Estufador d'incendis

Els estufadors automàtics o regadores automàtics són un sistema d'extinció d'incendis. Generalment formen part d'un sistema contra incendi basat en una reserva d'aigua per al suministrament del sistema i una ret de canonades de la qual són elements terminals. Per lo general s'activen en detectar els efectes d'un incendi, com l'aument de temperatura associat al fòc.

Estufador automàtic contra incendis o Sprinkler.

Construcció

Els estufadors automàtics disponen d'un orifici per a l'eixida de l'aigua, un mecanisme de dispar i un deflector per a convertir la chorrada d'eixida en una rosada d'aigua per la zona a on hi haja fòc d'incendi.

El dispar de l'estufador pot fer-se per dos mecanismes: per un element termosensible o per un detector d'incendis:

Element termosensible

En este tipo d'estufador, la chorrada té un tapó que impedix l'eixida de l'aigua i un dispositiu de lliberació del tapó el mecanisme de dispar en este cas és un dispositiu per a lliberar el tapó, que consistix en un element termosensible que està dissenyat per a destruir-se a temperatures predeterminades, provocant de forma automàtica la lliberació del tapó i l'eixida d'una chorrada d'aigua polvorisada, que deu extinguir el fòc just en la zona a on este s'ha iniciat. Este dispositiu pot ser de dos tipos:

Archiu:Sprinkler045. CAPS 0

Vista lateral d'un estufador desmontat, sense bulbo ni fusible.

• Fusible de dispar. El tapó es manté en posició per un mecanisme format per dos plaques metàliques unides en una soldadura, en un punt de fusió cuidadosadament calibrat. En un incendi, el calor generat ablanix la soldadura, fent que la pressió de l'aigua que actua sobre el tapó desarme el sistema i faça botar el tapó, permetent l'eixida del líquit. L'aigua ix per l'orifici i incidix contra una làmina, dissenyada per a distribuir la chorrada a manera de pluja (deflector). Cada estufador conta en el seu propi fusible, per lo que solament es dispararan aquells estufadors que estiguen en la zona d'influència de l'incendi.

• Bulbo termosensible. En els estufadors més senzills, un bulbo de vidre manté el tapó en el seu lloc i conté en el seu interior un líquit que no ompli el bulbo, quedant un espai lliure. Quan el calor d'un fòc actua sobre el bulbo, el líquit hervir i la pressió del vapor trenca el vidre, llibera el tapó i llavors l'aigua a pressió, continguda en la ret de canonades contra incendis, descàrrega i aboca sobre el deflector que la polvorisa formant una chorrada d'aigua nebulizada.

Estos processos poden tardar més o menys depenent de la taxa de lliberació de calor circumdant a l'estufador, de la distància entre l'estufador i el sostre, de la distància entre l'estufador i el pis, de l'inclinament del sostre i d'atres factors que han segut àmpliament estudiats per la NFPA (National Fire Protection Association), UL (Underwriters Laboratories), FM (Factory Mutual), entre atres organismes d'investigació i desenroll en sistemes contra incendi.

Dispar per detector d'incendis

Atre modo d'activar l'estufador és en un detector d'incendis associat, que obri el tancament de l'estufador, que en este cas és una electroválvula (vàlvula solenoide) quan es produïx un fòc en l'àrea protegida per l'estufador (al mateix temps que dona l'alarma d'incendi). La ventaja d'este sistema és que, una volta apagat el fòc, es talla l'eixida d'aigua i, si es revivara, es torna a obrir. En el sistema d'element termosensible, faria falta que algú tanque la clau d'alimentació o els danys causats per l'aigua podrien superar als causats pel fòc.

Una atra ventaja del sistema és que el dispar es pot produir per detecció de fums o per detecció de l'ionisació de l'aire, ya que existixen detectors d'incendi d'estos extrems, mentres que els elements termosensibles solament funcionen per temperatura. La seua desventaja és que, naturalment, és una instalació més cara.

Classificacions

Existixen molts tipos d'estufadors que es poden classificar d'acort a la seua temperatura d'activació, rapidea d'obertura, tamany del orifici de descàrrega o cabal de l'estufador, tipo d'element fusible, forma d'aplicació de la chorrada, àrea de cobertura de la chorrada d'aigua, entre molts atres factors que intervenen durant l'anàlisis de riscs i disseny del proyecte pel especialiste.

En la següent taula, es mostra la classificació dels elements termofusibles dels estufadors, d'acort als camps de temperatura en els que operen:

Temperatura Màxima	Camp de Temperatures	Classificació de Temperatura	Còdic de Color (en Fusible de dispar)	Color (en Bulbo de dispar)
38 °C / 100 °F	57-77 °C / 135-170 °F	Ordinària	Sense color o Negre	Taronja (58 °C) o Rojo (68 °C)
66 °C / 150 °F	79-107 °C / 175-225 °F	Intermija	Blanco	Groc (80 °C) o Vert (93 °C)
107 °C / 225 °F	121-149 °C / 250-300 °F	Alta	Blava	Blava
149 °C / 300 °F	163-191 °C / 325-375 °F	Extra Alta	Roig	Púrpura morada
191 °C / 375 °F	204-246 °C / 400-475 °F	Molt Extra Alta	Verda	Negre
246 °C / 475 °F	260-302 °C / 500-575 °F	Ultra Alta	Taronja	Negre
329 °C / 625 °F	343 °C / 650 °F	Ultra Alta	Taronja	Negre

Pres de la norma NFPA 13 Edició 2007, Taula 6.2.5.1