Carrère per díhuit anys, a sovint li'l cita com el líder de la firma. Va donar numeroses conferències i va escriure una série d'artículs influents, que després va recopilar David Gray en la seua breu biografia de l'arquitecte.[2] A ell i la seua esposa els agradava montar a cavall, i varen construir una casa de camp en Old Westbury, Long Island. Despuix de la mort de Carrère en 1911, Hastings va mantindre el nom de l'empresa i va continuar el seu paper com a director de l'empresa, pero va compartir la responsabilitat en grans comissions en associats de confiança com Richmond Shreve, Theodore Blake i uns atres. Owen Brainard, un ingenier, va ser soci menor de la firma durant la vida de Carrère i va continuar consultant en la firma a partir de llavors. Eventualment, este apany de colaboració resultaria en la formació de Shreve, Lamb i Blake (més tarde Shreve, Lamb i Harmon), els constructors de rascacels destacats.
Hastings va morir de complicacions d'una apendicectomía el 23 d'octubre de 1929. Alguns dels seus treballs varen ser entregats a l'Acadèmia Nortamericana d'Arts i Lletres, a on va ser membre i tesorer durant molts anys. Li va sobreviure la seua esposa, pero no va deixar hereus.[3]
Referències
- ↑ Charles Warren, "John Merven Carrère," in Hewitt, et al., Carrère & Hastings Architects, vol. 1, (New York, Acanthus Press: 2006).
- ↑ David Gray, Thomas Hastings, architect: collected writings, with a short biography (Boston, Houghton Mifflin), 1933.
- ↑ Hewitt, Lemos, Morrison, Warren, Carrère and Hastings Architects. (New York, Acanthus Press: 2006): 1–40.
Bibliografia
- Hewitt, Mark Alan; Kate Lemos, William A. Morrison, Charles D. Warren (2006). Carrère & Hastings, arquitectes. Nova York: Acanthus Press.ISBN 978-0-926494-42-8
- Ossman, Laurie; Ewing, Heather (2011). Carrère & Hastings, Les obres mestres. Rizzoli Estats Units.ISBN 978-0-8478-3564-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carrère & Hastings» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.