Camp volcànic Llunar Crater
El camp volcànic Llunar Crater és un camp volcànic en el comtat de Nye, Nevada. Es troba a lo llarc de les cordilleres Reveille i Pancake i consta de més de 200 fissures o respiraders, en la seua majoria menuts cons volcànics en fluix de lava associats, pero també varis maars, inclós un maar de nom homònim. Algunes fissures s'han erosionat tant que les estructures baix dels volcans han quedat expostes.
El camp volcànic s'ha format sobre roques volcàniques i calderes més antigues, del oligoceno al mioceno, pero la seua activitat va començar fa solament uns 6 millons d'anys i les raons de la seua activitat volcànica no són ben conegudes. Ha produït varis tipos de magma basáltico i també traquita; la seua erupció més recent va ser fa uns 38.000 anys i es creu que és possible que haja recuperat l'activitat.
Etimologia i us
[editar | editar còdic]
El camp volcànic du el nom de la fissura de Llunar Crater,[1] la més característica del camp volcànic. L'àrea és seca i escarpada i, per lo tant, deshabitada.[2] Per la seua diversa geologia i accessibilitat es va usar per a provar prototips de rovers de Mart i com a camp d'entrenament per al alunizaje d'astronautes.[2] Parts del camp volcànic es troben dins del àrea d'estudi del desert de Palisade Taula,[3] i està classificat com Monument Natural Nacional, conegut com a Monument Natural Nacional de Llunar Crater.[4]
Geografia i geomorfología
[editar | editar còdic]Està ubicat en el comtat de Nye, en la part central[5] de l'estat de Nevada.[1] Es troba casi al nort de la localitat de Rachel,[6] a 100 quilómetros a l'este-norest de Tonopah[7] i a 400 km al nort de Las Vegas.[8] Dos carreteres passen pel seu marge occidental i oriental,[9] i tant la ruta 375 de l'estat de Nevada com la ruta federal 6 travessen el camp volcànic;[10] i està aproximadament a mig camí entre Tonopah i Ely a lo llarc de la ruta 6[11] i camins de terra travessen l'àrea.[4] Hi ha estacionament al peu del cràter Easy Chair[2] i un atre en la vora del Llunar Crater.[12]
El camp volcànic cobrix 80 quilómetros de llarc i 20-10 km d'àrea[1] en una superfície d'aproximadament 1000 quilómetros quadrats.[13] S'estén en direcció nort-norest a sur-suroest[9] a lo llarc de les cordilleres de Reveille Range i Pancake i entre la vall Railroad Valley, cap al surest, i la vall Hot Creek,[10] la vall Big Sand Springs i la vall Kawich en el noroest.[14] Més de 200 fissures estan ubicades dins del camp, en la seua majoria volcans monogenéticos en 1-10 quilómetros de llarc, fluix de lava aa (lava en blocs en una superfície irregular) junt en alguns domo de lava, dics, quatre maars (cràters formats per explosions de gas o vapor), cons de escoria, anells de toba i cúmuls de volcans;[1] els cons alcancen altures de 200 metros i 1200 m d'ample i, a sovint, estan oberts per un costat, mentres que les fissures volcàniques a sovint s'associen en terraplens allargats.[15] Les fissures alcancen elevació de 1828,8 - 2133,6 metros.[16] El camp geotèrmic Hot Creek està a 17,7 km del camp volcànic pero no sembla tindre la seua font de calor allí.
L'erosió ha dut a l'inversió topogràfica en alguns volcans, formant taules cobertes de lava (tossals en cims plans ), eixamplant i aplanando alguns cons volcànics[17] i ha dut a la formació de sols i rets de drenage, especialment en fissures més antigues;[18] ademés, el paviment desértico i el material transportat pel vent s'han acumulat en alguns fluix de lava.[5]
Els 14 quilómetros quadrats de plaja del llac Llunar Lake estan ubicats en la partix nort del camp volcànic;[19] es troba a 1750 m d'altura i arreplega l'aigua dels drenages locals,[20] encara que solament efímeramente conté aigua.[21]
Fissures individuals
[editar | editar còdic]Llunar Crater en sí és casi circular i està incrustat en lava basálticas, tobas subjacents i dos cons volcànics més antics, inclós Llunar Cone. Un anell de tefra (anell de material volcànic) de 1100 metros d'ample i 130 m de profunditat[9] que és el punt final d'un chicotet canó que sembla ser anterior a la formació de Llunar Crater. Un palmito aluvial i una plaja omplin el fondo del cràter,[10] que és el punt més baix d'este camp volcànic,[2] mentres que els seus màrgens estan rodejats per llits de tefra que inclouen blocs de cendra, lapilli, escoria i toba; segons pareix la majoria d'estos són roques més antigues que varen ser arrancades del sol i expulsades durant la formació de Llunar Crater.[22] També poden trobar-se cons de pavesa;[16] dos fissures a l'est i surest del cràter es coneixen com North Kidney Butte i South Kidney Butte.
