Anar al contingut

Canaima GNU/Linux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canaima GNU/Linux

Canaima és una distribució GNU/Linux dissenyada pel governe veneçolà basada en Debian GNU/Linux sorgida com a conseqüència del decret presidencial n.º 3.390 sobre l'us de tecnologies lliures en l'Administració Pública Nacional (APN) veneçolana, promulgat pel llavors president Hugo Chávez en decembre de 2004.[1] El 14 de març de 2011 en la Gasseta Oficial n.º 39.633 s'establix com a sistema operatiu per a les estacions de treball de la APN.[2]

Est proyecte soci-tecnològic-productiu obert, que és construït de forma colaborativa busca incorporar elements d'orde tecnològic, comunitari i estratègic, desenrollant ferramentes i models productius basats en Tecnologies d'Informació Lliures (TIL), sustentat en la Comunitat CANAIMA, la qual està constituïda per grups de participants provinents de diferents institucions públiques i privades, activistes de la comunitat de Software Lliure, estudiants i usuaris en general.

L'us de Canaima GNU/Linux és freqüent en les escoles públiques veneçolanes,[3] per ser utilisada en el Proyecte «Canaima Educatiu», el qual busca dotar a més de 6.000.000 d'alumnes chiquets en edat escolar en computadors portàtils Magallanes.[4] El seu cas d'us ha segut presentat en congressos internacionals sobre l'us d'estàndarts oberts,[5] i a pesar del seu recent desenroll ha segut utilisada en el Festival Llatinoamericà d'Instalació de Software Lliure (FLISOL) a on ha segut instalada en els equips de molts usuaris.[6]

Consideració de Canaima GNU/Linux com a software lliure

Encara que es fa referència a esta distribució com a Software Lliure, en realitat no és considerada com a tal per la Free Software Foundation, de la mateixa manera que succeïx en Debian, obra de la qual és derivada.[7] Açò es deu a que inclou alguns components de software propietari (No lliure o privatiu), com els controladors necessaris per a que funcionen certes peces d'hardware en alguns equips informàtics.[8] Els creadors de Canaima varen optar per incloure estos controladors privatius en la distribució, en la finalitat de fer-la compatible en la majoria dels computadors en us pel Estat Veneçolà i facilitar la migració cap a esta distribució GNU/Linux.[9] No obstant tot lo mencionat anteriorment no afecta en res al desenroll i distribució del sistema operatiu veneçolà ni a Debian.

Software incluído segons la versió

Canaima 7. X

Els interfaços predeterminats de la versió Imawarí són GNOME, XFCE, KDE Plasma, LXDE, MAT i Cinnamon.[10][11][12][13]

Sabors de la versió

Canaima en la seua versió 7. X ademés d'oferir 6 tipos diferents d'entorns d'escritori, otorga també tres tipos diferents d'imàgens del sistema denominats "sabors", els quals en diferents tipos de programes preinstalados per a activitats en específic,[12] estos són:

  • Sabor Base:
    • El sistema general de Canaima en fins a 6 entorns d'escritori disponibles per a elegir.
  • Sabor Desenrollador:
    • Incorpora ferramentes que faciliten el dia a dia dels programadors, com el CMS WordPress, VSCodium, Arduino IDE, entre uns atres.
  • Sabor Servidors:
    • Inclou servicis com git, openssh-server, apache2, docker, qbittorrent-nox, CUPS, Samba, i les imàgens docker de rancher i ntopng llests per a ser configurats i personalisats, facilitant el treball per a la configuració de servidors.

Canaima 6. X

El seu interfaç predeterminat és Gnome

Canaima 4. X i 5. X

Escritori de Canaima GNU/Linux 2.0

Com atres distribucions, Canaima GNU/Linux posseïx aplicacions diverses per a portar a terme tasques d'ofimàtica, entreteniment, desenroll i configuració de tot el sistema. El seu interfaç predeterminat en Canaima 4. X és GNOME i en Canaima 5. X és MAT o Cinnamon. Existixen atres versions extraoficials mantingudes per la comunitat, en diferents escritoris, com XFCE.

Seguint la tendència imposta per atres organisacions que realisen distribucions GNU/Linux, des de la versió 3, LibreOffice va substituir a OpenOffice i a partir de la versió 3.1 deixa de ser incorporat el gestor de base de senyes d'esta suite d'oficina.

Escritori de Canaima personalisat GNU/Linux 3.0

A partir de la versió 4.0, Canaima va introduir GNOME Shell com a interfaç gràfic predeterminat, en un tema d'escritori i icons personalisats.

Escritori de Canaima 4.0.

