L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caritas romana

«Siete obras de misericordia» (en espanyol: caritat romana) és un exemplum sobre una dòna anomenada Pero, qui s'embarassa a propòsit d'ajudar alletant, a amagades, al seu pare, Cimón, un vell encarcerat i sentenciat a mort per inanició. En ser descoberts pel carceler, el seu gran acte de caritat impressiona tant als juges que decidixen lliberar al pare.[1] El conte apareix en Fets i dits memorables de Valerio Màxim presentat com un gran acte de pietas.

Caritas romana
Cimón i Pero (45-79 d. C.), fresca trobada en Pompeya. Museu Archeologico Nazionale vaig donar Napoli.
Sèt obres de misericòrdia (1607). Oli sobre llenç, 390 x 260 cm. Pio Monte della Misericòrdia, Nàpols.
Cimón i Pero per Hans Sebald Beham (1500-1550).
Caritas romana (c. 1612). Oli de 141 cm x 180 cm, de Peter Paul Rubens. Museu del Hermitage.
Cimón i Pero (c. 1630). Oli de 155 cm x 190 cm, de Peter Paul Rubens. Rijksmuseum.
Caritat romana, Cimon i Pero (1618-1624) de Dirck van Baburen, Galeria d'Art de York. Una segona versió d'esta composició, firmada per Jan Janssens, es conserva en el museu de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrit.

El tema ho arrepleguen numerosos artistes dels sigles XVII i XVIII, entre ells, Caravaggio, en el seu retaule de les Sèt obres de misericòrdia (1606/1607, encarregat per la confraria del “Pio Monte della Misericòrdia” en Nàpols.[2] Sobre l'iconografia, Caravaggio pot haver-se inspirat en el seu predecessor Perin del Vaga, la fresca de la qual de la Caritas romana va poder haver vist durant la seua estància en Gènova en 1605.

Rubens ho pinta en a lo manco dos ocasions, incloent el quadro Caritas romana (c. 1612) actualment en el Museu del Hermitage de San Petersburgo, i Cimón i Pero (1630), en el Rijksmuseum de Ámsterdam, pintura que va formar part de l'encàrrec de Carlos I d'Anglaterra per a decorar el Banqueting House del palau de Whitehall de Londres.

Per una atra part, el quadro Caritat romana (1618-28), de Dirck van Baburen, actualment en la Galeria d'Art de York,[3] ho reproduïx Vermeer en la seua obra Dòna assentada en un virginal (c. 1662-5), en la National Gallery de Londres.[4][5]


Un dibuix atribuït a Murillo (1617-1682), de 220 × 180 mm,[6] actualment en el Museu Boymans Van Beuningen de Róterdam correspon, supostament, a un quadro de l'artiste espanyol, La caritat romana, que va pertànyer a la colecció de Godoy, junt en la Venus de l'espill, de Velázquez, i les dos Majas (La maja nueta i La maja vestida) de Goya.[7] El quadro va ser destruït 1845 en l'incendi del Pennsylvania Academy of Fine Arts.[8] La caritat romana (c. 1690) d'un atre pintor espanyol, Pedro Camacho Felizes, es troba en el Palau de Guevara, Lorca (Múrcia).

Atres artistes que varen dedicar obres al tema inclouen a Charles Mellin, la Caritat romana del qual pintada cap a 1630 es coneix per dos versions conservades en els museus del Louvre i Ginebra,[9] Jean-Baptiste Deshays (1759),[10] Jean-Jacques Bachelier (1765), en l'Escola de Belles arts de París,[11] Louis Jean François Lagrenée (1765), Jacques-Antoine Beaufort (Museu de Belles arts de Bordeus), fidel al relat original,[12] i Jean-Baptiste Greuze que la seua La charité romaine (1767) es troba en el J. Paul Getty Museum i Johan Zoffany (1796) l'obra del qual es troba en la National Gallery de Victoria.


En el XX, el premi Nobel de Lliteratura, John Steinbeck, arreplega el tema de la dòna que oferix, com a acte de misericòrdia, el seu pit a un home famolenc en la seua novela The Grapes of Wrath (1939) quan al final, Rose, despuix de perdre al seu recent naixcut, oferix el seu pit a un desconegut que s'està morint de fam.[13]

Obres en el Museu del Prat

El Museu Nacional del Prat de Madrit té les següents obres dedicades a este tema:

Referències

  1. ↑ Trubowitz, Rachel (en anglés) Nation and Nurture in Seventeenth-Century English Literature, pp. 40-41. Oxford University Press, May 31, 2012. En Google Books. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  2. ↑ Ralf van Bühren, Caravaggio’s ‘Seven Works of Mercy’ in Naples. The relevance of art history to cultural journalism, en Church, Communication and Culture 2 (2017), pp. 63-87. Sobre l'interpretació de la Caritas romana en el quadro de Caravaggio, vore Bühren 2017, p. 72.
  3. ↑ (en anglés) [1] The Art Fund. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  4. ↑ (en anglés) «A lady at the virginals with a gentleman (‘The Music Lesson’).» The Royal Collection. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  5. ↑ Binstock, Benjamin (en anglés) Vermeer's Family Secrets: Genius, Discovery, and the Unknown Apprentice, pág. 139. Routledge, Mar 7, 2013. En Google Books. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  6. ↑ (en alemà) «Murillo, Bartolomé Esteban Perez: Caritas Romana.» Zeno.org. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  7. ↑ Harris, Enriqueta (en anglés) «A Caritas Romana by Murillo.» Journal of the Warburg and Courtauld Institutes Vol. 27, (1964), pp. 337-339. The Warburg Institute. Jstor. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  8. ↑ Cabanyes Bravo, Miguel. L'art espanyol fòra d'Espanya, pp. 323-5. Editorial CSIC - CSIC Press, 2003. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  9. ↑ Mellin, Charles, La Charite romaine, Portail dones collections dones musées de France, base Joconde.
  10. ↑ Porret, Michel i François Rosset (en francés) Li jardin de l'esprit: textes offerts à Bronislaw Baczko, pág. 39. Librairie Droz, 1995. En Google Books. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  11. ↑ Coes, Damien i Alessandro Vaig donar Profio (en anglés) D'unix scène à l'autre, vol.2, pp. 245-6. Editions Mardaga. En Google Books. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  12. ↑ «Chaarite romaine», Collections dones musées de France (joconde), Ministère de la Culture, Republique française.
  13. ↑ George, Stephen K. (en anglés) The Moral Philosophy of John Steinbeck, pp. 76-78. Scarecrow Press, 2005. En Google Books. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  14. ↑ Enciclopèdia online: «Crayer, Gaspar de.» Museu Nacional del Prat. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  15. ↑ Enciclopèdia online: «Camarón Bonanat, José.» Museu Nacional del Prat. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  16. ↑ Enciclopèdia online: «Palmerola, Ignacio.» Museu Nacional del Prat. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  17. ↑ Enciclopèdia online: «Solá, Antonio.» Museu Nacional del Prat. Consultat el 15 de febrer de 2015.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caritas_romana&oldid=1453060»