Àrea de Protecció de Flora i Fauna Cap Santa Lucas

El Àrea de Protecció de Flora i Fauna Cap Santa Lucas és una zona protegida per a la flora i la fauna ubicada en el municipi homònim mexicans de Les Vetes, en l'estat de Baixa Califòrnia Sur. Va ser nomenada com a tal el 9 d'agost de 1973 i té una superfície de 3,996.04 hectàreas.

Àrea de Protecció de Flora i Fauna Cap Santa Lucas

L'objectiu de la reserva és protegir la porció sur del Golf de Califòrnia i conservar els recursos de l'àrea en émfasis en les múltiples espècies considerades endèmiques o subjectes a una protecció especial per la llegislació mexicana, amenaçades o en perill d'extinció i aquelles d'importància econòmica actual i potencial.

La major part del àrea natural protegida està en superfície marítima (95 %), si be s'inclouen 208 hectàrees de superfície terrestre, immediates a la ciutat Cap Santa Lucas; encara que la ciutat queda fòra del polígon de protecció. Esta àrea natural protegida és considerada Patrimoni Natural per l'Unesco, dins del conjunt "Illes i àrees naturals protegides del Golf de Califòrnia".

Senyes històriques

La zona va ser habitada antany pels pericúes, els qui varen habitar esta i atres zones de Baixa Califòrnia provablement a partir de l'any 10,000 a. C. Específicament en sur de Baixa Califòrnia Sur es va desenrollar la "Cultura de les Plamas", grups molt desenrollats en la producció de llances i recipients, aixina com importants productors d'artículs en matèries marines com a closques i caragols.

Els habitants antics de la zona eren grans mariners coneguts com "playanos" que realisaven basses, rets i arpones per a aprofitar els productes marins. Açò ha segut possible de documentar, gràcies als restants trobats en la plaja "El Médano".

El 8 d'abril de 1730 el jesuïta Nicolás Tamaral va fundar la missió de Sant Josep del Cap Añuití, a partir de la qual es va desenrollar la capçalera veïna de Sant Josep del Cap, la qual va atraure diferents pobladors, especialment d'estrangers en el XIX. A partir de llavors ha existit una població ininterrompuda en la zona, la qual aprofita els productes marins i a dates recents ha generat una important cultura en el bioturismo. En 1925, una empresa nortamericana va establir una planta flotant per a l'aprofitament de tonyina, i tres anys despuix es va establir la Companyia de Productes Marins S.A., que va ser la principal font d'ocupació de la població.

El 9 d'agost de 1973, el president de Mèxic, Luis Echeverría, nomena per decret presidencial a la zona com "Àrea de protecció de flora i fauna Cap Santa Lucas", destacant les seues característiques de refugi submarí d'espècies.

El 50 d'agost del 2000 va deixar de ser un àrea natural protegida, pero va tornar a ser-ho el 3 de decembre de 2004 puix els animals volivieron.

Ubicació

L'àrea natural protegida es troba aledaño a la localitat de Cap Santa Lucas. La localitat i el municipi estan comunicades per carretera a Sant Josep del Cap, i a La Pau, capital de l'estat de Baixa Califòrnia Sur, conte ademés en l'Aeròdrom Internacional de Cap Santa Lucas i l'Aeroport Internacional de les Vetes.

Flora i fauna

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en l'Àrea de Protecció de Flora i Fauna Cap Santa Lucas habiten més de 800 espècies de plantes i animals de les quals 50 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059  i 13 són exòtiques,

En la zona terrestre la vegetació dominant és de tipo xara xerófilo majorment de plantes suculentes. Entre les plantes visibles es pot vore pal vert blau (Parkinsonia florida), tronadora (Tecoma stans), i damiana (Turnera diffusa). També es reporta la presència de les cactáceas Pachycereus sp i algunes espècies de pitahayas Machaerocereus ssp.

