L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvi climàtic i ciutats

El canvi climàtic i les ciutats estan profundament relacionats. Les ciutats són un dels majors contribuents i provablement les millors oportunitats per a abordar el canvi climàtic.[1] Les ciutats són també una de les parts més vulnerables de la societat humana als efectes del canvi climàtic[2] i provablement una de les solucions més importants per a reduir l'impacte ambiental dels sers humans.[1][2] Més de la mitat de la població mundial es troba en les ciutats i consumix una gran part dels aliments i bens produïts fòra d'elles.[3] La ONU preveu que el 68% de la població mundial viurà en zones urbanes en 2050.[4] Per lo tant, les ciutats tenen una influència significativa en la construcció i el transport, dos dels principals contribuents a les emissions del calfament global.[3] Ademés, pels processos que creen conflictes climàtics i, s'espera que les zones urbanes creixquen durant les pròximes décades, estressant les infraestructures i concentrant a més persones empobrides en les ciutats.[5][6]


Per l'alta densitat i a efectes com el de l'illa de calor urbana, és provable que els canvis meteorològics deguts al canvi climàtic afecten en gran mida a les ciutats,[7] exacerbando els problemes existents, com la contaminació de l'aire, l'escassea d'aigua[8] i les malalties causades per la calor en les àrees metropolitanes. Ademés, ya que la majoria de les ciutats s'han construït sobre rius o zones costeres, estes solen ser vulnerables als efectes posteriors de la pujada del nivell de la mar, que provoquen inundacions costeres[7]:SPM-33 i erosió, i eixos efectes estan profundament relacionats en atres problemes migambientals urbans, com l'afonament i l'agotament dels acuífero.


Un informe del Grup de Liderage Climàtic de les Ciutats C40 descriu que les emissions basades en el consum tenen un impacte significativament major que les emissions basades en la producció dins de les ciutats. L'informe estima que el 85% de les emissions associades als bens d'una ciutat es generen fòra d'ella.[9] Les inversions en adaptació i mitigació del canvi climàtic en les ciutats seran importants per a reduir l'impacte d'alguns dels majors contribuents a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul: per eixemple, l'aument de la densitat permet la redistribució del use del sol per a l'agricultura i la reforestació, la millora de l'eficiència del transport i la ecologisació de la construcció (en gran part pel paper desmesurat del ciment en el canvi climàtic i a les millores en les pràctiques de construcció sostenible i la climatisació).En el passat més recent, l'aument de l'urbanisació també s'ha propost com un fenomen que té un efecte reductor en la taxa global d'emissions de carbono, principalment perque en l'urbanisació ve la destrea tècnica que pot ajudar a impulsar la sostenibilitat.[10] Les llistes de solucions d'alt impacte per al canvi climàtic solen incloure solucions centrades en les ciutats; per eixemple, el Proyecte Drawdown recomana vàries inversions urbanes importants, com la millora de l'infraestructura per a bicicletes,[11] la modernisació d'edificis,[12] la calefacció urbana,[13] el transport públic[14] i les ciutats transitables[15] com a solucions importants.

Per això, la comunitat internacional ha format coalicions de ciutats (com el Grup de Liderage Climàtic de les Ciutats C40 i l'ICLEI) i objectius polítics, com l'Objectiu de Desenroll Sostenible 11 ("ciutats i comunitats sostenibles"), per a activar i centrar l'atenció en estes solucions.

