Anar al contingut

Heberdenia excelsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Heberdenia excelsa.jpg
Heberdenia excelsa (Heberdenia excelsa)

Heberdenia excelsa Banks ex Roem. & Schult., conegut en castellà com aderno o sacatero, és l'única espècie del gènero Heberdenia. Són arbusts o menuts arbres perennes pertanyents a la família Primulaceae. És originària de Macaronesia.[1][2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust o arbre menut de 4 a 8 metros d'altura, siempreverde. Fulls simples, de morfologia variable segons la seua situació ecològica. Poden ser oblongas, oblanceoladas o obovadas, sent subcoriáceas, vert-obscures i lustrosas en la cara superior, en nervadura lateral relativament grossa i identificable a primera vista. Làmina de 6-8 cm de llarc i de 2-4 cm d'ample. Flores agrupades en #inflorescència subterminales o apareixent en les mateixes branques, de color blanquecino-verdoso i fragants. Els fruts són esfèrics i carnosos, de color rosáceo-purpúreo, en un apèndix filiforme llarc.[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de CanàriesEspanya― i MadeiraPortugal―.

En Canàries es troba en totes les illes a excepció de Lanzarote i La Graciosa.

En Madeira es localisa en la illa homònima, aixina com en Porte Sant i Illes Desertes.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El tàxon va ser originalment descrit i publicat com Ardisia excelsa pel botànic escocés William Aiton en Hortus Kewensis en 1789. Despuix de varis canvis taxonómicos, va ser nominat com Heberdenia excelsa pel botànic britànic Joseph Banks, sent publicat per Josef August Schultes i Johann Jakob Roemer en Systema vegetabilium en 1819.[6][7]

Etimologia[8]
  • Heberdenia: nom genèric dedicat al mege i naturaliste anglés Thomas Heberden.
  • excelsa: epítet que procedix del llatí excelsus, en el sentit d'alt, molt alt, excelent o sobreixent.
Sinonímia

Presenta els següents sinònims:[3]

  • Anguillaria bahamensis Gaertn.
  • Anguillaria excelsa (Aiton) Lam.
  • Ardisia bahamensis (Gaertn.) A.DC.
  • Ardisia excelsa Aiton
  • Heberdenia bahamensis (Gaertn.) Sprague
  • Heberdenia excelsa (Aiton) DC.
  • Icacorea bahamenis Lam.
  • Myrsine excelsa (Aiton) Link
  • Myrsine heberdenia (Aiton) Roem. & Schult.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Està catalogada com espècie vulnerable en la Llista Roja de la UICN.

Es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[9]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Es coneix en les illes Canàries en el nom de aderno o sacatero/saquitero.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Heberdenia excelsa (Aiton) Banks ex DC.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 19 de maig de 2022.
  2. «Heberdenia excelsa (Aiton) Banks ex Roem. & Schult.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 24 de maig de 2022.
  3. 3,0 3,1 «Heberdenia excelsa (Aiton) DC.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 24 de maig de 2022.
  4. Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 90. ISBN 84-85438-19-1.
  5. Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [2] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.
  6. «Ardisia excelsa Aiton, Hort. Kew. [W. Aiton 1: 261 (1789)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 24 de maig de 2022.
  7. «Heberdenia excelsa Banks ex Roem. & Schult., Syst. Veg., ed. 15 bis [Roemer & Schultes 4: 508 (1819)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 24 de maig de 2022.
  8. Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  9. «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 25 de maig de 2022.