Anar al contingut

Capsicum hunzikerianum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Capsicum hunzikerianum és una espècie del gènero Capsicum de les solanàcees, originària del surest de Brasil a on es troba selvat i és endèmic.[1] Va ser descrit per volta primera per Gloria I. Barboza & Luciano de Bem Bianchetti en 2005 d'un espècimen localisat en 1986[2] en una estreta zona de Mata Atlàntica de « Estação Biològica de Boracéia » (Brasil).[3][4]

Característiques

Capsicum hunzikerianum és un arbust glabro d'1 a 3 metros d'altura en poca ramificació, en nodos i en el que el talle està buit, sent els brots jóvens de color violáceo. Les fulles són generalment solitàries, rarament en parells i són de 3 a 4 voltes més llarc que ample, de ovadas a elíptiques, són coriàcees i descoloridas, part cònica i irregular en forma de falca, el marge llaugerament curvat. Les fulles són entre 9,5 i 20 cm de llarc i entre 2,5 i 7 cm d'ample. Els pecíols tenen una llongitut de 0,8 a 2 cm.[1][3]

En els brots de les branques es presenten de 2 a 3 flors. El tamany mig és d'entre 2 i 3,8 cm de llarc que els seus pedúnculs es dirigixen cap a dalt durant la floració o llaugerament doblats cap a avall despuix. El càliç en forma de copa és de 5,5 a 6,5 mm en el qual hi ha cinc dents que poden aplegar a dèu, són d'una llongitut de 2,5 a 4,5 mm. Els pétals en obrir-se formen la flor que és lobulada i tenen forma d'estrela en 10 a 14 mm de llarc i de 10 a 18  mm d'ample. Des de l'exterior, els pétals són d'un color blanc pur, l'interior en un color verdenc en taques violeta a púrpura en els lòbuls. L'interior del tubo de la flor de 6 a 8 mm de llarc i de 3,5 a 5 mm d'ample, casi triangular té taques de color groc verdoso. Els estams de 2 a 3 mm són groguencs. l'ovari és esfèric d'aproximadament 1 a 1,5 mm d'altura, l'estil gros al final, i de 5 a 6 mm de llarc. l'estigma en dos llavis.[1][3]

Des de la fecundació de les flors desenrollen una baya redona, llaugerament comprimida, en #picor al paladearlos, que són inicialment vert, que maduren a groguenc verdenc i cauen fàcilment de la planta. El tamany és major que en atres espècies selvades de 6 a 8 mm × 7 a 9 mm. En el frut, hi ha de dèu i vint llavors de color marró negrenc que tenen un tamany de 2,5 a 2,5 × 3 a 3,5 mm de gruixa i una grossa testa.[1][3]

Diferències en atres espècies de Capsicum

C. hunzikerianum és una espècie que es distinguix principalment per ser una de les majors plantes i tindre les flors més grans del gènero. L'adaptació als ambients pantanosos és molt inusual per al gènero. L'aspecte de la planta és similar als de l'espècie C. cornutum, lo que sugerix una estreta relació de l'espècie. Existixen diferències principalment en el tamany de la flor, els llocs i la total falta de pèls en C. hunzikerianum.[1][3]

C. hunzikerianum té en contrast en tots els Capsicum domesticats en cultiu, 13 pares cromosòmics en lloc dels 12 dels domesticats. Les investigacions de les espècies selvades i semi-selvades dels Capsicum brasilers varen mostrar que el número d'espècies en 13 parells de cromosomes és significativament major de lo que es creïa en un principi. Estos resultats es presenten en algunes de les fins ara no provades suposicions sobre l'història evolutiva dels gèneros Capsicum en qüestió. Eixemple, es creïa que el parell 13 de cromosomes causats per mecanismes tals com la fissió cèntrica (centric fission). No obstant, des de llavors, s'ha trobat que els 12 pares restants "originals" de cromosomes carixen de qualsevol característica que puga indicar una fissió cèntrica, per lo que esta teoria pot ser considerada com a incorrecta. Més be, ara resulta ser més provable que el grup d'espècies en 13 parells de cromosomes és l'original, mentres que en la creixent propagació de les espècies cap al nort un parell de cromosomes es pert en forma encara inexplicable. Les espècies en només 12 parells de cromosomes en conseqüència varen canviar la seua apariència, per eixemple predominantment per mig de la formació de fruts rojos. De la mateixa manera que en l'àrea de distribució original surest de Brasil es varen mantindre les condicions climàtiques constants, a on les espècies en 13 parells de cromosomes varen ser capaços de sobreviure, mentres que més al nort varen penetrar en especial les espècies en 12 parells de cromosomes.[3][5]

