Campanya del Rosselló (1503)

La campanya del Rosselló va ser un enfrontament bèlic ocorregut entre agost i novembre de 1503 entre les forces franceses enviades per Luis XII de França baix el mando de Jean de Rieux contra el comtat del Rosselló (part de la corona d'Aragó) i les tropes espanyoles que ho varen defendre, liderades per el II duc d'Alba Fadrique Álvarez de Toledo i Enríquez, i des d'octubre pel rei Fernando el Catòlic. El conflicte va ser una extensió de la guerra de Nàpols que abdós contendents lliuraven simultàneament en el sur d'Itàlia.

En la finalitat de desviar l'atenció de les forces espanyoles del conflicte napolitano, els francesos varen enviar tropes a la frontera hispà-francesa en l'intenció d'invadir territori espanyol; Alano de Albret es va mantindre al nort de la frontera franc-navarresa, pero Jean de Rieux va invadir el Rosselló i va sitiar Salses, que defesa per Sancho de Castella va ser socorreguda pel duc d'Alba. Despuix de l'arribada a Perpinyà del rei Fernando en noves tropes, l'eixèrcit francés es va retirar cap al nort.

Context històric

França i Espanya enfrontats per la possessió de Nàpols

Archiu:Ludvig XII av Frankrike på målning från 1500-talet.jpg

Luis XII.

Artícul principal → Guerra de Nàpols (1501-1504).

En 1500 Luis XII de França i Fernando II d'Aragó varen firmar el tractat de Granada, pel qual abdós es repartien a parts iguals el regne de Nàpols, encara en poder del rei Federico I. En compliment d'este acort, a l'any següent l'eixèrcit francés baix el mando de Bérault Stuart d'Aubigny va invadir el regne des del nort ocupant les províncies napolitanas d'Abruzzo i Terra de Llabor, mentres les forces espanyoles de Gonzalo Fernández de Còrdova ocupaven Apulia i Calàbria en el sur. Federico I va ser derrocat en l'anuència del papa Alejandro VI i el seu regne dividit entre França i la corona d'Aragó.

Archiu:Michel Sittow 004.jpg

Fernando el Catòlic.

En 1502 francesos i espanyols es varen enfrontar entre sí per la possessió de la franja geogràfica que separava les posicions d'abdós ocupants. En els primers compassos d'este nou conflicte les tropes franceses del virrey Luis de Armagnac, més numeroses, varen fer retrocedir a les espanyoles, cercant-les en unes poques places del sur d'Itàlia, pero en abril de 1503 el curs de la guerra va canviar: reforçat en l'arribada de 2000 mercenaris alemans, Fernández de Còrdova va derrotar a Armagnac en la batalla de Ceriñola, mentres Fernando d'Andrade, aplegant des d'Espanya, va véncer a l'eixèrcit de Aubigny en la batalla de Seminara. Els espanyols varen marchar sobre la capital, Nàpols, mentres els restants de les forces franceses retrocedien fins al nort del riu Garellano dirigides per Yves d'Alègre.

Decidit a refer-se de les pèrdues sofrides en Nàpols, Luis XII va dispondre la formació de varis eixèrcits que deurien atacar simultàneament Espanya per distints fronts: ademés d'enviar reforços a Itàlia, va manar les seues tropes a la frontera hispà-francesa per a intentar una invasió per aquella part.

El Rosselló i la Cerdanya, antiga font de disputes

Archiu:Catalonia2.png

En marró obscur, Rosselló i Cerdanya.

Artícul principal → Comtat de Rosselló.

Els comtats de Rosselló i Cerdanya, ocupant aproximadament el territori de l'actual departament francés de Pirineus Orientals, havien segut objecte de recents disputes entre França i Aragó. En 1462, per mig del tractat de Bayona, Juan II d'Aragó els havia oferit al rei Luis XI de França a canvi de la seua ajuda militar i econòmica en la guerra civil catalana (1462–1472), en la que la Generalitat i el Consell de Cent s'havien alçat contra la dominació aragonesa intentant fer-se en el control polític de Catalunya; acabada esta en la tornada de Catalunya a l'obediència dels aragonesos, estos varen intentar recuperar abdós comtats per la via militar entre 1473 i 1477, produint-se nous enfrontaments armats en els francesos; en 1493 Carlos VIII de França els havia restituït a Fernando el Catòlic per mig del tractat de Barcelona a canvi de la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra d'Itàlia (1494-1498), pero el desenroll dels acontenyiments en esta guerra havia dut a un nou enfrontament franc-espanyol en Nàpols que també s'estendria al Rosselló. Al començament de el XVI abdós comtats estaven novament baix domini aragonés, davant les constants amenaces franceses en la frontera hispà-francesa.

La guerra de Nàpols s'estén a Espanya

Dubtes sobre la llealtat de Navarra

Davant l'inminencia d'una invasió francesa sobre Espanya, la posició dels reis de Navarra, Juan III de Albret i Catalina de Foix, va despertar la suspicàcia dels reis catòlics sobre la seua fidelitat. L'inclinament dels navarresos cap a la política francesa, la seua passivitat davant les incursions de tropes franceses a través del seu territori cap a Aragó, i la seua indiferència davant una escaramuza habida recentment en la que els navarresos de Sangüesa varen atacar la població aragonesa d'Undués, varen contribuir a alimentar les sospites sobre la seua francofilia.