Per una atra part, Canaima 5.0, en haver-se basat en LMDE, contava en Cinnamon com a escritori principal, acompanyat també d'una edició en escritori MAT.

Canaima 5.0 en entorn d'escritori Cinnamon.

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ (28 de decembre de 2004).«Decrete N° 3390».: 2.Consultat el 23 de maig de 2013.
  2. ↑ (188).«Gasseta Oficial de la República Bolivariana de Veneçuela».Tribunal Suprem de Justícia.(39633): 32.Consultat el 24 de febrer de 2013.
  3. ↑ «Anzoátegui: Chiquets de primària inicien any escolar en Proyecte Canaima» (en castellà) (html). RNV (27 d'agost de 2009). Archivat des de l'original, el 20 de decembre de 2011. Consultat el 29 d'abril de 2018. «Este programa perseguix la vinculació dels estudiants de primer grau en l'us didàctic de les computadores i la seua incorporació a les tecnologies de l'informació i la comunicació.»
  4. ↑ «Portugal enviarà 250 mil computadores portàtils a Veneçuela en l'any 2009» (en castellà) (html). Organisació Conapri (25 de setembre de 2008). Archivat des de l'original, el 29 d'abril de 2018. Consultat el 29 d'abril de 2018. «Específicament, en el camp de les telecomunicacions i informàtica, el conveni a firmar consistix, en principi, en l'enviament durant els primers mesos de 2009 d'unes 250 mil computadores Magalhaes, tipo laptop, resistents a caigudes i derrames de líquits, de fabricació lusitana, en prop de 30 programes educatius, incorporats per als més menuts a fi de democratizar l'accés a les tecnologies de la comunicació i l'informació, segons va explicar este dijous el secretari d'Estat, adjunt al Ministre d'Obres Públiques, Transport i Comunicacions de Portugal, Pablo Campos.»
  5. ↑ https://web.archive.org/web/20110820071917/http://www.rnv.gov.ve/noticias/index.php?act=ST&f=14&t=106285&hl=canaima&s=5f203b6ca55b49bfbbdb85019efce5f7 Veneçuela participa en II Congrés Internacional Software Lliure
  6. ↑ https://web.archive.org/web/20110820072021/http://www.rnv.gov.ve/noticias/index.php?act=ST&f=14&t=95808&hl=canaima&s=5f203b6ca55b49bfbbdb85019efce5f7 Instalaran software lliure gratuïtament en 200 ciutats de Llatinoamèrica
  7. ↑ «Explaining Why We Don't Endorse Other Systems» (en en) (html). GNU. Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2018. Consultat el 29 d'abril de 2018. «Debian's Social Contract states the goal of making Debian entirely free software, and Debian conscientiously keeps nonfree software out of the official Debian system. However, Debian also provides a repository of nonfree software. According to the project, this software is “not part of the Debian system,” but the repository is hosted on many of the project's main servers, and people ca readily find these nonfree packages by browsing Debian's online package database and its wiki.»
  8. ↑ «Explaining Why We Don't Endorse Other Systems» (en en) (html). GNU. Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2018. Consultat el 29 d'abril de 2018. «Canaima GNU/Linux is a distribution made by Veneçuela's government to distribute computers with GNU/Linux. While the overall pla is admirable, Canaima is flawed by the inclusion of nonfree software.»
  9. ↑ «¿Per qué CANAIMA?». Software Lliure Gob veu. Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2017. Consultat el 29 d'abril de 2018. «És per això que CANAIMA ha posat la seua visió de guany en desenrollar aplicacions que vagen en funció de satisfer les necessitats d'un colectiu, revolucionant el camp de les Tecnologies d'Informació Lliures en Veneçuela.»
  10. ↑ «Canaima 7.0 (Imawari)» (en es). redlinuxclick. com. Consultat el 2022-12-04.
  11. ↑ «"TeLoContamos Esta nova vore..."» (1 d'abril de 2023).
  12. ↑ 12,0 12,1 «Canaima GNU/Linux: «FelizJuevesATodos Va aplegar la v...»" - Mastodon 🐘».
  13. ↑ «Canaima GNU/Linux: "Hui els tenim una bona noti..." - Mastodon 🐘» (11 de decembre de 2023). Consultat el 12 de decembre de 2023.
  14. ↑ Electrum Bitcoin Wallet
  15. ↑ «Navegador Cunaguaro». Archivat des de l'original, el 6 de març de 2016. Consultat el 23 de maig de 2013.
  16. ↑ «Client de correu Guacharo». Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016.
  17. ↑ «Client de mensageria d'Internet Pidgin». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016.
  18. ↑ «Turpial». Archivat des de l'original, el 21 de juny de 2012.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canaima_GNU/Linux&oldid=1544243»