Caihong juji
Caihong juji ("Arc iris de gran cresta") és l'única espècie coneguda del gènero extint Caihong de dinosauri terópodo paraviano, que va viure a finals del periodo Jurásico, fa 160 millons d'anys, en l'Oxfordiense, en lo que hui és Àsia. Va viure en China durant el periodo Jurásico Superior.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Caihong era un dinosauri prou menut. La seua llongitut es va estimar en 40 centímetros, i el seu pes en 475 grams. Els autors varen descriure una série de traces úniques derivades, autapomorfías. Ademés de les obertures en el cràneu antiorbitarias, maxilars i promaxilares presents dins de la fossa antiorbital, el maxilar també està perforat per una fenestra accessòria que s'obri darrere i baix de la fenestra promaxilar. l'os lagrimal té una cresta que es proyecta fortament cap a dalt i cap als costats. En la mandíbula inferior, el dentario és robust en la punta davantera més alta que la secció mija. En la pelvis, l'ilion és curt en una llongitut inferior a la mitat de la del fèmur, en tots els demés terópodos, el ilion és més de la mitat de llarc. Totes estes traces són únics dins del clado Paraves. Ademés, Caihong es va distinguir especialment dels gèneros estretament relacionats de la biota de Yanliao, com Eosinopteryx i Anchiornis, per la presència de prominents crestes lagrimales, plomes pennaceas més llargues en les extremitats anteriors i atrasseres i plomes de la coa en grans aspes asimètriques.[1]
Esquelet
[editar | editar còdic]Caihong provablement té dèu vèrtebres cervicals, tretze vèrtebres dorsals, cinc vèrtebres sacras i vint vèrtebres de la coa. Les vèrtebres dorsals de l'esquena no posseïxen pleurocoelos . La coa és curta, en una llongitut de 178 milímetros. La transició a la coa mija està definida pel punt darrere del com falten completament els processos travessers, que és entre la sèptima i l'octava vèrtebra. Les vèrtebres més cap a arrere gradualment es tornen més allargades.[1]
Cràneu
[editar | editar còdic]El cràneu de Caihong té una llongitut de 67,6 milímetros. És baix i allargat, superficialment similar al de Velociraptor, solament llaugerament més curt que el fèmur. La finestra del nas és gran i de forma ovalada. La fenestra maxilar elíptica, una obertura en frente de la fenestra antiorbital , és gran i es troba en el mig de la fossa antiorbital. La fenestra antorbital solament ocupa el 40% de la llongitut d'esta depressió. Estes fenestras són aumentades per una fenestra promaxilar prou gran en la part frontal de la fossa antiorbital, similar a la del Archaeopteryx, aixina com una obertura més chicoteta adicional, una fenestra accessori llaugerament més baixa que la fenestra promaxilar, entre ella i la fenestra maxilar. El puntal que separa la fenestra maxilar de la fenestra antiorbital està perforat per un canal de conexió, una traça troodóntido típic . La conca de l'ull és més llarga que alta. Davant d'esta òrbita, l'os lagrimal té un procés llarc i robusta semblança a una banya, orientat cap als costats en la seua base i curvant-se gradualment cap a dalt en la seua punta.[1]
Les dents generalment recurvados són més prims i estan apretats en la part frontal de les mandíbules, com en la premaxilar i la part anterior de la mandíbula inferior. Més arrere, les dents es tornen més grans i espayats. La fila de dents en la mandíbula superior és excepcionalment llarga, aplegant a una posició baix de la part frontal de la conca de l'ull. Les dents frontals, inclosos les primeres dents maxilars, no tenen estrías. Les dents en el mig de l'os dentario són més fortament recurvados i posseïxen vores posteriors dentados. En la part posterior de l'os dentario, les dents són curtes i robusts en estrías en les vores mesial i distal.[1]
Membres anteriors
[editar | editar còdic]El braç és relativament curt, igual al 60% de la llongitut de les extremitats posteriors. Especialment el húmer és curt, 42,1 milímetros de llarc, en 60% de la llongitut de l'os de la cuixa, en comparació a una proporció del 100% en Anchiornis. El cúbito és més llarc que el braç superior, una traça que en els terópodos generalment es llimita a les aus voladoras. El cúbito té una llongitut de 47,2 milímetros i està llaugerament inclinat. En la mà, el primer metacarp, aplicant la numeració tradicional en la que els tres dígits són el primer, el segon i el tercer, aixina com el primer dit són llarcs, el tercer metacarpiano és robust i la tercera falange del tercer dit és més llarga que la primera i segona falanges combinades, que són totes les proporcions trodóntidas típiques.[1]
Membres posteriors