Interrogats pels castellà-aragonesos sobre la seua postura, els navarresos varen reiterar la seua llealtat per a en Espanya. En garantia de la seua fidelitat, l'infanta Magdalena de Navarra va ser enviada a la cort castellana com a rehé.

Es despleguen les tropes en la frontera

Alano de Albret, pare del rei de Navarra Juan de Albret i governador de Guiena, va concentrar 300 llances i 3000 infants en Bayona que deurien passar a Espanya per Fuenterrabía, encara que no va aplegar a penetrar en territori espanyol, ya anara per entendre's en el rei d'Aragó o per témer les represàlies d'este sobre el seu fill; el senyor de Lussa, incapaç d'afranquir la barrera natural dels Pirineus per Osca, va intentar creuar en les seues tropes pel vall del Roncal per a atacar Berdún, pero va ser rebujat pels roncaleses; Jean de Rieux va aplegar a Narbona en 100 cavalls i 10 000 infants entre els que hi havia numerosos mercenaris suïssos, i va alvançar fins a La Palme amenaçant entrar en Espanya pel Rosselló. Simultàneament, la flota francesa de René de Saboya salpava de Marsella per a donar cobertura a Rieux en Collioure i atacar les costes de Catalunya.

Les tropes espanyoles varen prendre posicions per a contrarrestar l'alvanç francés: el governador d'Aragó Juan Hernández de Heredia i el justícia d'Aragó Juan II de Lanuza varen marchar en reforços a Berdún i Jaca; el condestable de Castella Bernardino I Fernández de Velasco i el duc de Nájera Pedro Manrique III de Lara varen acodir en les seues tropes a la frontera castellà-navarresa; Juan de Ribera va cobrir la frontera d'Àlaba i Guipúscoa. Sancho de Castella va entrar en Salses per a fer-se càrrec del seu defensa, en previsió d'un imminent atac sobre la plaça; el duc d'Alba Fadrique Álvarez de Toledo en 2.000 ginets i 6000 infants s'estacionava en Perpinyà. L'armada de Pedro de Estopiñán partia de les costes d'Andalusia en direcció al Rosselló.

Archiu:Salses Forteresse flan gauche exterieur.jpg

Castell de Salses.

Rieux penetra en Espanya i sitia Salses

Jean de Rieux va penetrar en les seues tropes en el Rosselló i el 13 de setembre va aplegar front a Salses, primera plaça espanyola en el seu alvanç. El castell de Salses, l'erecció del qual havia començat en 1497, es trobava encara sense terminar. Rieux va ordenar la construcció d'un fort al voltant del castell, des d'a on ho va batre en fòc d'artilleria; a lo llarc dels dies següents els francesos varen ser alvançant en el sege, varen cegar els foss i varen aplegar al peu de les murallas, que varen començar a minar, mentres la guarnició espanyola defensora reconstruïa les reparacions danyades per l'artilleria francesa.

El duc d'Alba va moure el seu campament a Rivesaltes per a poder socórrer a Salses, encara que en inferioritat numèrica front als francesos, va eludir la batalla directa en espera de reforços; el 13 d'octubre va aplegar en les seues forces front al campament francés. Entretant el rei Fernando havia reunit un nutrit eixèrcit de castellans i aragonesos en Girona, des d'a on va marchar al nort; el 19 d'octubre va aplegar a Perpinyà.

Es retiren els francesos, i els espanyols entren en França

Davant la presència propenca del rei catòlic en tan numerosos efectius, Rieux va optar per alçar el sege i va retirar ordenadament les seues tropes en direcció a França. Les forces espanyoles varen intentar acossar-li en la seua retirada sense èxit. La flota francesa va deure retirar-se a Marsella, impedida pel mal temps.

Despuix de la retirada de Rieux, els espanyols varen penetrar en territori francés, saquejant Leucate, La Palme, Sigean, Fitou, Treilles, Roquefort-dones-Corbières, Castelnaudary, Saint-Jean-de-Barrou, Fraissé-dones-Corbières i Villesèque-dones-Corbières, encara que no varen fer presoners entre els lugareño. Considerant el cost militar i econòmic de mantindre estes places baix el seu control, el rei Fernando va decidir retornar en les seues tropes al sur de la frontera.

Es pacta la treua

L'11 de novembre, a instàncies de la reina de França Ana de Bretanya i de l'infanta espanyola Margarita de Saboya, i en l'intermediació de Federico I de Nàpols, els contendents varen pactar una cessació en les hostilitats; segons les condicions acordades, abdós parts observarien una treua de cinc mesos que seria efectiva des del 15 de novembre (posteriorment es prorrogaria a tres anys); cada u dels eixèrcits es replegaria despuix de les seues fronteres i les places preses durant la guerra serien restituïdes; esta treua només seria vàlida per als enfrontaments en el Rosselló, no afectant al conflicte mantingut en Nàpols ni a les possibles trobades de les respectives armada en el mar.

Per la part espanyola, va quedar per capità general de la frontera el marqués de Denia Bernardo de Rojas en 3.000 soldats de cavalleria i uns atres tants d'infanteria; l'alcaldia de Salses li va ser confiada a Dimas de Requesens.