Emissions

Les ciutats alberguen la mitat de la població mundial, consumixen dos terços de l'energia i el 70% dels recursos naturals, i contribuïxen en més del 70% de les emissions mundials de CO2. Les ciutats i les regions també són especialment vulnerables als perills i la contaminació relacionats en el clima. El perill climàtic i la contaminació també afecten de forma desproporcionada als pobres, aumentant la desigualtat. Ya que la mitat de la població mundial residix en zones urbanes, es produirà un aument de l'us de l'energia que comporta el canvi climàtic. Un d'ells serà l'aire acondicionat, ya que com el canvi climàtic ve acompanyat de temperatures més altes, moltes persones escomençaran a necessitar més sistemes de refrigeració, per lo que açò es traduïx en més aire acondicionat i models més nous de sistemes de refrigeració. Encara que cada volta més persones viuen en ciutats, lo que pot provocar escassea, les ciutats emeten menys carbono que les zones rurals, ya que el tamany de les cases és menor, s'utilisa més la calefacció de gas en lloc del propà, s'utilisa menys el transport en combustible de carbono i més persones compartixen espais comuns com lavaderos i cuines. Encara que les ciutats creen alguns problemes, és important donar-se conte de que la major densitat de població genera menys emissions de carbono, lo que beneficia al canvi climàtic.[16][17]

Camp d'estudi

La perspectiva de l'investigació sobre les ciutats i el canvi climàtic es va iniciar en la década de 1990, quan la comunitat internacional va escomençar a ser cada volta més conscient de les possibles repercussions del canvi climàtic.[18] Els especialistes en estudis urbans Michael Hebbert i Vladmir Jankovic sostenen que este camp d'investigació va sorgir d'un conjunt més ampli d'investigacions sobre els efectes del desenroll urbà i la vida en el mig ambient que va escomençar ya en la década de 1950.[18] Des de llavors, l'investigació ha indicat les relacions entre el canvi climàtic i l'urbanisació sostenible: l'aument de l'ocupació en les ciutats reduïx la pobrea i aumenta l'eficiència.[19]


La Ret d'Investigació del Canvi Climàtic Urbà del Institut de la Terra de l'Universitat de Columbia ha publicat dos evaluacions internacionals.[20] La primera d'elles (ARC3.1) es va publicar en 2011,[21] i la segona d'elles (ARC3.2) es va publicar en 2018.[20] Estos documents actuen com a resums acadèmics sobre esta matèria de forma similar als informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. S'està elaborant un tercer informe des de 2020.[22]

Les ciutats com a laboratoris

Les ciutats són un bon objecte d'estudi perque poden invertir molt en polítiques experimentals a gran escala que podrien aplicar-se en atres llocs (com les pràctiques alvançades de planificació urbana de Sant Diego, que podrien aplicar-se en atres llocs d'Estats Units).[23][24] Varis estudiosos aborden esta qüestió de diferents maneres, pero descriuen este entorn de "laboratori urbà" per a provar una gran varietat de pràctiques.[25][24] Per eixemple, el llibre Life After Carbon documenta una série de ciutats que actuen com "laboratoris urbans d'innovació climàtica".[26] Estes ciutats com a laboratoris oferixen una forma eficaç de detectar el canvi climàtic observant els efectes de l'efecte hivernàcul en les teulades, els arbres dels carrers i atres variables ambientals dins d'un entorn urbà.[27] Este método d'observar els efectes de les ones de calor en les ciutats oferirà una forma d'enfrontar-se al problema de l'efecte de la calor, el qual serà resolt per les ciutats en el futur.[27]

Impacte en la salut

S'ha observat que el canvi climàtic ha causat un impacte en la salut humana i en els mijos de vida en els entorns urbans. En estos, les ciutats es veuen afectades per múltiples riscs climàtics i no climàtics que magnifiquen els danys causats a la salut humana. Per eixemple, les ones de calor s'han intensificat en les ciutats per la combinació de múltiples factors que se sumen al canvi climàtic. L'impacte sobre la salut humana en els entorns urbans és més profunt en els residents urbans marginats econòmica i socialment.[28]:SPM-11