Entre els mamífers destaca el zorrillo tacat (Spilogale gracilis), coyot (Canis latrans), conill (Oryctolagus cuniculus), llebre comuna (Lepus californicus), dos espècies de rat penat (Myotis californicus i M. fortidens), la farda grisa (Sciurus aureogaster) i la rata cangur (Dipodomys merriami)

Les aus terrestres són múltiples, i inclouen cenzontle norteny (Mimus polyglottos), estornino pinte (Sturnus vulgaris vulgaris), colíbrí cap violeta (Calypte costae), carpintero del desert (Melanerpes uropygialis), la coloma (Columba livia) i coloma aliblanca (Zenaida asiatica clara), aixina com la lechuza de campanar (Tyto alba). Entre les aus marines destaquen el pelícano café o pardo (Pelecanus occidentals), la gavina comuna (Larus livens), gavina ploma (Larus hermanni), tijereta o fragata magnífica (Fregata magnificens), tildillo de Wilson (Charadrius wilsonia), cormorán (Phalacrocorax auritus), zarapico (Cataptrophorus semipalmatus), pardals becos (Sula dactylatra californica), el gallito elegant (Sterna elegans) i l'àguila peixcadora (Pandion haliaetus).

Entre els reptils terrestres es pot observar escurçó de cascabel bajacaliforniana (Crotalus enyo), culebra sorda bou (Pituophis melanoleucus), sangrantana comú (Petrosaurus thalassinus), sangrantana cachora (Callisaurus draconoides), i el gecko comú (Hemidactylus frenatus); aixina com una espècie endèmica de la zona, la sangrantana escamosa de Hunsaker (Sceloporus hunsakeri). Els reptils marins són molt apreciats pel seu carisma, aplegant a desovar en vàries de les plages, destaquen la tortuga golfina (Lepidochelys olivacea), tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), tortuga negra (Chelonia mydas agassizi), tortuga carey (Eretmochelys imbricata) i tortuga caguama (Caretta caretta).

Entre els peixos es pot observar cardúmenes de marlin blau (Makaira nigricans), marlin rayado (Tetrapturus audax), peix vela (Istiophorus platyperus), peix espasa (Xiphias gladius), dorat (Coryphaena hippurus), tonyina aleta groga (Thunnus albacares), jurel (Seriola lalandi), serra (Scomberomorus serra), pargo groc (Lutjanus argentiventris) i peix gall (Nematistius pectoralis).

No obstant cap espècie en la zona és més apreciada pels turistes com els llops marins (Zalophus californianus), els qui s'agrupen en una colónia de més de 30 individus, si be hi ha abistamientos distints. Atres espècies representatives que visiten l'àrea anualment en fins reproductius són: la ballena jorobada (Megaptera novaeangliae), la qual es reproduïx en esta zona, la ballena grisa (Eschrichtius robustus) i ballena blava (Balaenoptera musculus), i atres abistamientos menors o poc documentats de mamífers marins.

Amenaces que afecten a la reserva

L'estímul econòmic que representa la demanda de servicis turístics solicitats pels visitants a la ciutat de les Vetes aünat a la falta de control en l'us dels recursos ha generat mercats distorsionats en una sobre oferta de servicis; particularment, en aquells servicis associats a l'observació dels atributs naturals (passejades en llancha de fondo de cristal, buceig autònom, buceig en snorkel, cayac, etc.). Esta situació representa una amenaça per als recursos naturals i genera conflictes en la zona. La zona més afectada s'observa en l'àrea de l'arc (emblema de l'àrea natural), en a on tot l'any es desenrollen al mateix temps i sense cap control diverses activitats (cayac, buceig, snorkel, llanches en fondo de cristal, etc.). Tota la problemàtica es va intensificar a raïl del creiximent turístic de les Vetes, i hui en dia es poden vore en la zona inclús l'arribe de grans embarcacions .

Referències

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Mèxic