Cabo San Lucas
Cabo San Lucas és una ciutat turística de Mèxic ubicada en l'extrem sur de la península de Baixa Califòrnia, sent una delegació del municipi de Les Vetes en l'estat de Baixa Califòrnia Sur. La seua ubicació geogràfica és: nort 23°40′, sur 22°52′, este 109°24′, oest 110°7′. Front a les seues costes s'unixen les aigües del golf de Califòrnia i de l'oceà Pacífic. La localitat i el municipi estan comunicades per carretera a la La Pau capital de l'estat de Baixa Califòrnia Sur, conte ademés en l'Aeròdrom Internacional de Cap Santa Lucas i l'Aeroport Internacional de les Vetes. La ciutat es troba aledaño a l'Àrea de Protecció de Flora i Fauna Cap Santa Lucas.
Toponímia
El nom original del port era Yenecamú, topònim d'orige pericú. Posterior a l'arribada dels colonizadores espanyols i per la gran afluència d'expedicionarios, cada u dels quals se sentia com el seu descobridor i en la facultat per a colocar-li el nom al seu gust, el lloc va tindre varis noms a saber: Nova Albión, Port Segur, Regne de Nova Andalusia i Vila Sant Felipe. No obstant el que va tindre major impacte i pel qual va ser nomenat i conegut per propis i estranys va ser el de Cap Santa Lucas, nom posat el 18 d'octubre de 1541 pel soldat espanyol Francisco de Bolaños en el dia dedicat en el santoral catòlic a Sant Lucas Evangeliste.
El 27 de juny de 1542 s'aplica per primera volta en document el nom de Cap Santa Lucas, segons lo anotat en el llibre Pablo L. Martínez: Sergas californianes dels autors Aidé Grijalva, Max Calvillo i Leticia Landín. Una observació molt important que realisa l'escritor Gustavo de la Penya Avilés, oriunt d'este port, és la següent: “Cap Santa Lucas és cridat aixina per la formació geogràfica en la que està: una veta; i per l'apòstol de la religió cristiana: Sant Lucas. No obstant, el nom correcte és Cap de Sant Lucas, que en el temps es va ser perdent fins a llevar-li el de”. No obstant els turistes, prestadors de servici i pobladors utilisen el simple nom de “Veta” per a nomenar a Cap Santa Lucas.[1]
Història
Es calcula que els primers grups humans varen aplegar a la partix sur de la península fa uns 15 000 anys. A l'arribada dels primers europeus vivien en la regió grups nómades de la tribu pericú, els qui sobrevivien per mig d'economia de subsistència basada en recolecció de fruts, llavors, raïls, moluscs que buscaven en les plages, ademés de la peixca primitiva i la caça. Atres dos tribus prehispánicas perfectament definides varen ser els guaycures, que habitaven la part mija de la península, i els cochimíns, que habitaven la partix nort.
Els primers europeus
Actualment es considera que el primer europeu que va desembarcar en la península de Baixa Califòrnia va ser el pilot i navegant espanyol Fortún Jiménez, qui ―al mando del navío Concepció― va avistar i va visitar en l'any 1534 la península, que va pensar que era una illa. En aplegar al port de la Pau, es va donar conte de que en el lloc abundaven les perles que els natius extreen de les closques de moluscs de la baïa, aixina que es varen dedicar a saquejar el lloc. cal mencionar que Fortún Jiménez i acompanyants no li varen posar nom a cap dels llocs que varen trobar.
No obstant es considera a Hernán Cortés com el «descobridor» d'este lloc.
L'explorador espanyol Juan Rodríguez Cabrillo dalt a este port el dia 3 de juliol de 1542 i despuix d'una estància de 3 dies, abans de partir li dona el nou nom de “Port de Sant Lucas”.
En març de 1602 el virrei comte de Monterrey, Gaspar Zúñiga i Acevedo, va nomenar general a Sebastián Viscaí per a dirigir l'exploració del llitoral californià en busca de ports de refugi per als galeons de Manila.
Des del 5 de maig d'eixe any fins al 21 de febrer de 1603, Viscaí guio tres navío, els noms dels quals eren Sant Francisco, Sant Joseph i Tres Reis. Varen navegar des del port d'Acapulco fins a més al nort del cap Mendocino (Califòrnia) en companyia dels cosmògrafs Géronimo Martí Palaus i el flare carmelita Antonio de l'Ascensió Durant el viage varen fixar la toponímia corresponent als llocs visitats, varen alçar plans i varen preparar rumbs i diaris detallats de la costa que servirien per a la navegació d'eixos llocs fins a fins del sigle XVIII.
