Anar al contingut

Canastra de fòc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canastra de fòc.

Un canastra de fòc és un cesto de ferro en el que es pot cremar llenya per a fer una foguera. Les canastres de fòc s'utilisen des de l'antiguetat principalment per a allumenar i calfar habitacions.[1] Hui en dia, s'utilisen en major freqüència en una zona de jardí a l'aire lliure com calfador de pati o barbacoa para exteriors. La canastra de fòc s'utilisa principalment per a contindre llenya o un atre combustible i està destinada a oferir protecció contra incendis.[2]

La cistella en sí consistix en un recipient d'acer o ferro resistent a la calor en parets laterals altes esguitades de grans obertures en forma de malla o reixeta, en un recipient davall per a arreplegar les cendres.[3]

Una canastra de fòc és similar a un brasero i, a sovint, s'utilisa no només com a font de calor sino també per a cuinar o torrar aliments.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Llum de palanca de Skagen en Skagen: de 1627 a 1747 s'alçaven canastres de fòc en un braç de palanca.

Durant l'Edat Mija s'utilisaven canastres de fòc plenes de sofre per a repelir la pesta negra.[4]

Ademés de les seues funcions d'allumenament i calefacció, les canastres de fòc tenen una àmplia varietat d'usos. Abans de les capoladores de documents, la canastra de fòc s'utilisava àmpliament per a cremar documents secrets, i les canastres de fòc es troben en major freqüència en un jardí per a obtindre calor i llum.[3] La baliza situada en la part alta del castell de Altenburg en Bamberg servia per a comunicar en el veí castell de Giechburg.[3]


Històricament, les canastres de fòc s'utilisaven en els fars, com el Far Blanco de Skagen,[5] com a far.[6] En el XVI, Federico II va ordenar la construcció de balizas en Skagen, Anholt i el far de Kullen per a marcar la ruta principal a través d'aigües daneses des del Mar del Nort fins al Bàltica.[7] Estes «llums basculants» o «llanternes basculants» () eren cistelles per al fòc penjades d'una basculant. En Skagen, el vippefyr actual és una reproducció de l'original, que data de 1626.[8]

Heràldica

[editar | editar còdic]

Una canastra de fòc és una figura heràldica poc comuna en heràldica. Un atre nom en Alemània és «cistella d'alquitrà»,[9] o «cistella de palla».[10]

Es distinguix entre dos representacions: en l'escut i/o en l'escut superior només es mostra la cistella per al fòc buida o la cistella en flames ardint. S'utilisen tots els colors heràldics, pero el negre i els metals són els més utilisats. Les flames són en la seua majoria roges. Les variacions i les formes i posicions especials deuen mencionar-se en la descripció de l'escut d'armes. La ciutat de Becherbach utilisa en la seua escut d'armes la cistella de fòc, procedent dels térmens alquitrà i cistella.

Un berrente és una canastra per al fòc colocada sobre un poste.[11]

  • Canastra de fòc de l'escut d'armes de la comunitat alemana de Becherbach.
    Canastra de fòc de l'escut d'armes de la comunitat alemana de Becherbach.
  • Escut d'armes de la família noble prusiana Proeck.
    Escut d'armes de la família noble prusiana Proeck.
  • La família Seuter de Württemberg duyen una canastra d'or en el seu escut i l'escut d'armes superior.[12]
    La família Seuter de Württemberg duyen una canastra d'or en el seu escut i l'escut d'armes superior.[12]
  • Escut d'armes de l'Ajuntament de Wolverhampton en una canastra de fòc en brots en la cimera.
    Escut d'armes de l'Ajuntament de Wolverhampton en una canastra de fòc en brots en la cimera.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Guhl, Ernst; Koner, Wilhelm (1864). «1. Hälfte: Griechen.», Dones leben der Griechen und Römer, nach antiken bildwerken dargestellt (en de), Berlín: Weidmann, p. 169.
  2. ↑ «Anlegen und Betreiben offener Feuer (gemäß der §§ 2 und 10 der Gefahrenabwehrverordnung der Stadt Trobe (Saale))» (en de). trobe.de. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 2020-11-21.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Baix finden Sie die passende Feuerschale für Ihren Garten» (en de). T-Online. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2020. Consultat el 2016-10-09.
  4. ↑ «The Rise of Miasma» (en en). The Death Scent Project.
  5. ↑ «Det Hvide Fyr i Skagen» (en dona). Donen Store Danske. Consultat el 2013-11-09.
  6. ↑ «Lighthouse Lamps Through Clave by Thomas Tag» (en en). United States Lighthouse Society. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2018. Consultat el 1 de setembre de 2023.
  7. ↑ Hahn-Pedersen (Abril de 2003). «Reports on Baltic Lights – Denmark», Baltic Siga Identity: Common Siga – Common Culture?, Gdańsk: Polish Maritime Museum in Gdańsk, p. 81. ISBN 83-919514-0-5.
  8. ↑ Holland, F. Ross (1988). America's lighthouses: an illustrated history, Nova York: Dover, p. 3. ISBN 978-0486255767.
  9. ↑ Gritzner, Maximilian (1888). Großés und allgemeines Wappenbuch (en de), BoD – Books on Demand, p. 131. ISBN 978-3-368-46344-1. «Plate XXVIII Figure 7»
  10. ↑ Kneschke, Ernst Heinrich (1856). Die Wappen der deutschen freiherrlichen und adeligen Familien in genauer vollständiger und allgemein verständlicher Beschreibung (en de), Leipzig: T.O. Weigel, p. 363.
  11. ↑ «Cresset». Victoria and Albert Museum. Consultat el 2012-09-05. «Clic "More information" tab»
  12. ↑ von Hefner (1857). Die Wappen dones Württemberger Adels, Nuremberg: Bauer and Raspe, p. 12. «placa 14, image 9»


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canastra_de_fòc&oldid=1369757»