Cantona
Cantona és un important lloc arqueològic ubicat en l'orient de Mèxic, específicament en l'estat de Pobla, prop de la frontera en l'estat de Veracruz.
Va ser una de les ciutats mesoamericanas en major grau d'urbanisació, provablement fundada cap al final del periodo preclásico tardà. L'época del seu major apogeu correspon al periodo epiclásico, és dir, al periodo en el qual Teotihuacán va deixar de ser el principal centre de poder en la regió del Altiplano Central i menuts estats regionals rivalizaban entre sí pel control de les distintes rutes de comerç. Cantona va ser un d'estos centres regionals, i controlava els recursos de la Serra Mare Oriental.[1]
Assentada sobre un malpaís, la ciutat va basar la seua economia en la seua posició estratègica per a supervisar el trànsit pel entanque de Serdán, aixina com en l'extracció, l'artesania i el comerç d'obsidiana. Es considera un dels centres urbans més grans descoberts a la data en Mesoamérica. Les ruïnes inclouen una ret de camins de més de 500 carrers adoquinar, més de 3 mil patis individuals o residències, més de 24 jocs de pilota i una acrópolis molt elaborada en molts edificis i temples ceremoniales.[2] Cantona va ser abandonada despuix de les invasions chichimecas en el XI.
Història del lloc
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Henri de Saussure va poder haver-la descobert en 1855. Nicolás León Calderón, en base en lo publicat per Saussure, va visitar la zona a principis de el XX i va fer una completa descripció de les estructures.[3]
En 1938, Paul Gendrop va visitar el lloc i va determinar que Cantona ocupa una extensió de 15 quilómetros quadrats i va opinar que hi havia numerosos recints rectangulars de 20 a 30 metros de llarc per 12 a 20 metros d'ample, delimitats per grosses parets de pedra, prou rectes i ben conservades.[3]
En 1958, Eduardo Noguera va fer estudis tentativos de la ceràmica i construccions i l'ubica, cronològicament, en el periodo Preclásico (200 a 100 a. C.), lo que coincidix en l'informació de llavors.[3]
En 1980, en base en fotografies aérees, l'arqueòloga Diana López de Molina va fer un croquis del lloc i es varen fer sondejos estratigráficos, per a propondre una cronologia tentativa a l'ocupació de la zona.cita requerida Els estudis fan supondre que esta ciutat prehispánica va ser ocupada des del Preclásico Superior (200 a. C.) fins al Clàssic Primerenc (0 a 200 d. C.), la qual cosa faria d'ella una de les ciutats més antigues de Mèxic.[3]
L'auge de Cantona provablement va ocórrer entre els anys 600 i 1000 d. C., i coincidix en la caiguda de les principals urbs de l'horisó Clàssic. Existixen opinions de que va poder haver afectat a Teotihuacán, en obstruir rutes de comerç de la costa al Altiplano.[3]
El lloc
[editar | editar còdic]
El lloc consistix en múltiples patis (50 x 40 metros i més grans); s'han trobat llocs de treball (obsidiana i pedrera), lo que establix una divisió i especialisació del treball dels seus habitants. D'acort en García Cook, la població civil provablement va habitar les zones baixes, la gent en algun ranc social les intermiges, i la classe superior va habitar la part superior, a on s'ubiquen els temples, jocs de pilota i vivendes.[3]
Existixen evidències que sugerixen que els patis eren llocs de residència per a grups familiars; hi ha una gran cantitat, en el sector V hi ha 620 patis i 997 montículs. En l'arquitectura no existix restants d'estuc, provablement es va usar argila (fanc) per a unir la roca volcànica; també es va usar la tècnica de sobrepondre pedra, per a construir les bardas, carrerons, plataformes i atres estructures. El lloc té dos grans calçades prehispánicas (més d'1 km); estes avingudes estan emmarcades per alts i grossos murs fets de pedra volcànica, ademés de carrers d'accés a patis i àrees ceremoniales, lo que va permetre control d'accessos; esta ciutat-fortalea té un fos perimetral de protecció contra intrusos.[3]
S'han localisat estructures ceremoniales, com a jocs de pilota, hi ha més de 24; dotze d'ells tenen un estil especial (denominat “tipo Cantona”), integrat per estructures alineades, en piràmides, places, altars i atres estructures.[3]
Per les seues característiques i el tamany, s'estima que Cantona va poder haver segut una de les ciutats més urbanisada en el fins ara conegut món mesoamericano prehispánico.
