Es diu protecció contra incendis al conjunt de mides que es disponen en els edificis per a protegir-els contra l'acció del fòc d'un incendi. Els incendis duen com a conseqüència pèrdues materials, bens o en el pijor dels casos les vides dels humans.
En este artículo de copyedit, de referències adicionals, de wikificar se detectaron varios problemas.Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Generalment, en elles es tracta de conseguir tres fins:
Salvar vides humanes
Minimisar les pèrdues econòmiques produïdes pel fòc.
Conseguir que les activitats de l'edifici puguen recomençar-se en el determini de temps més curt possible.
La salvació de vides humanes sol ser l'únic fi de la normativa dels diversos estats i els atres dos els imponen les companyies de segurs rebaixant les pòlisses quant més apropiats siguen els mijos.
Les mides fonamentals contra incendis poden classificar-se en dos tipos:
Mides passives: Es tracta de les mides que afecten al proyecte o a la construcció de l'edifici, en primer lloc facilitant l'evacuació dels usuaris presents en cas d'incendi, per mig de camins (passadiçs i escalas) de suficient amplitut, i en segon lloc retardando i confinant l'acció del fòc per a que no s'estenga molt corrents o es pare abans d'invadir atres zones.
Mides actives: Fonamentalment manifesta en les instalacions d'extinció d'incendis.
Per a conseguir una fàcil ràpida evacuació dels ocupants de l'edifici, les diverses normatives determinen l'ample mínim dels passadiços, escals i portes d'evacuació, les distàncies màximes a recórrer fins a aplegar a un lloc segur, aixina com disposicions constructives (obertura de les portes en el sentit de l'evacuació, escals en pasamanos, etc). També s'establixen recorreguts d'evacuació protegits (passadiços i escalas), de modo que no solament tenen parets, sol i sostres resistents a l'acció del fòc, sino que estan decorats en materials incombustibles. Les disposicions apleguen a determinar que un tram d'escals tindrà un mínim de tres escalons, per a evitar caigudes.
Per a retardar l'alvanç del fòc es dividix l'edifici en sectors d'incendi de determinats tamanys màxims, sectors llimitats per parets, sostre, sol i portes d'una certa resistència al fòc. En l'evacuació, passar d'un sector a un atre, és aplegar a un lloc més segur. Tot edifici, complet, ha de ser també un sector d'incendi per a evitar que el fòc passe als edificis confrontants. Els tècnics de bombers agrupats en la APTB (Associació professional de tècnics de bombers) insistixen que, en cas d'incendi, és important tancar-li les portes al fòc per a evitar la seua propagació. De fet, són molt ilustratives les proves realisades per tècnics d'extinció en el que es veu com se salven persones que es varen refugiar en les seues habitacions en la porta tancada, mentres que el restant de la vivenda era arrasada per complet.[1]
Se sap que Nerón, quan va reconstruir Roma despuix de l'incendi, va obligar a que les amijanadores de les cases anaren de pedra, per a evitar que en lo futur es repetira un desastre aixina. És la primera notícia que es té de l'establiment d'alguna cosa semblant a lo que ara es coneix com "sectors d'incendi".cita requerida
En cas d'instalar aire acondicionat, es recomana que tinga filtre HEPA de partícules, el qual seria beneficiós contra les partícules del fum.
Per mig de detectors automàtics (de fums, de flames o de calor, segons les matèries contingudes en el local) o humans i manuals (timbres que qualsevol pot pulsar si veu un conat d'incendi).
Alerta i senyalisació:
Es dona avís als ocupants per mig de timbres o megafonia i se senyalen en lletrers en color vert (a voltes lluminosos) les vies d'evacuació. Alguns timbres inclouen mensages de veu pre-gravats per a millorar la claritat i l'efectivitat de l'avís. Hi ha lletrers de color encarnat senyalant les eixides que no servixen com a recorregut d'evacuació. També deu haver un sistema d'allumenament mínim, alimentat per bateries, que permeta aplegar fins a l'eixida en cas de fallo dels sistemes d'allumenament normals de l'edifici.
Els sistemes automàtics d'Alerta s'encarreguen també d'avisar, per mijos electrònics, als bombers. En els demés casos deu encarregar-se una persona per teléfon.
Per una atra part, i en l'edificació de mijana a gran altura, és àmpliament utilisat el método de presurisació de les caixes d'escalas a fi de mantindre una pressió estàtica molt superior a l'existent en els passadiços dels pisos. Este artificio és necessari per a que els fums a alta temperatura no es desplacen cap a l'interior de les escals, lloc destinat a la expedita evacuació dels ocupants de l'edifici, ademés d'evitar un possible efecte de tovera per la menor densitat pròpia dels fums, lo que provocaria una acceleració en la propagació de l'incendi i el seu difícil maneig. Este método de presurisació es realisa per mig de ventiladors industrials de tipo axial, de gran cabal, que generen una circulació des de la part inferior de l'edificació fins a un respirader superior. cal recordar que per a que este método surtir, les portes tallafoc deuen mantindre's tancades sent per a això lo més apropiat les portes pivotantes.[4]
↑Ministeri de Treball i Assunts Socials[2] Real Decret 2267/2004, de 3 de decembre, pel que s'aprova el Reglament de seguritat contra incendis en els establiments industrials.] BOE núm. 303 de 17 de decembre Espanya [5-2-2008]
