Capsicum chinense
.jpg){kind=link}
Capsicum chinense és una de les cinc espècies domesticades de chiles o ajíes.[1] Varietats importants de Capsicum chinense inclouen el chile habanero (la més comuna), el ají panca i el ají rovina. Les varietats de ají panca i ají rovina es cultiven en Perú.
Depenent del país, també és conegut com ají, ají topito, chile congo, chocolate, chile porrón, ají chombo, i bondamanjak (en Antilles franceses).
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbácea o arbusto, ramificados, que alcancen un tamany de fins a 2,5 m d'alt. Les fulls són pecioladas, en pecíols 0,5-3 cm de llarc, solitàries o en parells, ovadas, de fins a de 12 cm de llarc i 4,5 cm d'ample i en àpiç acuminado, base cuneada o atenuada, escassament pubescentes. Les florés usualment per parells o més, rarament solitàries, en pedicel d'1-3 cm de llarc, cáliz de fins a 0,5 mm de llarc, corola de 5-7 mm de llarc, lobada fins a en ½ de la seua llongitut. El frut és una baya oblonga a globosa, groga a roja.[2]
Varietats
[editar | editar còdic]Chile habanero
[editar | editar còdic]El chile habanero és una de les varietats en major intensitat de sabor picante en tot el gènero Capsicum.[1] En l'actualitat en diversos països s'han obtingut diverses hibridacions de les quals s'han obtingut chiles menys picantes,[3] d'igual forma en els camps yucatecos la polinisació realisada per diversos insectes en els arbustos de diverses espècies de chile han donat com a resultat que en l'actualitat els "habaneros" siguen menys picantes i en aspectes semblants a atres varietats.
Els eixemplars inmaduros del chile habanero són de color vert, pero el seu color varia en la madurea. Els colors més comuns són anaranjados (semimaduros) i rojos (madurs), pero també existixen en colors blanc, marró, groc i rosats. Un habanero madur és típicament de 2-6 cm (1-2½ polzades) de llarc.
La majoria de habaneros es classifiquen entre 100 000-300 000 unitats de Scoville de picor (SHU). Fins fa poc, en el llibre Guinness de Récorts es reconeixia la varietat de habanero Savinas Roja, desenrollada per GNS Spices en el Sur de Califòrnia, com l'espècia "més picante del món" en 580 000 SHU; des de febrer de 2007 eixe títul va passar a recaure en el chile Naga jolokia en al voltant de 1 000 000 SHU, i en 2011, pel Trinitat Scorpion Butch T que aplega als 1 463 700 SHU.[4] I el Trinitat Scorpion va ser superat pel chile Carolina Reaper en 2012, ya que este pot aplegar a 2 220 000 SHU.[5] En 2023, el récort mundial va passar al Pepper X, també desenrollat per Ed Currie, en fins a 3 180 000 SHU segons Guinness World Records.[6][7][8] Com a referència, un pimentó Cayenne conté típicament de 30 000 a 50 000 SHU mentres que l'aerosol de pebre de la policia conté 5 300 000 SHU.
En Yucatán (Mèxic) es cullen aproximadament 1500 tonellades anuals de chile habanero, considerat ya com a part de la cultura tradicional culinària de Yucatán. Atres zones productores d'esta varietat de chile inclouen República Dominicana, Guatemala, Belize, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, i alguns estats d'Estats Units com Texas, Idaho i Califòrnia.
En alguns països del Carib, el chile habanero és utilisat com a ingredient en els menjars, preparat en salses d'acompanyament i en aplicacions medicinals.
Denominació d'orige del chile habanero en Mèxic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Chile habanero de Yucatán.
En Mèxic, els estats que produïxen dita varietat de chile són Baixa Califòrnia Sur, Sant Luis Potosí, Chiapas, Sonora, Tabasco i Veracruz, no obstant més del 50 % de la producció destinada als mercats nacional i internacional prové dels estats de Yucatán, Campeche i Quintana Rosegue. D'ahí que productors i autoritats de Yucatán en 2006 promogueren davant l'Institut Mexicà de la Propietat Industrial (IMPI) la denominació d'orige[9] en lo que únicament el chile habanero i els seus derivats (com són les salses) produïts en l'estat de Yucatán ostenten la denominació “chile habanero de Yucatán”. Despuix d'una controvertida discussió jurídica pel certificat de denominació d'orige, es va determinar, el 9 de setembre de 2009, que el habanero siga llegalment certificat en qualsevol dels estats de la península de Yucatán (Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán); per lo que duria el nom de "chile habanero de la península de Yucatán",[10] lo que va ocasionar protesta i inconformidad d'alguns sectors científics[11] i productors afectats.[12]
Ají panca
[editar | editar còdic]l'ají panca és junt en el ají groc (Capsicum baccatum) un dels ajíes més àmpliament usats en la gastronomia peruana. És més freqüent en els aderezos de la serra, com en el picante de cuy, també en plats com l'anticucho.
Ají rovina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ají llime.
El ají rovina és una varietat de Capsicum chinense en alt contingut de capsicina, molt apreciada en la gastronomia del Perú per a la preparació de ceviches pel seu aroma frutal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bosland, Paul W. (1996). Janick, J. (ed.). Capsicums: Innovative uses of an ancient crop (en en), Arlington, Virginia: ASHS Press, pp. 479-487.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTrop - ↑ «Nous chiles habaneros que no són tan picosos.»
- ↑ «Aussies grow world's hottest chilli» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2011. Consultat el 14 d'abril de 2011.
- ↑ «Hottest chili» (en anglés). Guinness World Records. Consultat el 11 de març de 2015.
- ↑ «The Pepper X chili dethrones the Carolina Reaper as the hottest chili in the world» (en anglés). Guinness World Records. Consultat el 8 de juliol de 2026.
- ↑ Pepper X is the new hottest pepper in the world, The Daily Meal, Los Angeles Claves. Recuperate le 15 de decembre de 2017.
- ↑ Saelinger, Tracy. «'World's hottest pepper' will make you choke, sweat and cry for mercy». Today, NBC News. Consultat el 17 de decembre de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ Chile habanero serà de la Península de Yucatán
- ↑ Deploran que un acort polític acabe en ampli treball científic. Es deu rebujar la nova solicitut sobre el habanero, opinen
- ↑ «enllace trencat a l'Internet Archive: El govern de Yucatán concreta el seu regal polític. Pert la seua primera denominació d'orige: la del chile habanero». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2009. Consultat el 28 de setembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum chinense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.