Pachycereus
Pachycereus és un gènero de 8 espècies de grans cactus, natius de Mèxic i del sur d'Arizona, Estats Units. Formen grans arbusts o menuts arbreés de fins a 5-15 metros d'altura en un diàmetro d'1 metro.
Descripció
[editar | editar còdic]Són cactus arborescentes, en forma de candelabro o ramificats. Els seus tallos són erectos i robusts, conta en costelles agudes i aréolas de redonejades a elíptiques, en feltre, conectades. També tenen espines flexibles, les centrals més llargues i robustes que les radials. A principis d'estiu, prop de l'àpiç dels tallos o en el pseudocefalio en el seu cas, broten flors nocturnes, campanuladas o infundibuliformes, en el tubo curt, de color rosa o blanc, en escamas i llana, a voltes en pèls. Les flors són polinizadas per #rat penat, abelles i colibríes. Els fruts són globosos, espinosos, grocs o magenta, coberts en llana, de fins a 7,5 cm de llarc, dehiscentes, i les llavors són grans, marrons o negres, lluentes, ovoides, tuberculadas i estriadas.[1]
Usos i aprofitament
[editar | editar còdic]Els fruts i les llavors són comestibles.
Els tallos s'usen com forraje i hervir per a obtindre un pigment negre.
Es cultiven en horts familiars com a bardices vives.
La seua fusta s'utilisa per a la construcció i com a combustible.
Les llavors mòltes s'utilisaven en el curtido de les pells. En medicina tradicional servixen per a aliviar inflamacions, com antiséptico urinari. També s'usen com narcòtic i com a remei per al càncer estomacal.
Quan creixen en les dunes les fixen i eviten la erosió.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El gènero té una àmplia àrea de distribució, des del nort fins al sur de Mèxic, també en illes del Golf de Califòrnia, i creix de forma endèmica, formant colónies esteses que dominen el paisage, entre els xares, en zones de planicies costeres, en diferents tipos de boscs, sols arenencs o rocosos, en zones aluvials, des del nivell de la mar (P. pringlei), fins als 1 800 m d'altitut (P. weberi), a sovint junt en atres cactáceas i suculentes.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrit inicialment per Alwin Berger com Cereus subg. Pachycereus en Annual Report of the Missouri Botanical Garden 16: 63–64. en 1905, hui en dia és tant un sinònim com un basónimo;[3] i ulteriormente, seria elevat a gènero per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose i publicat en Contributions from the United States National Herbarium 12(10): 420, en 1909.[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]Pachycereus: nom genèric compost que deriva de l'adjectiu grec antic παχύς (pachys); "gruixa" i es referix als brots vigorosos de les plantes i el gènero Cereus, del llatí cereus; "ciri".
Espècies
[editar | editar còdic]- Pachycereus eichlamii
- Pachycereus grandis
- Pachycereus militaris
- Pachycereus pecten-aboriginum
- Pachycereus pringlei
- Pachycereus tepamo
- Pachycereus weberi
Pachycereus pringlei és un dels més grans cactus de l'espècie en el món, alcançant un récort màxim de 19.2 m (Salak 2000).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bo, Vicente; Plumed, {{{nom2}}} (2017). [1], Universitat de Valéncia I.G., p. 125. ISBN 978-84-9133-080-6.
- ↑ «Pachycereus» (en anglés). THE LAST CACTUS CLASSIFICATION. Archivat des d'el original, el 2023-04-05. Consultat el 2023-04-05.
- ↑ «Cereus subg. Pachycereus» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-03-30.
- ↑ «Pachycereus» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de juny de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora of North America: Pachycereus
- Cacti Guide: Pachycereus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pachycereus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.