Hàbitat

C.hunzikerianum és una espècie molt diferent de les atres; esta espècie creix endèmica només en un àrea molt llimitada en zones molt humides pantanosas i de boires de la Mata Atlàntica en « Estação Biològica de Boracéia » en la proximitat de Biritiba-Mirim i Salesópolis.[1][2]

Taxonomia

Capsicum hunzikerianum va ser descrita en 2005 per Gloria I. Barboza & Luciano de Bem Bianchetti per mig d'un espècimen, que es va arreplegar en juny de 1986[2] i el treball va ser publicat en « Systematic Botany 30: 867. 2005. (Syst. Bot.) »[6][7]

Citologia
  • El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. friburgense que té 13 parelles de cromosomes (atres capsicum tenen 12)[8][9]
Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern[10] que deriva del vocable llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[12] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

hunzikerianum: epítet llatí, posat en honor de l'estudiós del gènero Capsicum Armant T. Hunziker.[13][14]

Referències i notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pepperfriends/capsicum-hunzikerianum.» (en portugués). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Isotype/capsicum-friburgense.» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Forzza, R. C. (2010). [1] (en Portugués).
  4. ↑ «Allegato/capsicum-en Brasil.» (en italià). Archivat des d'el meus%20documents/Downloads/Allegato_2.pdf original, el 12 d'agost de 2013. Consultat el 31 de decembre de 2015.
  5. ↑ «Three New Species of Capsicum Solanaceae and a Key to the Wild Species from Brazil» (en inglés).
  6. ↑ «Capsicum hunzikerianum» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.}
  7. ↑ «Capsicum hunzikerianum» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  8. ↑ «chileplanet.eu/Chili-anatomy-és» (en inglés, francés, espanyol, alemà). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  9. ↑ «igic.lab.uic.edu/papers/biosystematics» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  10. ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des de America.
  11. ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261 (en francés)
  12. ↑ Càpsula o caixa com vocablo llatí.[11]
  13. ↑ «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist. Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed), Species 2000: Reading, UK.» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
  14. ↑ «worldplants.webarchiv.kit.edu/ World Plants: Synonymic Checklists of the Vascular Plants of the World» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.

Bibliografia

  1. G.I. Barboza und L.D.B. Bianchetti: Three New Species of Capsicum (Solanaceae) and a Key to the Wild Species from Brazil. In: Systematic Botany, Band 30, Nummer 4, 2005, S. 863–871. doi:10.1600/036364405775097905
  2. Eduardo A. Moscone et al.: The Evolution of Chili Peppers (Capsicum – Solanaceae): A cytogenic Perspective. In: D.M. Spooner et al. (Hrsg.): Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 978-90-6605-427-1. S. 137–169.
  3. Pozzobon, M. T. 2006. Chromosome numbers in wild and semidomesticated Brazilian Capsicum L. (Solanaceae) species: Do x = 12 and x = 13 represent two evolutionary lines?. Bot. J. Linn. Soc. 151: 259–269.
  4. Moscone, I. A., M. Lambrou, A. T. Hunziker & F. Ehrendorfer. 1993. Giemsa C-banded karyotypes in Capsicum (Solanaceae). Pl. Syst. Evol. 186: 213–229.
  5. Moscone, I. A., J. Loidl, F. Ehrendorfer & A. T. Hunziker. 1995. Analysis of active nucleolus organizing regions in Capsicum (Solanaceae) by silver staining. Amer. J. Bot. 82(2): 276–287

Enllaços externs

Commons