Estufa salamandra

Estufa salamandra, model creat per Franklin i datat cap a 1795 en el Museu Metropolità de Nova York.

La salamandra és una estufa inventada en 1743 per Benjamin Franklin, considerada el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la construcció. Permet una millor regulació de la combustió i millor control del fum que el tradicional llar, per lo que també supon un aforro de combustible, si be té l'inconvenient de que la combustió s'efectua en l'ambient a calefactar i utilisa materials contaminants (llenya, gasolina o carbó mineral). El seu cos, un recipient en forma de caixa fabricat de metal fos, dispon d'una finestra enrejada regulable per la que s'afig el combustible i que s'eleva del sol generalment per mig d'unes pates. De la seua part superior ix un tubo de fumeral per a expulsar el fum. Franklin no va cridar al seu calefactor salamandra, sino estufa de Pennsilvània. El nom salamandra prové de Salamandre, una marca de calefactores creada per l'ingenier Caboche. Es deu haver generalisat la marca com a denominació d'eixe tipo de calefactor.^{cita requerida}

En batejar-la aixina, es va evocar a la salamandra mítica que, segons es creïa, podia viure en el fòc i no cremar-se.

Existixen diferents tipos de salamandra:

salamandres de peu salamandres empotrables (embutibles en un mur) salamandres modernes i de disseny