Anar al contingut

Carcinoscorpius rotundicauda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carcinoscorpius rotundicauda

El carranc ferradura de manglar (Carcinoscorpius rotundicauda), també conegut com a carranc ferradura de coa redona,[1] és una espècie de carranc ferradura, un artròpode quelicerado que es troba en aigües marines tropicals i salobres en Índia, Bangladés, la major part del surest asiàtic llevat Laos. També existir en Sri Lanka, Myanmar i Filipines, pero no hi ha registres que ho confirmen.[2] És l'única espècie del gènero Carcinoscorpius.[3]

La biologia, ecologia i patrons de reproducció de C. rotundicauda i les atres dos espècies de carranc ferradura asiàtic, Tachypleus gigues i Tachypleus tridentatus, no han segut tan ben documentades com les de l'espècie nortamericana Limulus polyphemus. Les quatre espècies existents de carrancs ferradura són anatómicamente molt similars, pero C. rotundicauda és considerablement més chicotet que els demés i l'única espècie a on la secció travessera de la coa (tèlson) és redonejada en lloc d'essencialment triangular.[4]

Descripció

Anatomia

Carranc de ferradura de manglar en el Parc Nacional de Bako, Malàsia

El pla corporal bàsic d'un carranc ferradura consta de tres parts: el prosoma, l'opistosoma i la coa (tèlson). El prosoma és la part frontal gran en forma de cúpula en el closca. El opistosoma és la closca atrassera més chicotet en espines en la vora. L'extensió atrassera que sembla un mechó és el tèlson, que comunament es descriu com la coa.[5] En la majoria de les espècies de Carranc ferradura, la secció travessera de la coa comunament és triangular, no obstant, el Carranc ferradura de manglar és l'únic en una coa redona, lo que ho distinguix del restant d'espècies.[4][6] Quan estan volteados cap a dalt, utilisen la seua coa per a donar-se el regrés i endreçar-se.[7]

El carranc ferradura de manglar és la més chicoteta de les quatre espècies vives de carrancs ferradura.[4] De la mateixa manera que les atres espècies, les femelles creixen més que els machos. En promig, en Malàsia peninsular, les femelles tenen entre 30.5-31.5 cm (12-12.4 plg) de llarc, inclosa una coa que medix aproximadament 16.5-19 cm (6.5-7.5 plg), i la seua closca (prosoma) és d'aproximadament 16-17.5 cm (6.3-6.9 plg) d'ample. En comparació, el promig per als hòmens és de 28-30.5 cm (11-12 plg) de llarc, inclosa una coa d'aproximadament 15-17.5 cm (5.9-6.9 plg), i la seua closca és d'aproximadament 14.5-15 cm (5.7-5.9 plg) d'ample.[8] Hi ha variacions geogràfiques significatives en el tamany, pero açò no seguix un patró clar de "Nort a Sur" o de "Este a Oest". Els de Bengala Occidental en l'Índia en promig són una miqueta més chicotets que els de Malàsia Peninsular, en un ample de closca d'al voltant de 16 cm (6.3 plg) i 14 cm (5.5 plg) en dònes i hòmens respectivament. En atres llocs, té un promig encara més menut, sent els més chicotets els reportats de les regions de Balikpapan i Belawan en Indonèsia, a on l'ample de la closca de les femelles és d'aproximadament 13 cm (5.1 plg) i en hòmens 11 cm (4.3 plg).[6] Les femelles més grans de l'espècie poden alcançar fins a 40 cm (15.7 plg) de llongitut, inclosa la coa.[4]

Poc comú entre els quelicerados, els carrancs ferradura tenen dos ulls composts. La funció principal d'estos ulls composts és trobar parella. Adicionalment, tenen dos ulls mijans, dos ulls laterals rudimentaris i un ull endoparietal en la seua closca i dos ulls ventrals ubicats en la part inferior de la boca. Els científics creuen que els dos ulls ventrals ajuden en l'orientació del carranc ferradura quan res.[4] Cada individu té sis parells d'apèndixs. El primer parell, els quelícers, són relativament chicotets i se situen davant de la boca. S'utilisen per a colocar aliments en ell. Els cinc parells de pates restants es coloquen a cada costat de la boca i s'usen per a caminar/espentar. Estos són els pedipalps (primer parell) i les pates empujadoras (els quatre pares restants).[4][6] La majoria dels apèndixs tenen garres rectes en forma de tijera, pero en els machos, el primer i segon parell de pates per a caminar tenen "tijeras" fortament ganchudas, que s'utilisen per a agarrar a la femella durant el emparellament.[6] Darrere de les seues cames hi ha brànquies de llibre. Estes brànquies s'utilisen per a la propulsió per a nadar i per a intercanviar gasos respiratoris.[4]