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Climate change and cities: a prime source of problems, yet key to a solution (in (en-GB)), The Guardian (19 de novembre 2015).
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cities: a 'cause of and solution to' climate change» (en en).
  3. ↑ 3,0 3,1 “Summary for Urban Policymakers – What the IPCC Special Report on 1.5C Means for Cities” (1 de novembre 2018). doi:10.24943/scpm.2018.
  4. ↑ «68% of the world population projected to live in urban areas by 2050, says UN | UN DESA | United Nations Department of Economic and Social Affairs».
  5. ↑ «With people crowding into urban areas, how ca cities protect themselves against climate change?» (en en).
  6. ↑ Abrahams, Daniel. “Conflict in abundance and peacebuilding in scarcity: Challenges and opportunities in addressing climate change and conflict” (en). World Development 132: 104998. doi:10.1016/j.worlddev.2020.104998.
  7. ↑ 7,0 7,1 <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: SPM-33  «Summary for Policymakers», Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, IPCC / Cambridge University Press.
  8. ↑ “A Probabilistic Approach for Characterization of Sub-Annual Socioeconomic Drought Intensity-Duration-Frequency (IDF) Relationships in a Changing Environment” (en) . Water 12 (6): 1522. doi:10.3390/w12061522.
  9. ↑ The Future of Urban Consumption in a 1.5 C World, Grup de Liderage Climàtic C40.
  10. ↑ “A semi-parametric panel data analysis on the urbanization-carbon emissions nexus for OECD countries” . Renewable and Sustainable Energy Reviews 48: 704–709. doi:10.1016/j.rser.2015.04.046.
  11. ↑ «Bicycle Infrastructure ProjectDrawdown ClimateSolutions» (en en).
  12. ↑ «Building Retrofitting ProjectDrawdown ClimateSolutions» (en en).
  13. ↑ «District Heating ProjectDrawdown ClimateSolutions» (en en).
  14. ↑ «Public Transit ProjectDrawdown ClimateSolutions» (en en).
  15. ↑ «Walkable Cities ProjectDrawdown ClimateSolutions» (en en).
  16. ↑ “Location matters: Population density and carbon emissions from residential building energy use in the United States” . Energy Research & Social Science 22: 137–146. doi:10.1016/j.erss.2016.08.011.
  17. ↑ «Innovative Urban Water Management as a Climate Change Adaptation Strategy: Results from the Implementation of the Project "Water Against Climate Change (WATACLIC)"».Improving Urban Environments.Apple Academic Press.
    175–196.doi:10.1201/b20723-16.
  18. ↑ 18,0 18,1 “Cities and Climate Change: The Precedents and Why They Matter” (en) (19 d'abril de 2013). Urban Studies 50 (7): 1332–1347. doi:10.1177/0042098013480970.
  19. ↑ “CO2 emissions and poverty alleviation in China: An empirical study based on municipal panel data” (en) . Journal of Cleaner Production 202: 883–891. doi:10.1016/j.jclepro.2018.08.221.
  20. ↑ 20,0 20,1 Climate change and cities : second assessment report of the Urban Climate Change Research Network, Rosenzweig, Cynthia, Solecki, William, Romero Lankao, Patricia, Mehrotra, Shagun, Dhakal, Shobhakar, Ibrahim, Somayya Ali., Cambridge, United Kingdom. OCLC 957504429. ISBN 978-1-316-60333-8.
  21. ↑ Climate Change and Cities: First Assessment Report of the Urban Climate Change Research Network, Cambridge: Cambridge University Press. doi:10.1017/cbo9780511783142. ISBN 978-1-107-00420-7.
  22. ↑ «ARC3.3 Author Nominations». Center for Climate Systems Research (CCSR).
  23. ↑ Mur, David G. Victor and Mark (22 d'octubre de 2020). «Cities llaure pledging to confront climate change, but llaure their actions working?» (en en-us).
  24. ↑ 24,0 24,1 “Living laboratories for sustainability: Exploring the politics and epistemology of urban transition” (1 de novembre 2011). doi:10.4324/9780203839249-17.
  25. ↑ “Urban Living Labs : Towards an Integrated Understanding of Their Key Components” (1 de novembre 2019). Technology Innovation Management Review 9 (3): 50–62. doi:10.22215/TIMREVIEW/1224.
  26. ↑ «Urban Climate Innovation Laboratories» (en en-us). Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2023.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Urban Climate Lab».
  28. ↑ «Summary for Policymakers».
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canvi_climàtic_i_ciutats&oldid=1425923»