La superfície de l'assentament prehispánico ocupa uns 12 km², distribuïts en tres unitats, de les quals, la major és la del sur, en cinc km² de superfície. En Cantona han segut descoberts vintiquatre canches de joc de pilota, més que en cap atra ciutat mesoamericana aixina com una série de chicotetes piràmides. La mina d'obsidiana de Saragossa es troba prop. Posseïx una acrópolis, elevada sobre el restant de la ciutat en la que varen ser construïts els principals edificis de la ciutat. Ahí residia l'èlit gobernant i els sacerdots, i es trobaven els temples de les deidades més importants dels seus ocupants.
S'ha fet poc treball arqueològic d'investigació i rescat en el lloc, i provablement solament es pot vore prop del 10 per cent, tal volta menys. Existixen opinions que asseguren que únicament s'ha rescatat l'1 per cent.[4]
Estos importants edificis varen ser fets per mig de roca gravada; per a erigir-la, es va posar una pedra damunt d'atres sense cobertura d'estuc o Morter usat en la seua construcció. S'estima que va tindre una població d'aproximadament 80,000 habitants durant el pico del seu poder. Depenia de comerç i intercanvi en atres zones. Existien alguns esforços agrícoles. Semblava existir un pla urbà molt ben definit i carrers amuralladas interconectando totes les àrees de la ciutat. El carrer principal, cridada Carrer Primer, té 563 metros de llongitut. Es veu molt similar a lo que va poder ser fa 1,000 anys. Esta ciutat lluntana està rodejada per terrenys secs i àrits i en moltes facendes velles. La ciutat va ser abandonada 300 anys abans de l'arribada dels espanyols. Es creu que va ser poblada pels Toltecas.[2]
Orige
[editar | editar còdic]Encara és un misteri quin cultura va construir i va habitar esta ciutat, encara que es pensa que la seua principal activitat econòmica provablement era la fabricació d'artículs d'obsidiana i el seu comerç, per tractar-se d'un material molt codiciat. S'han identificat 27 canches de joc de pilota.[4]
La ciutat en general és asimètrica, una característica que fa d'ella una urbs única en Mesoamérica. Es pensa que va tindre llimitacions d'aigua, la qual cosa no va impedir el desenroll impressionant d'esta ciutat. La Plaça de la Fertilitat, cridada aixina per les escultures fàliques descobertes (hi ha dos astrals votivas), és considerada una important troballa. S'estima que la caiguda de Cantona va ocórrer entre 950 al 1000, i que en 1100 va ser abandonada totalment. Es desconeixen les causes de l'abandó d'esta ciutat.[4]
Sobre el nom
[editar | editar còdic]Les controvèrsia sobre l'orige d'este lloc escomencen en el nom. Oficialment es coneix com Cantona, regionalment inclús com Caltonac, que semblara provindre del náhuatl calli, casa, i tōnatiuh, sol, "casa del sol".[5] Esta etimologia és improvable, no obstant, ya que contravé les normes llingüístiques del náhuatl.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Day, p. 73.
- ↑ 2,0 2,1 Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Suárez Cruz, Sergio
- pàgina web Cantona.Consultat el setembre del 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Consultat el Sept. 2010.
- ↑ Arqueologia Mexicana. «Exposició compendia més de 20 anys de treball arqueològic en Cantona, Pobla». Raïls S.A de C.V. Consultat el 23 de decembre de 2019.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]García Cook, Ángel; Beatriz Leonor Merino Carrión (1998). Cantona: urbs prehispánica en el Altiplano Central de Mèxic. Latin American Antiquity, 9:191-216.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantona.- Cantona, the Fortifed City
- Cantona Archaeological Ruins Visita de George & Audrey Delange
- [1]
- Archivat el 9 de octubre de 2018 archivat en Wayback Machine. Cantona en la pàgina del INAH
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Jaciments arqueològics de Mesoamérica
- Cultures precolombinas de Mesoamérica
- Jaciments arqueològics de l'estat de Pobla
- Ciutats prehispánicas de Mèxic
- Bens inscrits en la Llista Indicativa de Mèxic
- Monuments històrics i arqueològics de Pobla
- Jaciments arqueològics de la cultura olmeca
- Localitats establides en el sigle VII a. C.
- Municipi de Tepeyahualco
- Patrimoni de l'Humanitat