[editar | editar còdic]En la pelvis, la vora del ilion és molt anterior de la posició de l'articulació de la cadera, pero curta i llaugerament curvada cap a avall darrere d'ella. L'os púbic està llaugerament dirigit cap a arrere. Termina en un "peu" en forma de gancho, com en els Unenlagiinae. l'ísquion té una llongitut de 20.5 milímetros. És relativament curt i ample en vista lateral, formant una correja plana. El seu procés obturador en la vora frontal té un perfil rectangular, que és rar entre els Coelurosauria, llevat Anchiornis i Archaeopteryx, tots els demés celurosaurios posseïxen un procés triangular.[1]
L'extremitat posterior és molt llarga, 3,1 voltes més llarga que el tors. L'os de la cuixa és allargat i té una llongitut de 70,9 milímetros. La tíbia és d'aproximadament ochenta y dos milímetros de llarc. Està fusionat en els ossos superiors del turmell en un tibiotarsus. El tercer metatarso té una llongitut de quarantanou milímetros i està en la part superior alguna cosa pessigat pel segon i quart metatarsiano. El primer dit del peu és relativament curt. El segon dit du una chicoteta garra retràctil.[1]
Plomes
[editar | editar còdic]El fòssil està rodejat per una àmplia zona de plomas, solament es descobrixen el hocico i les garres. Estes plomes no són impressions sino restants del plomall original. La divisió de la llosa i la contralosa eixint va revelar una estratificació complexa del plomall. La densitat dels eixos i barbes visibles és tan extrema que és difícil identificar plomes individuals. La forma en que es conserven actualment pot no representar la seua condició i posició original.[1]
Les plomes del contorn del cos de Caihong són relativament més llargues que les d'atres dinosauris no aviars. Cràneu i coll mostren dos tipos d'elles, el primer és rígit, de dos centímetros de llarc i allargat, l'atre té una llongitut d'un centímetro i és més ondulat. En el pit i les extremitats, es veuen plomes de quatre centímetros de llarc en barbes paraleles rectes i grosses. Cap d'estes plomes de contorn podria identificar-se definitivament com pennacea, en penells tancats.[1]
Les plomes fosilizadas de Caihong posseïxen nanoestructuras que es varen analisar i varen interpretar com melanosomas, mostrant similitut en els organelos que produïxen un color negre iridiscent en les aus existents. Atres plomes que es troben en el cap, el pit i la base de la coa conserven làmines de plaquetes esclafades, similars a melanosomas de forma molt similar als que creen tons iridiscents de colors lluents en les plomes dels moderns colibríés . No obstant, estes estructures són aparentment sòlides i carixen de bombetes d'aire, i per lo tant són internament més paregudes als melanosomas en trompeteros que als colibríes. Caihong representa l'evidència més antiga coneguda de melanosomas plaquetarios.[1]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]El llaurador Yang Jun de Gangou, Qinglong, al nort de la província d'Hebei, va descobrir en una pedrera prop del poble de Nanshimenzi l'esquelet d'un terópodo menut, pertanyent a la Biota de Yanliao. Va ser adquirit en febrer de 2014 pel Museu Paleontológico de Liaoning. El fòssil va ser preparat per a la seua preservació i estudi per Ding Xiaoqing i Matthew Brown.[1]
Estos fòssils varen ser la base per a nomenar i descriure en 2018 a l'espècie tipo Caihong juji per Hu Dongyu, Julia A. Clarke, Chad M. Eliason, Qiu Rui, Li Quanguo, Matthew D. Shawke, Zhao Cuilin, Liliana D’Alba, Jiang Jinkai i Xu Xing. El nom del gènero es deriva del chinenc mandarín caihong, 彩虹, "arc iris", en referència a l'esplendor del fòssil a l'espectre de noves perspectives científiques que oferix. El nom de l'espècie és el terme en mandarín ju ji, "gran cresta", que es referix a la notòria cresta sobre l'os lagrimal en el cràneu.[1]
L'espècimen holotip, estajat en el Museu Paleontológico de Liaoning en el número de catàlec PMoL-B00175, va ser trobat en una capa de la Formació Tiaojishan la qual data de l'época del Oxfordiense, fa uns 161 millons d'anys. Consistix d'un esquelet complet articulat, comprimit en una llosa en cara i contracara, en la que es varen preservar ademés teixits blans i varis restants del plomall. El fòssil correspon a un individu adult.[1]
Este dinosauri particular pot ser distinguit d'atres gèneros cercanamente relacionats com Eosinopteryx i Anchiornis per la presència de crestes lagrimales prominents, plomas penáceas més llargues tant en les extremitats davanteres com a posteriors i plomes de la coa en grans barbes asimètriques.[1] L'anàlisis de les nanoestructuras dels fòssils de les plomes varen dur a interpretar que els melanosomas mostren similituts en els mateixos organelos que produïxen colors iridiscents en les aus actuals, lo que ho convertix en la més antiga evidència d'esta característica.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Caihong juji» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.