Distribució i hàbitat

Esta espècie es troba solament en Àsia al voltant de la regió del Indo-Pacífic Occidental, a on el clima és tropical o subtropical.[9] Estos carrancs de ferradura es poden trobar en tot el surest d'Àsia en aigües poc profundes en fondos arenencs suaus o extenses marismas. El carranc ferradura de manglar és bentopelágic i passa la major part de la seua vida prop o en el fondo d'un cos del seu hàbitat d'aigua salobre i pantanosa, com els manglars[9] d'a on obté el seu nom comú. Els científics han estudiat la distribució dels carrancs ferradura de manglars en Hong Kong específicament. Els investigadors varen notar la seua abundància en les plages d'Hong Kong abans de la forta disminució de la població en els últims dèu anys. En l'estudi, varen trobar una distribució desigual dels carrancs ferradura en tot Hong Kong, en una major abundància en les aigües occidentals. Prediuen que este desnivell es deu a l'hidrografia estuarina en les aigües occidentals, influenciada pel ric Perla. També varen trobar que el T. tridentatus pot coexistir en el mateix hàbitat que el carranc ferradura de manglar.[10]

Referències

  1. ↑ «Identification guide». Horseshoe Crab monitoring site. Consultat el 2018-06-27.
  2. ↑ Vestbo, Stine; Obst, Matthias; Fernandez, Francisco J. Quevedo; Intanai, Itsara(May 2018).«Present and Potential Future Distributions of Asian Horseshoe Crabs Determine Areas for Conservation».Frontiers in Marine Science.5(164): 1–16.doi:10.3389/fmars.2018.00164.
  3. ↑ «Carcinoscorpius». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology (2023). Consultat el 2023-01-21.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «About the Species». The Horseshoe Crab. Consultat el 2018-06-26.
  5. ↑ Helen M. C. Chiu; Brian Morton(2003).«The morphological differentiation of two horseshoe crab species, Tachypleus tridentatus and Carcinoscorpius rotundicauda (Xiphosura), in Hong Kong with a regional Asian comparison».Journal of Natural History.37(19): 2369–2382.doi:10.1080/00222930210149753.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Koichi Sekiguchi; Carl N. Shuster Jr (2009). «Limits on the Global Distribution of Horseshoe Crabs (Limulacea): Lessons Learned from Two Lifetimes of Observations: Àsia and America», Tanacredi, John T. (ed.). Biology and Conservation of Horseshoe Crabs, Springer, pp. 5–24. ISBN 978-0-387-89959-6.
  7. ↑ Kelvin K. P. Lim (2001). «Mangrove horseshoe crab, Carcinoscorpius rotundicauda, family Limulidae». A Guide to Mangroves of Singapore 1. Singapore Science Centre.
  8. ↑ T. C. Srijaya; P. J. Pradeep; S. Mithun; A. Hassan(2010).«A New Record on the Morphometric Variations in the Populations of Horseshoe Crab (Carcinoscorpius rotundicauda Latreille) Obtained from Two Different Ecological Habitats of Peninsular Malaysia».Our Nature.8(1): 204–211.doi:v8@i1.4329 10.3126/on. v8@i1.4329.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Carcinoscorpius rotundicauda, mangrove horseshoe crab». SeaLifeBase (2010). Consultat el 2011-04-23.
  10. ↑ Helen M. C. Chiu; Brian Morton (1999). «The distribution of horseshoe crabs (Tachypleus tridentatus and Carcinoscorpius rotundicauda) in Hong Kong», Brian Morton (ed.). Asian Marine Biology (vol. 16), Hong Kong University Press, pp. 185–196. ISBN 978-962-209-520-5.