Caldera dels Marteles
.jpg){kind=link}
La caldera dels Marteles és una caldera volcànica de Gran Canària (Canàries, Espanya). Es troba en la part oriental del cim de l'illa, delimitada pels municipis de Valsequillo, Sant Bartolomé de Tirajana, Santa Lucía de Tirajana, Ingeni, Agüimes i Telde, i comprén una superfície de 3568,7 ha. Este espai va ser declarat reserva natural especial el 16 de novembre de 1994. Per l'oest lindo en el paisage protegit dels Cims i en el parc rural del Nuvole, mentres que per l'est lindo en el paisage protegit de Llom Magullo i en el monument natural del Barranc de Guayadeque.
Geologia
[editar | editar còdic]En la reserva s'observen lava fonolíticas i mants d'ignimbritas del primer cicle volcànic de l'illa, junt a materials del cicle Roque Nuvole. Este apilamiento de materials és travessat per l'injecció de fumerals volcànics de fonolitas. També són freqüents els dics en l'entorn de la caldera i en el massiç del Mocanal. Del cicle post-Roque Nuvole, destaca l'alliniació formada per esta caldera, La Calderilla i atres cons situats al surest dels mateixos, a on l'aigua ha tingut un protagonisme essencial en la seua formació.
De gran bellea, en alguns elements geomorfològics destacats, com la caldera dels Marteles o el roque Blanco, entre uns atres.[1]
Vegetació
[editar | editar còdic]En este espai, declarat com ZEC, destaquen les formacions de pinades de repoblament, l'espècie utilisada del qual és el pi canari (Pinus canariensis), encara que també espècies forànees com Pinus halepensis, Pinus radiata i Pinus pinea. Abunden les xares de leguminosas com la retama groga (Teline microphylla) i en algunes zones es fa notar la presència de escobones (Cytisus proliferus). Estes formacions es troben a sovint acompanyades del alhelí montuno (Erysimum scoparium), tomellos, la sàlvia blanca (Sideritis dasignaphala) i la magarza de cims (Argyranthemum adauctum). Sobre els pasturages, destaca com a espècie predominant la Poa pitardiana, endèmica de Gran Canària, i una de les poques espècies conegudes de gramíneas endèmiques de l'archipèlec canari.
En les ales del curs mig del barranc dels Cernícalos es localisa una magnífica comunitat de acebuchal (Olea europaea), que és la millor conservada i de major superfície de l'illa de Gran Canària i provablement una de les millors de l'archipèlec canari. Esta formació arbòrea està acompanyada per una espècie arbustiva, la retama blanca (Retama monosperma), que domina en els sectors més desarbolados del tram inferior del barranc. En l'estrat subarbóreo destaca la presència de la malva de risc (Lavatera acerifolia), eixemplars aïllats de peralillo (Maytenus canariensis); orobal (Withania aristata) i d'un únic eixemplar de sabina (Juniperus turbinata canariensis), en el marge dret del barranc.
.jpeg){kind=link}
En estrats vegetals inferiors és freqüent trobar el tajinaste blau (Echium callithyrsum), el bicácaro (Canarina canariensis) i la tacarontilla (Dracunculus canariensis). En ambients rupícoles es localisen eixemplars aïllats d'elements arbòreus característics de les zones de transició entre el monteverde i el bosc termófilo, cas del peralillo, el mocán (Visnea mocanera); el aderno (Heberdenia excelsa), i el barbusano, (Apollonias barbujana).
En les ales del tram alt del barranc de Guayadeque cal mencionar la presència de la planta mosquera (Globularia salicina). Ademés, en la zona dels riscs de Tirajana, que llimiten el sur de la reserva, destaca la presència de dos endemismes exclusius d'este entorn: la bencomia de Tirajana (Bencomia brachystachya) i mosquera de Tirajana o llengua de pardal (Globularia sarcophylla), aixina com la presència d'una magnífica població d'un tipo de arbust conegut com "cordonera d'argent" (Tanacetum ptarmaciflorum).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Governe de Canàries. «Reserva Natural Especial dels Marteles».
- ↑ Antonio Benítez Díaz. «Revista de l'àrea sostenibilitat del Govern de Canàries».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caldera de los Marteles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.