Cambra de fils

Una cambra de fils o, més estrictament, una cambra proporcional de multihilos és un detector de partícules que permet determinar la direcció i energia de la partícula incident, gràcies a que combina el concepte del contador Geiger i del contador proporcional.

En un contador Geiger, un fil travessa un tubo d'un gas. Les parets del tubo es coloquen a terra i el fil a una alta diferència de potencial respecte a les parets. El gas ha segut elegit per a que es ionice en facilitat quan ho travessa una partícula carregada. Els electrons i ions resultants produïxen una remugada en el gas quan es dirigixen al fil.

Una cambra de fils és una cambra d'escassa altura que conté un gas com heli, neó o una mescla d'abdós, i que està compresa entre dos extensos plans equipats en fils conductors. Els fils conductors del pla superior són tots paralels entre sí (digam que corren a lo llarc de l'eix X) i perpendicular als fils conductors del pla inferior (que per tant corren en l'eix I) . En aplicar una diferència de potencial entre els fils del pla superior i els del pla inferior, es produïx una descàrrega entre els dos fils més propencs a la traça cada volta que passa la partícula carregada. Identificant els fils que han sofrit la descàrrega, pot determinar-se la posició (X, I) en el pla per la que ha passat la partícula. Apilant vàries cambres unes damunt d'unes atres, pot determinar la direcció d'incidència de la partícula.

En la cambra proporcional de multihilos, es combina la cambra de fils en un contador proporcional. S'ajusta la diferència de potencial entre els fils de manera que es puga contar la cantitat de ions que es produïxen en el gas. Eixa cantitat de ions és proporcional a l'energia cinètica de la partícules incident.

L'invenció en 1968 d'este últim detector li va valdre a Georges Charpak (que treballava en el CERN) el Premi Nobel de Física de 1992.