El ben conservat[13] con del volcà Marcath (també conegut com Black Roc[23]) a solament uns pocs quilómetros al nort de la ruta federal 6,[24] té aproximadament 150 metros d'altura i 500 x 900 m de con volcànic, format sobre una fissura. Els fluix de lava emanen del seu costat occidental, que alcancen llongituts de varis quilómetros i, despuix de sortejar un con més antic, emergixen al fondo de la vall.[25] Els fluix tenen fronts d'uns 5 metros d'alt;[26] els lòbuls, les estructures d'inflació i el material tirat del con apareixen en els fluix de lava,[27] que es classifiquen com lava aa.[28] Durant la seua erupció, la tefra es va dirigir cap al norest durant més de 5 quilómetros i estava formada per lapilli i escoria;[26] un atre depòsit de tefra s'estén al sur del con,[29] el qual forma el volcà.[25] El seu volum total de roques és d'aproximadament 0.1 km cúbics[30]
L'erosionat[31]volcà Kimana (palometa en idioma Shoshone) està format per un fluix de lava i depòsits piroclásticos que cobrixen un àrea de 26 quilómetros quadrats i tenen un volum de 0.4 quilómetros cúbics.[32] El volcà Broken Cone junt en varis cossos veïns provablement es varen formar sobre una falla (un desplaçament en el sol format per moviments tectónicos) i consistix en una pila piroclástica, mentres que els cossos veïns són restants de fluix de lava.[33] També hi ha dics, i el volcà pot haver presentat un con de escoria ara desaparegut.[34]
El cràter Easy Chair, en la conca de Llunar Lake, medix aproximadament 240 metros d'altura i té una cresta de c. 2.5 quilómetros de llongitut. La cresta està formada per piroclásticos emplaçats en una fissura i parcialment enterrat i destruït per dos cons de escoria i un maar; els cons, a la seua volta, són la font d'un camp de fluix de lava. El volum total d'esta estructura és d'aproximadament 0.1 km cúbics, sense contar un depòsit de tefra mal medit.[5]
El cràter Bea's Crater, al surest del volcà Marcath[20] és el tercer maar del camp volcànic[35] i sembla haver tingut una història complexa.[36] Es va formar dins d'un grup dens de dos fissures superpostes més antigues a aproximadament 440 metros i 1050 m d'esgambi i en una profunditat màxima de 147 m; en el fondo es troba una plaja[20] i al nort es troba el Northeast Cone, que es va formar junt en el Bea's Crater,[37] rodejat este per depòsits que inclouen tobas, lapilli i possiblement roques volcàniques més antigues.[38] El cridat Middle Maar és el quart maar en el camp volcànic.[36]
Dark Peak en la cordillera de Reveille és un volcà del Plioceno l'estructura subterrànea del qual, un dic (magma tabular incrustat en la roca), està exposta a casi 1 km de distància d'ell, i que també conté el conducte principal del volcà.[39] També hi ha atres rastres de dics[40] que es varen formar quan el magma es va propagar llunt del fumeral,[41] i un tènue camp de lava a l'oest.[42] L'erosió ha eliminat la major part del volcà, exponent part del terreny subjacent.[43]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Valentine, Shufelt y Hintz, 2011, p. 755.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Orndorff, Wieder y Filkorn, 2001, p. 178.
- ↑ Diggles et al., 1986, p. B2.
- ↑ 4,0 4,1 Diggles et al., 1986, p. B1.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Valentine y Cortés, 2013, p. 2.
- ↑ Yogodzinski et al., 1996, p. 17426.
- ↑ Turrin, Abrahams y Dohrenwend, 1987, p. 407.
- ↑ Tadini et al., 2014, p. 2.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Valentine, Shufelt y Hintz, 2011, p. 756.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Valentine, Shufelt y Hintz, 2011, p. 757.
- ↑ Scott y Trask, 1971, p. 11.
- ↑ Orndorff, Wieder y Filkorn, 2001, p. 181.
- ↑ 13,0 13,1 Rasoazanamparany et al., 2015, p. 77.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 395.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 414.
- ↑ 16,0 16,1 Orndorff, Wieder y Filkorn, 2001, p. 177.
- ↑ Wood, 1980, p. 146.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 428.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 397.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Amin y Valentine, 2017, p. 42.
- ↑ Diggles et al., 1986, p. B3.
- ↑ Valentine, Shufelt y Hintz, 2011, p. 758.
- ↑ Johnson et al., 2014, p. 27.
- ↑ Ruth et al., 2015, p. 399.
- ↑ 25,0 25,1 Ruth et al., 2015, p. 398.
- ↑ 26,0 26,1 Johnson et al., 2014, p. 28.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 421.
- ↑ Younger, Valentine y Gregg, 2019, p. 2.
- ↑ Johnson et al., 2014, p. 29.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 419.
- ↑ Turrin et al., 2017, p. 416.
- ↑ Hintz y Valentine, 2012, p. 22.
- ↑ Hintz y Valentine, 2012, p. 26.
- ↑ Hintz y Valentine, 2012, p. 28.
- ↑ Amin y Valentine, 2017, p. 41.
- ↑ 36,0 36,1 Turrin et al., 2017, p. 417.
- ↑ Amin y Valentine, 2017, p. 48.
- ↑ Amin y Valentine, 2017, p. 43.
- ↑ Harp y Valentine, 2015, p. 38.
- ↑ Harp y Valentine, 2015, p. 39.
- ↑ Harp y Valentine, 2015, p. 41.
- ↑ Harp y Valentine, 2015, p. 50.
- ↑ Harp y Valentine, 2015, p. 53.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo volcánico Lunar Crater» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.