Caldera de combustió

Una caldera de combustió és un dels equips integrats en les centrals tèrmiques, destinat a extraure l'energia calorífica del combustible i cedir-li-la al decorregut que circula pel seu interior, aigua o vapor.

Components d'una caldera típica

Una caldera destinada a la generació de vapor està formada per:

• Una llar o cámara a on es crema el combustible.
• Cambiadores de calor formats per fas de tubos per l'exterior dels quals circulen els gasos a alta temperatura cedint calor al decorregut que circula pel seu interior i que poden ser aigua per a calfar-la o vaporizarla, o vapor per a sobrecalentarlo o recalentarlo. Els principals cambiadores de calor són els economizadores, les pantalles vaporizadoras o parets d'aigua, els sobrecalentadores i els recalentadores del vapor.

• Els cendrers. Són la part del fondo de la caldera a on s'arrepleguen les escorias que posteriorment seran transportades a una sija de recollida i almagasenament, estan situats en la part inferior de la llar. La seua forma més habitual és la d'un tronc de piràmide rectangular invertit.

Funcionament

La caldera està somesa a canvis de temperatura depenents de la cantitat de fòc que en cada moment alberga la llar, lo que du com a conseqüència que aquella es contraga i es dilate en funció dels canvis que en ella s'efectuen. És per això que la llar esta «penjat» per a permetre la dilatació llongitudinal de les parets de la llar. Açò obliga a conectar el cendrer i la llar per mig d'un sistema que permeta este moviment , com el cendrer està ancorat en el sol, el referit sistema consistix en un tancament hidràulic, que permet l'allargament cap a avall de la caldera, al mateix temps que l'aïlla de l'exterior evitant entrades anormals d'aire.

Bàsicament els hi ha de dos tipos

• Dinàmics en els que hi ha un sistema per a extracció mecànica contínua de les cendres.
• Estàtics que simplement són una gronsa en una obertura en la base i les cendres cauen per gravetat.

El calderín, solament en les calderes en recirculación, la missió de la qual és separar els decorreguts aigua vapor. En les calderes de pas únic no existix este element i per tant no hi ha un punt fix de separació de les fases sino una transformació paulatina.

Una zona d'eixida de gasos procedents de la combustió en la que se situen una série de recuperadores de calor des dels sobrecalentadores de vapor per a elevar la seua temperatura per damunt de la de saturació fins als precalentadores d'aire que entren en la caldera.

Els combustibles s'introduïxen en la llar de manera que alimenten directament la flama. Açò es realisa en els gaseosos en relativa facilitat, en els líquits polvorisant-los en forma de gotetes lo més chicotetes possibles i en els sòlits molent-los a tamanys molt fins i injectant-los en la caldera arrastrats per mig d'una corrent d'aire.

Ademés de la funció primària de generar vapor, en les calderes actuals, es sobrecalienta el vapor generat fins a una determinada temperatura i en les centrals que operen en cicle recalentado, es recalienta el vapor que retorna a la caldera despuix d'haver-se expandit en les etapes d'alta pressió de la turbina.

Referències

Bibliografia

• Equipe formació Alcudia II (Febrer de 2005). Calderes, Endesa generació.