Els seus plans de les costes californianes són admirables per la precisió i exactitut dels detalls; va ser en eixe viage exploratori en el que Sebastián Viscaí en buscar refugi en la baïa, coberta dels vents i marejades per la Veta, la va batejar en el nom del sant del dia: "Baïa de Sant Bernabé". Va ser 62 anys abans, 18 d'octubre de 1541, que l'almirant Francisco de Bolaños enviat per Juan Rodríguez Cabrillo en una exploració d'alvançada a les costes de la recent nomenada per Francisco Preciós, Califòrnia, en aplegar al cap ho batege en el nom del sant del dia: La Cap de Sant Lucas (Nom del Cap de Sant Lucas investigat per Professor Dumenge Saiza Castro en: Historical Dictionary of the Discovery and Exploration of the Northwest Coast of America. Autor Robin Inglis).
La fundació de la població
Jatsutaro en les seues narracions del llibre Kaigai Ibun dona conte de que quan ell i els seus companyers varen aplegar a Cap Santa Lucas, a finals de maig de 1842, hi havia un parell de cases.cita requerida
.jpg)
En esta zona es troba un far en més de 112 anys d'antiguetat, conegut comunament com el Far Vell. El proyectista, dissenyador i ejecutor de la construcció del Far de Cap Falsa va ser l'ingenier madrileny Joaquín Palaus Gómez.
() En 1925 els germans Carlos i Luis Bernstein, els qui tenien una gran experiència en el comerç, traslladen des d'Illa de Cedres el Barco-fàbrica “Calmex” a la baïa de Cap Santa Lucas i ho instalen per al processat de la tonyina, que existia en abundància en les seues rodalies. El barco-fàbrica “Calmex” contava en quatre embarcacions de caixco de fusta i en capacitat menor a les trenta tonellades. No tenien sistema de refrigeració, ya que no era necessari degut a que les captures s'efectuaven a molt curta distància, els viages de peixca de solament unes hores permetien entregar un producte fresc per al procés d'empaque.
En 1927, els germans Bernstein varen fundar la Companyia de Productes Marins S. A. i varen iniciar la construcció de noves instalacions en terra, construcció que varen deure accelerar al màxim degut a que, en 1928, el barco-fàbrica “Calmex” es va afonar en la baïa en explotar-li una caldera. En 1929 s'inauguren en terra les noves instalacions, mateixes que despuix s'integren a les empreses Rodríguez i despuix són venudes al grup Elías Pando els qui conserven la marca registrada en honor del barco-fàbrica.
En 1979, la companyia de productes marins no va aguantar la pressió i l'espente del desenroll turístic i va apagar la seua maquinària; va tancar les seues portes en Cap Santa Lucas i es va anar a Port Sant Carlos, “els habitants del port es varen vore dràsticament afectats per no contar en una atra font d'ocupació similar. Els treballadors varen ser liquidats, molts migraren i uns atres més permaneixen recordant els vells temps i relegats per la nova indústria sense fumerals”
En 1951, el governador del Territori de Baixa Califòrnia, general Agustín Olachea Avilés (1946-1956), va inaugurar l'escola primària Nacions Unides, actualment l'edifici ocupa el Museu d'Història Natural de Cap Santa Lucas.
L'envolament
La calidea de les seues aigües, la bellea de les seues plages, l'abundància de peixca deportiva i atres atributs més que posseïx Cap Santa Lucas, varen motivar a gran cantitat d'inversionistes mexicans i estrangers a invertir en desenrolls turístics en gran escala.
Per l'increment en visitants i veent el govern federal la necessitat de crear una oferta hotelera de lux i més àmplia. En 1968 el Banc de Mèxic va crear Fondo Nacional de Foment al Turisme (Fonatur), fondo especial per a la creació de nous destins turístics en les costes del país. Els dos primers varen ser eixos destins de Cancún en l'estat de Quintana Roo i Ixtapa en Guerrero, d'ahí li va seguir Les Vetes, Huatulco i Loreto.[2]
Vore també
- Baixa Califòrnia Sur
- La Pau
- Sebastián Viscaí
- Sant Josep del Cap
- Aeròdrom Internacional de Cap Santa Lucas